Jean Paul Sartre, La Nausea

Quan tenia 16 anys va arrivar a la meva classe una noia més gran, repetidora. Era culta, tot i que poc estudiosa, misteriosa, de poques paraules i freqüent mal geni. Em va agradar de seguida, però ella passava de mi: li agradava un altre noi, més gran, que passava d'ella (crec que funcionava com una cadena..). Em va regalar aquest llibre, "La Nausea", de Sarte. Quina impressió: no imaginava que es podia parlar de les coses més banals amb tant profunditat. I em vaig reconèixer en aquell neguit "cosmic".
Tot i que no ho sabia, llavors, que el meu - de neguit - era estrictament adolescencial i destinat a anar-se'n amb l'acné, en aquella época em va quedar el gust per certa literatura lugubre i pessimista (Kafka, Céline, Poe, Lovecraft, Barbey d'Aurevilly, Gustav Meyrink...).

Bon dia,
Sap on el puc trobar el llibre en català