Poemes especials

Página 2 de 2. Precedente  1, 2

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por turmix el Lun Mar 30, 2015 1:30 pm

Veig que no m´ha respectat els espais, el poema anterior. Us el torno a posar i doblo, amb "El mutilat":
CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt. Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes: manca una casa a la mançana.
"Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany".
Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l'estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

EL MUTILAT

Jo sé que no l'estimes. No ho diguis a ningú. Tots tres, si tu ens ajudes, guardarem el secret. Que ningú més no vegi allò que hem vist tu i jo. De la gent i les coses que us han estat amics, ell se n'amagarà. No tornarà al cafè que és fet per a esperar-te. Vindran mesos amb erra: serà lluny de les taules de marbre, on us servien les ostres i el vi blanc. En els dies de pluja no mirarà l'asfalt on us havíeu vist quan no es trobaven taxis i havíeu d'anar a peu. No obrirà més els llibres que li han parlat de tu: ignorarà què diuen quan no parlen de tu. I sobretot, hi pots comptar, ni a tu ni a mi no ens farà saber on para. S'anira confinant dins de les terres llunyanes. Caminarà per boscos foscos. No el sobtarà l'atzagaia de llum de la nostra memòria. I quan sigui tan lluny que mig el creguem mort, podrem recordar i dir que no te l'estimaves. No ens farà cap angúnia de veure com li manques. Serà com un espectre sense vida ni pena. Com la foto macabra d'una Gueule Cassee, que orna un aparador i no ens fa cap efecte. Per ara, no ho diguem: no trasbalsem la gent mostrant-los la ferida sagnant i purulenta. Donem-li temps i oblit. Callem, fins que ningú, ni jo mateix, no el pugui confondre encara amb mi.

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por turmix el Lun Mar 30, 2015 1:31 pm

Bé, no me´n surto...amb separar els versos, vull dir...he entrat a una web trampa. Ara els busco en una versió correcta.

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por turmix el Lun Mar 30, 2015 1:32 pm

Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por turmix el Lun Mar 30, 2015 1:33 pm

El mutilat:

Jo sé que no l'estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
Que ningú més no vegi
allò que hem vist tu i jo.
De la gent i les coses
que us han estat amics,
ell se n'amagarà.
No tornarà al cafè
que és fet per a esperar-te.
Vindran mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
En els dies de pluja
no mirarà l'asfalt
on us havíeu vist
quan no es trobaven taxis
i havíeu d'anar a peu.
No obrirà més els llibres
que li han parlat de tu:
ignorarà què diuen
quan no parlen de tu.
I sobretot, hi pots
comptar, ni tu ni jo
sabrem mai més on para.
S'anirà confinant
per fons remots de terres.
Caminarà per boscos
foscos. No el sobtarà
l'atzagaia de llum
de la nostra memòria.
I quan sigui tan lluny
que mig el creguem mort,
podrem recordar i dir
que no te l'estimaves.
No ens farà cap angúnia
de veure com li manques.
Serà com un espectre
sense vida ni pena.
Com la foto macabra
d'una Gueule Cassée,
que orna un aparador
i no ens fa cap efecte.
Per ara, no ho diguem:
no trasbalsem la gent
mostrant-los la ferida
sagnant i purulenta.
Donem-li temps i oblit.
Callem, fins que ningú,
ni jo mateix, no el pugui
confondre encara amb mi.

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Lun Mar 30, 2015 1:37 pm

Gabriel Ferrater, gran poeta! Que bé que ens animem a intervenir també en aquest fil!
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Plaerdemavida el Lun Mar 30, 2015 8:46 pm

Recordeu Juan Ramón Barat, el poeta de què us parlava ja fa uns quants posts? Aquest muntatge del seu poema "Azul de mar", cantat per ell mateix, està fet per alumnes d'un institut de Múrcia que treballava en un projecte en comú amb nosaltres.

És un poema que m'agrada especialment.
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Roser Caminals el Mar Jun 30, 2015 4:17 am

Perdoneu que entremig de poemes tragics i/o emotius, pengi aquest epigrama irreverent de Quevedo:

Yo vi en Paris un peinado
de tanta originalidad,
que llego a hacer vecindad
con el ala de un tejado.
Dos gatos que alli re~nian
luego que el peinado vieron
a re~nir sobre el se fueron,
y abajo no lo sentian.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Lun Nov 02, 2015 7:22 pm

turmix escribió:Cambra de la tardor
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt.
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l’estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Aquest poema m'agrada molt.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Mar Nov 10, 2015 3:03 pm

Submergint-me en l'univers Raymond Carver, vaig descobrir que va ser poeta, també. Aquí un exemple que em va cridar l'atenció:


Photograph of My Father in His Twenty-Second Year

October. Here in this dank, unfamiliar kitchen
I study my father's embarrassed young man's face.
Sheepish grin, he holds in one hand a string
of spiny yellow perch, in the other
a bottle of Carlsbad Beer.
 
In jeans and denim shirt, he leans
against the front fender of a 1934 Ford.
He would like to pose bluff and hearty for his posterity,
Wear his old hat cocked over his ear.
All his life my father wanted to be bold.
 
