Poemes especials

Página 1 de 2. 1, 2  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Poemes especials

Mensaje por Raviel el Miér Dic 24, 2014 3:56 pm

Voldria començar aquest espai compartint el meu poema-fetitx, que m'acompanya des de fa mitja vida i que té encara el poder de provocar-me calfreds:


EL DESDICHADO
de Gérard de Nerval


Je suis le ténébreux, — le veuf, — l’inconsolé,
Le prince d’Aquitaine à la tour abolie :
Ma seule étoile est morte, — et mon luth constellé
Porte le Soleil noir de la Mélancolie.

Dans la nuit du tombeau, toi qui m’as consolé,
Rends-moi le Pausilippe et la mer d’Italie,
La fleur qui plaisait tant à mon cœur désolé,
Et la treille où le pampre à la rose s’allie.

Suis-je Amour ou Phébus ?… Lusignan ou Biron ?
Mon front est rouge encor du baiser de la reine ;
J’ai rêvé dans la grotte où nage la syrène…

Et j’ai deux fois vainqueur traversé l’Achéron :
Modulant tour à tour sur la lyre d’Orphée
Les soupirs de la sainte et les cris de la fée.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Vie Ene 09, 2015 8:52 pm

M'acompanyen per la vida, al fons més fons del cor, molts poemes. Anoto aquí -el primer de molts- un petit poema d'Espriu que moltes vegades, quan veig com van les coses en aquest món de bojos, em torna a la memòria :

No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim
que fou terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.

(Salvador Espriu, Cementiri de Sinera, XXVI)
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por gioconda el Mar Ene 13, 2015 5:05 pm

Doncs jo us posaré un de la Gioconda Belli que, juntament amb "Reglas para el hombre..." és un dels meus inspiradors dels darrers 20 anys

Desafío a la vejez


Cuando yo llegue a vieja
-si es que llego-
y me mire al espejo
y me cuente las arrugas
como una delicada orografía
de distendida piel.
Cuando pueda contar las marcas
que han dejado las lágrimas
y las preocupaciones,
y ya mi cuerpo responda despacio
a mis deseos,
cuando vea mi vida envuelta
en venas azules,
en profundas ojeras,
y suelte blanca mi cabellera
para dormirme temprano
-como corresponde-
cuando vengan mis nietos
a sentarse sobre mis rodillas
enmohecidas por el paso de muchos inviernos,
sé que todavía mi corazón
estará -rebelde- tictaqueando
y las dudas y los anchos horizontes
también saludarán
mis mañanas.

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por gioconda el Mar Ene 13, 2015 5:10 pm

I no m'he pogut estar de posar-vos el de "Las reglas del juego..." no penseu que jo l'interpreto com un avís per a homes, sinó com un recordatori per una mateixa.

Reglas de juego para los hombres que quieran amar a mujeres mujeres

I
El hombre que me ame
deberá saber descorrer las cortinas de la piel,
encontrar la profundidad de mis ojos
y conocer lo que anida en mí,
la golondrina transparente de la ternura.

II
El hombre que me ame
no querrá poseerme como una mercancía,
ni exhibirme como un trofeo de caza,
sabrá estar a mi lado
con el mismo amor
conque yo estaré al lado suyo.

III
El amor del hombre que me ame
será fuerte como los árboles de ceibo,
protector y seguro como ellos,
limpio como una mañana de diciembre.

IV
El hombre que me ame
no dudará de mi sonrisa
ni temerá la abundancia de mi pelo,
respetará la tristeza, el silencio
y con caricias tocará mi vientre como guitarra
para que brote música y alegría
desde el fondo de mi cuerpo.

V
El hombre que me ame
podrá encontrar en mí
la hamaca donde descansar
el pesado fardo de sus preocupaciones,
la amiga con quien compartir sus íntimos secretos,
el lago donde flotar
sin miedo de que el ancla del compromiso
le impida volar cuando se le ocurra ser pájaro.

VI
El hombre que me ame
hará poesía con su vida,
construyendo cada día
con la mirada puesta en el futuro.

VII
Por sobre todas las cosas,
el hombre que me ame
deberá amar al pueblo
no como una abstracta palabra
sacada de la manga,
sino como algo real, concreto,
ante quien rendir homenaje con acciones
y dar la vida si es necesario.

VIII
El hombre que me ame
reconocerá mi rostro en la trinchera
rodilla en tierra me amará
mientras los dos disparamos juntos
contra el enemigo.

