La Quarta Paret. Sorj Chalandon

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

La Quarta Paret. Sorj Chalandon

Mensaje por viu i llegeix el Sáb Ene 17, 2015 12:04 am

L’any 82, un director de teatre encarrega a George que representi Antigona a Beirut. Un Beirut en guerra. Una Antígona que ha de ser representada per actors de comunitats i ètnies diferents: palestins, drusos, cristians, maronites, etc. I s’ha de pactar unes hores de pau per els assajos, per a la representació. El somni d’un boig? Quin sentit te esgarrapar hores de pau per representar una tragèdia entre i per a gent que viuen en tragèdia perpètua? Estan condemnats a entendre’s o a ser enemics, siguin quines siguin les circumstàncies?
En George va a Beirut a preparar-ho tot i palpa la guerra: els franctiradors, la violència gratuïta i terrible que se li acaba posant entre pell i ossos i no deixa que torni a ser el mateix. Quan torni al Paris encoixinat no serà el mateix marit, el mateix pare, el mateix amic. Una guerra no es paeix ni s’assimila, ni es supera. L’autor n’ha viscut algunes, ha estat corresponsal de guerra molts anys i la seva manera de sobreviure és explicar-la amb una sinceritat que fereix de tan propera.
S’ha de llegir, però es fa difícil de recomanar. És dur i pot costar de païr. Quedeu advertits.
avatar
viu i llegeix
Novell
Novell

Mensajes : 7
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 52

http://viuillegeix.wordpress.com/

Volver arriba Ir abajo

Re: La Quarta Paret. Sorj Chalandon

Mensaje por Lota el Lun Mar 09, 2015 10:49 am

La vaig llegir ara ja unes setmanes després de la teva superrecomanació, viuillegeix. La història la trobo molt ben trobada i et deixa veritablement encongit. El recurs d'organitzar un acte esportiu o cultural entre les faccions en lluita, per deixar, ni que sigui unes hores, la guerra a un cantó, no és nou, però el recurs d'usar Antígona com a excusa és brillant i el joc constant de miralls entre el text i la vida real és excel·lent.
Però si la història és brillant, no ho és tant l'escriptura que en un cert punt em va arribar a cansar. Aquell estil sincopat de frase curta constant, sense trobar l'equilibri entre allò que s'explica i com s'explica em va cansar. Chalandon té una gran història però no és un narrador a l'alçada, si més no al meu parer. Amb la frase curta es busca la lectura ràpida, transmetre el dolor i la guerra de manera colpidora, però hi ha moments de pòsit llarg, de reflexió i calma que la frase curta només espatlla.
Tot i així, en recomano la lectura sens dubte. Ara, però, em caldria trobar algun bon llibre sobre la guerra del Líban d'aquells anys que intentava explicar Maruja Torres com a corresponsal. Si algú me'n recomana cap, em seria d'ajut. Gràcies
avatar
Lota
Novell
Novell

Mensajes : 18
Fecha de inscripción : 11/01/2015

Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.