But the eyes give him away, and the hands
that limply offer the string of dead perch
and the bottle of beer. Father, I love you,
yet how can I say thank you, I who can't hold my liquor either,
and don't even know the places to fish?


Raymond Carver
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Roser Caminals el Jue Nov 12, 2015 3:24 pm

Raviel escribió:Submergint-me en l'univers Raymond Carver, vaig descobrir que va ser poeta, també. Aquí un exemple que em va cridar l'atenció:


Photograph of My Father in His Twenty-Second Year

October. Here in this dank, unfamiliar kitchen
I study my father's embarrassed young man's face.
Sheepish grin, he holds in one hand a string
of spiny yellow perch, in the other
a bottle of Carlsbad Beer.
 
In jeans and denim shirt, he leans
against the front fender of a 1934 Ford.
He would like to pose bluff and hearty for his posterity,
Wear his old hat cocked over his ear.
All his life my father wanted to be bold.
 
But the eyes give him away, and the hands
that limply offer the string of dead perch
and the bottle of beer. Father, I love you,
yet how can I say thank you, I who can't hold my liquor either,
and don't even know the places to fish?


Raymond Carver

No coneixia la poesia de Carver pero no em sorpren. Carme Riera em va fer observar una vegada que el talent poetic I el de la narrativa curta solen anar units. No hi havia pensat mai, pero te rao. Les dues formes volen una captacio instantania d'un moment, d'una escena, sense l'oportunitat de desenvolupar-la. O s'agafa o s'escapa. Carver es un mestre del relat breu, per tant no es estranya que tambe sigui poeta.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Mar Mar 15, 2016 7:13 pm

He trobat casualment aquesta peça de Robert Adamson, un poeta australià.
M'agrada especialment aquest estil de poesia narrativa, antiretòrica, poc lírica, on passen fets i es parla de coses húmils, quotidianes... Se'n diu poesia de l'experiència?



The Lakeside Rituals

Drive through the town, don’t stop
at the hotel, pass the marlin with its neon sword,
notice the pelicans perched
on the streetlights, pull up and park
by the lake. It’s the dark of the moon
and the bulrushes smell of burning kerosene.

Men wade through lake water,
they follow children who lead the way
with flaming wicks, they are scoop-netting prawns.
They arrived with their families
in cars and trucks, some bring tents.
Behind drawn blinds in the caravan park

husbands get drunk or slip away.
When the last group comes in with their catch,
fires glow in red-hot drums –
they boil buckets of salt water
and play country music or rock.
They do a kind of dance, not really dancing,

attending to rituals, sometimes
a fist-fight will break out, or even a stabbing
may happen. It’s mainly a double-shuffle
and a song. Then they feast on the catch –
peeling prawns and drinking beer,
making toast or boiling billies as the curlews call.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Roser Caminals el Dom Mar 20, 2016 9:39 pm

"Poesia de l'experiencia" o "de la vivencia" seria apropiat, pero tambe em sembla "poesia atmosferica", es a dir, recreadora d'ambients I escenes.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Raviel el Miér Jul 20, 2016 12:27 pm

La lectura de "La carne, la morte e il diavolo nella letteratura romantica", de Mario Praz té conseqüències! Hi ha un capítol dedicat al tòpic de la "Belle Dame sense Merci", la dona fatal, la bellesa perillosa, l'amor que porta al sufriment i la mort.
Inevitable tornar al poema tan clàssic de Keats:


La Belle Dame sans Merci

O what can ail thee, knight-at-arms,
Alone and palely loitering?
The sedge has withered from the lake,
And no birds sing.

O what can ail thee, knight-at-arms,
So haggard and so woe-begone?
The squirrel’s granary is full,
And the harvest’s done.

I see a lily on thy brow,
With anguish moist and fever-dew,
And on thy cheeks a fading rose
Fast withereth too.

I met a lady in the meads,
Full beautiful, a fairy’s child;
Her hair was long, her foot was light,
And her eyes were wild.

I made a garland for her head,
And bracelets too, and fragrant zone;
She looked at me as she did love,
And made sweet moan

I set her on my pacing steed,
And nothing else saw all day long,
For sidelong would she bend, and sing
A faery’s song.

She found me roots of relish sweet,
And honey wild, and manna-dew,
And sure in language strange she said—
‘I love thee true’.

She took me to her Elfin grot,
And there she wept and sighed full sore,
And there I shut her wild, wild eyes
With kisses four.

And there she lullèd me asleep,
And there I dreamed—Ah! woe betide!—
The latest dream I ever dreamt
On the cold hill side.

I saw pale kings and princes too,
Pale warriors, death-pale were they all;
They cried—‘La Belle Dame sans Merci
Hath thee in thrall!’

I saw their starved lips in the gloam,
With horrid warning gapèd wide,
And I awoke and found me here,
On the cold hill’s side.

And this is why I sojourn here,
Alone and palely loitering,
Though the sedge is withered from the lake,
And no birds sing.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Roser Caminals el Lun Ago 01, 2016 4:46 am

Vam analitzar aquest poema quan era estudiant de Germaniques a la universitat. Recordo com em va impressionar l'efecte lapidari de "And no birds sing."
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: Poemes especials

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Página 2 de 2. Precedente  1, 2

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.