IX
El amor de mi hombre
no conocerá el miedo a la entrega,
ni temerá descubrirse ante la magia del enamoramiento
en una plaza llena de multitudes.
Podrá gritar -te quiero-
o hacer rótulos en lo alto de los edificios
proclamando su derecho a sentir
el más hermoso y humano de los sentimientos.

X
El amor de mi hombre
no le huirá a las cocinas,
ni a los pañales del hijo,
será como un viento fresco
llevándose entre nubes de sueño y de pasado,
las debilidades que, por siglos, nos mantuvieron separados
como seres de distinta estatura.

XI
El amor de mi hombre
no querrá rotularme y etiquetarme,
me dará aire, espacio,
alimento para crecer y ser mejor,
como una Revolución
que hace de cada día
el comienzo de una nueva victoria.

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Margalida el Miér Ene 14, 2015 2:40 pm

Precioses totes dues.

Margalida
Novell
Novell

Mensajes : 57
Fecha de inscripción : 26/07/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Miér Ene 14, 2015 3:05 pm

L'Antologia de Spoon River* d'Edgar Lee Masters és deliciosament fora moda, inactual, sentimental i... carrinclona, potser? Com una nina trencada? Flascons de perfum buit que encara conserven l'olor, fotos inevitablement fané de la primera comunió, records de cosines llunyanes.
Si no m'equivoco, en vaig llegir alguns fragments a l'escola, i poc més. Perquè doncs ara em colpeja com un puny? Em fa venir calfreds? Em fa sospitar que entremig d'alguns dels seus versos s'amaguins brins de veritat?
Vides corals, vides paral·leles, vides entrellaçades, vides explicades en un manat de versos. Un avortament, un amor, un furt. Una mirada torta, una bala, l'or. Fill, pare, mort. La guerra, la terra, l'alcool. Lascivia, luxuria, assassí. Perdò. No ho faria, ara.
Sintètic, a l'autor no li fa falta més, per fe-nos - sentimentals i patètics - plorar sobre l'amarg destí humà.
Ineluctable, com diu el químic:

Trainor, the Druggist

Only the chemist can tell, and not always the chemist,
What will result from compounding
Fluids or solids.
And who can tell
How men and women will interact
On each other, or what children will result?
There were Benjamin Pantier and his wife,
Good in themselves, but evil toward each other;
He oxygen, she hydrogen,
Their son, a devastating fire.
I Trainor, the druggist, a miser of chemicals,
Killed while making an experiment,
Lived unwedded.








*Aquest comentari ho vaig escriure fa un parell d'any, però encara m'hi reconec i em fa plaer compartir-lo amb vosaltres.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Lun Ene 19, 2015 7:03 pm

Adjunto un altre poema per a mi especial


LEVANTE
di Giuseppe Ungaretti

 
La linea
vaporosa muore
al lontano cerchio del cielo

Picchi di tacchi picchi di mani
e il clarino ghirigori striduli
e il mare è cenerino
trema dolce inquieto
come un piccione

A poppa emigranti soriani ballano

A prua un giovane è solo

Di sabato sera a quest’ora
Ebrei
laggiù
portano via
i loro morti
nell’imbuto di chiocciola
tentennamenti
dei vicoli
di lumi

Confusa acqua
come il chiasso di poppa che odo
dentro l’ombra
del
sonno




Ungaretti ho va escriure fa més de 100 anys, mentre anava en vaixell d'Alexandria d'Egipte (on havia nascut) a Europa. Un moment màgic de sospensió entre passat i futur, entre el que es deixa arrere i les obscures premonicion de l'esdevenidor. És un poema vell però encara molt modern. M'agrada com trenca el vers, elimina radicalment la puntuació i fa resaltar les paraules pures, precises, buidades de tota retòrica i pompositat.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Lun Ene 19, 2015 8:14 pm

Hi ha molt poques traduccions d'Ungaretti al català... Penso que les primeres publicades com a recull són de fa un parell d'anys. N'havia llegit algun poema solt, no aquest, traduït per Tomàs Garcés, i m'havia cridat l'atenció la capacitat d'aquest poeta de crear ambients amb una economia de recursos, una claredat, remarcable.

Gràcies per compartir aquest poema! M'has despertat les ganes de fer més recerca i he trobat aquest altre, molt breu però molt bell, traduït per Narcís Comadira :

POSTA

     Versa, 20 de maig de 1916

El to encarnat del cel
desvetlla oasis
al nòmada d'amor.
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Mar Ene 20, 2015 6:19 pm

Fulgurant, amb tant aeconomia de mitjans. I pensar que aquests que tenen lloc i data els escribia en guerra, al front...
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Lun Ene 26, 2015 8:20 pm

El meu primer contacte amb la mort d'un coetani va ser als 17 anys, l'estiu que vaig entrar a la universitat. A mitges vacances, ens vam assabentar que un dels nostres companys i amics havia tingut un accident aparentment sense conseqüències però que li va causar la mort fulminant uns dies més tard. Potser per això, quan aquell mateix estiu em va caure a les mans aquest poema de Pavese em va impactar molt. I continua impactant-me, tot i que, lamentablement, ja n'hagi acomiadat uns quants, d'amics estimats.


Verrà la morte e avrà i tuoi occhi-
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,
sorda, come un vecchio rimorso
o un vizio assurdo. I tuoi occhi
saranno una vana parola
un grido taciuto, un silenzio.
Così li vedi ogni mattina
quando su te sola ti pieghi
nello specchio. O cara speranza,
quel giorno sapremo anche noi
che sei la vita e sei il nulla.
 
Per tutti la morte ha uno sguardo.
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Sarà come smettere un vizio,
come vedere nello specchio
riemergere un viso morto,
come ascoltare un labbro chiuso.
Scenderemo nel gorgo muti.
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Mar Ene 27, 2015 9:58 am

Fa venir calfreds.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por gioconda el Sáb Ene 31, 2015 8:58 am

M'ha agradat molt. Gràcies per compartir-lo. Podries posar quelcom d'aquell coetani teu que no està editat i que em vas recomanar? Em va conmoure molt i no recordo el nom.

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Miér Feb 04, 2015 7:35 pm

De Pavese, hi ha un fragment del poema "I Mari del Sud" que m'agrada molt i a més és molt "Moby Dick" (que de fet ell ben coneixia vist que el va traduir a l'italià):

                                 "Solo un sogno 
gli è rimasto nel sangue: ha incrociato una volta,  
da fuochista su un legno olandese da pesca, il cetaceo,  
e ha veduto volare i ramponi pesanti nel sole,  
ha veduto fuggire balene tra schiume di sangue  
e inseguirle e innalzarsi le code e lottare alla lancia."
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Miér Feb 04, 2015 8:11 pm

Aquest poema, cantat pel seu propi autor (Premio Nacional de Poesía i professor de secundària), em va emocionar profundament ja fa temps. Rellegit, em torna a emocionar igual que el primer dia :

JARDÍN MODERNISTA
-endecasílabos arromanzados con rima aguda-
 
 
El jardín de mi casa tenía
en su centro un enorme rosal
con las rosas más blancas y hermosas
que jamás pudo nadie encontrar.
 
Yo recuerdo a mi madre cantando
en la tarde lejana estival
las canciones antiguas que hablaban
de un amor a la orilla del mar.
 
Cada tarde mi madre cortaba
una rosa del blanco rosal
y cantando ponía la rosa
en un búcaro azul de cristal.
 
Una tarde lejana de invierno
se secó para siempre el rosal
y mi madre también otro invierno
para siempre dejó de cantar.
 
Ya no hay rosas, canciones ni búcaros.
Sólo queda un recuerdo invernal.
El recuerdo de un hombre que sueña
un jardín a la orilla del mar.

                                  Juan Ramón Barat
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por gioconda el Dom Feb 15, 2015 11:22 am

Gràcies, Plaerdemavida. Creus que el podríem conéixer?

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Dom Feb 15, 2015 12:01 pm

Tinc el contacte, es pot intentar. És molt assequible.
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Jue Feb 19, 2015 2:57 pm

Afegeixo el poema inicial de l'Antologia de Spoon River d'Edgar Lee Masters, "The Hill", que n'és una mica el manifest. M'agrada molt, en la mesura en que ensenya algunes de les que són les seves característiques: poesia narrativa (personatges, històries), experiències, microcosmos, compassió, dimensió popular, etc.
[sé qui hi ha una traducció en català que va sortir fa un parell d'anys per Llibres del Segle]


THE HILL

WHERE are Elmer, Herman, Bert, Tom and Charley,
The weak of will, the strong of arm, the clown, the boozer,
the fighter?
All, all are sleeping on the hill.

One passed in a fever,
One was burned in a mine,
One was killed in a brawl,
One died in a jail,
One fell from a bridge toiling for children and wife-
All, all are sleeping, sleeping, sleeping on the hill.

Where are Ella, Kate, Mag, Lizzie and Edith,
The tender heart, the simple soul, the loud, the proud, the
happy one?—
All, all are sleeping on the hill.

One died in shameful child-birth,
One of a thwarted love,
One at the hands of a brute in a brothel,
One of a broken pride, in the search for heart’s desire;
One after life in far-away London and Paris
Was brought to her little space by Ella and Kate and Mag—
All, all are sleeping, sleeping, sleeping on the hill.

Where are Uncle Isaac and Aunt Emily,
And old Towny Kincaid and Sevigne Houghton,
And Major Walker who had talked
With venerable men of the revolution?—
All, all are sleeping on the hill.

They brought them dead sons from the war,
And daughters whom life had crushed,
And their children fatherless, crying—
All, all are sleeping, sleeping, sleeping on the hill.

Where is Old Fiddler Jones
Who played with life all his ninety years,
Braving the sleet with bared breast,
Drinking, rioting, thinking neither of wife nor kin,
Nor gold, nor love, nor heaven?
Lo! he babbles of the fish-frys of long ago,
Of the horse-races of long ago at Clary’s Grove,
Of what Abe Lincoln said
One time at Springfield.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por gioconda el Dom Mar 01, 2015 3:41 pm

Plaerdemavida escribió:Tinc el contacte, es pot intentar. És molt assequible.
Seria molt interessant, plantejar-se una trobada, un cop haguem conclòs el tema excursió a Sueca.

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Lun Mar 02, 2015 8:18 pm

L'he trobat! Aquest poema breu de Salvatore Quasimodo em va impactar molt en la seva traducció feta de Salvador Riu, i n'he buscat l'original :

Ognuno sta solo sul cuor della terra
trafitto da un raggio di Sole:
ed è subito sera.

(Tothom està sol en el cor de la terra
traspassat per un raig de sol :
i aviat es fa vespre.)
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Mar Mar 03, 2015 12:58 pm

Retorno a "The hill" de Edgar Lee Masters. Com a curiositat us presento la versió musical amb el text traduit (amb bastant llibertat) en italià, de Fabrizio De André.

"La collina"

avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Lun Mar 16, 2015 7:04 pm

Vull continuar amb aquest diàleg entre poesia i cançó, proposant una comparació sobre el tema de la fàbrica (aquest "ens" que ha marcat la vida de tantes persones, pel bé i pel mal) entre un poema de Martí i Pol i una peça d'un grup italià (Gang-La Macina). Espero que us agradi.

El poema de Martí i Pol es diu "La Creació". Crec que és força conegut. Reconec que tenia cert prejuici envers  aquest poeta, probablement degut a la seva sobre-exposició mediàtica, i a l'aura de "bonisme" que el rodejava. Però les 2-3 coses que he llegit d'ell són força interessants. Aquest n'és una.



LA CREACIÓ

        1
El primer dia ens aturdí la fressa
terrible de les màquines. Lluitàvem
per entendre el que ens deien i, al migdia,
quan vam sortir al carrer,
vam retrobar la quietud perduda.
Era a l’estiu i feia poc que havíem
complert els catorze anys. Llavors encara
érem novells, sense fel ni sospita.

        2
El segon dia vam aprendre el ritme
solemne de la feina. Se’ns liquava,
a poc a poc, tot l’enyor i ja ens servíem
de les mans per comprendre.
                           A fora queia
la pluja lentament, com en un somni.
Ens ho van dir en plegar i ens en vam riure.

        3
El tercer dia vam comprendre moltes
paraules mig sabudes. La profunda
raó de viure dels qui sempre creixen
vençuts i solitaris, i la nosa
massissa i obsessiva dels preceptes.
Era a l’hivern i el gris opac dels vidres
traspuava tristesa.

        4
El quart dia vam estimar una noia:
darrera un magatzem, amb la presència
llunyana i esmortida de les màquines
per música de fons.
Feia un vent càlid i ella era tan dolça
i acollidora com una ombra. Al vespre
semblava que tinguéssim les mans plenes
de sorra o bé d’ortigues.

 
        5
El cinquè dia ja era com si haguéssim
nascut entre les màquines. Teníem
les mans tan dures com qui més i alçàvem
la veu per renegar sense temença.
Feia sol al carrer i el petitíssim
bocí de cel que es veia a les finestres
era absurd i llunyà com un miratge.

        6
El sisè dia vam cobrar. Nosaltres
som gent plena de seny, que no confia
que el món pugui salvar-se amb un miracle.
Descreguts i solemnes fem les coses
amb un aire tan bròfec que no sembla
que lluitem tenaçment perquè tot sigui
més clar i entenedor. Hi ha gent que ens mira
com sol mirar-se els folls. Després s’ajupen
a besar els peus d’aquells que els apallissen.

        7
El setè dia era diumenge i vàrem
reposar com Déu mana.
De tot això, pel juny, si no em descompto
Farà ja mil-nou-cents-i-vint-i-quatre
llarguíssims anys.
                 No res : una fotesa !




Miquel Martí i Pol
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Lun Mar 16, 2015 7:10 pm

Aquí ve la cançó. Es diu "Sesto San Giovanni" (es tracta d'una població de la perifèria de Milà, famosa per l'altíssima densitat industrial i emblemàtica per les lluites sindicals i obreres. Era coneguda com la "Stalingrad d'Italia"... allà per anys seixanta/setanta. Molt combativa. Ara deu quedar ben poc d'aquell món).
El registre no és tan simbòlic, tan "alt", tant ambiciós, obviament. Aquí és molt més denotatiu, històries de vida viscuda, dimensió existencial, però emblemàtiques d'un cert temps i d'un cert lloc (i encara vigent! en l'època del 2.0), i de certs passatges generacionals, com quan diu "I sogni di mio padre contadino (pagés)".






Afegeixo les lletres:


Primo turno lunedì sei di mattina
Sesto San Giovanni
Billy Bragg che canta nella nebbia
consola i tuoi trent'anni.
Lontane sono le torri di Milano
le sue luci cieche
in fila in tangenziale le promesse
si sentono tradite.

La sirena chiama otto ore
così è da una vita
timbri un altro giorno tiri avanti
senza via d'uscita
i dialetti soffocati
nel regno del rumore
al reparto verniciatura
non passano le ore.

E la nebbia che ci assale
ci confonde giorno e sera
sembra tutta una stagione
inverno e primavera.

E la nebbia quando cade
tra le braccia della sera
ci fa sentire come dei fantasmi
sopra una corriera.

E' la fabbrica che ruba e ci divora
i nostri anni migliori
lavorare meno almeno
se non puoi starne fuori.
I sogni di mio padre contadino
ora alzano le mani.
Mio fratello è in galera da dieci anni
ma tornerà domani.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Mar Mar 17, 2015 8:33 pm

Aquest és per a mi com un mantra que repeteixo mentalment quan la tristor m'ennuvola. Em recorda que no serà eterna, i que jo també, un moment o altre...

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d'alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

                       Maria Mercè Marçal
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Dom Mar 22, 2015 12:44 pm

El dia rúfol d'ahir em va fer recordar aquest poema de Verlaine, que la meva professora de francès ens va fer aprendre "par coeur" quan teníem 11 o 12 anys. Retrata molt bé la malenconia que em causen els dies grisos :

Il pleure dans mon coeur

Il pleure dans mon coeur
Comme il pleut sur la ville ;
Quelle est cette langueur
Qui pénètre mon coeur?

Ô bruit doux de la pluie
Par terre et sur les toits!
Pour un coeur qui s’ennuie,
Ô le chant de la pluie!

Il pleure sans raison
Dans ce coeur qui s’écoeure.
Quoi ! nulle trahison?…
Ce deuil est sans raison.

C’est bien la pire peine
De ne savoir pourquoi
Sans amour et sans haine
Mon coeur a tant de peine!

                   Paul Verlaine
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por turmix el Lun Mar 30, 2015 1:28 pm

Impressionants, les vostres tries...
Jo tinc la poesia arraconada des de fa anys, tot i que m´agrada moltíssim. N´havia compost i tot, però dec haver perdut les llibretes plenes de ratllades en algun trasllat...

Tot i així, no en tinc gaire de cultura poètica. Un dels meus aurtors preferits, és Gabriel Ferrater. Aquí us deixo dos dels seus poemes que més m´agraden:

CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt. Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes: manca una casa a la mançana.
"Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany".
Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l'estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Página 1 de 2. 1, 2  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.