El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Página 1 de 3. 1, 2, 3  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Roser Caminals el Jue Mar 17, 2016 3:54 am

Es cert que els personatges femenins tenen poca veu pero molta presencia--exactament a l'inreves de Kurtz, que tot es veu.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Lun Mar 14, 2016 6:01 pm

Estic pensant en els perfils femenins del "Cor de les tenebres", pocs però dificilment oblidables.
La promesa modesta i virtuosa, que - com ja apuntava la Roser - victorianament queda exclosa i preservada del contacte directe amb les "tenebres", i que finalment és enganyada per Marlow per no decepcionar-la en les seves expectatives (que les últimes paraules de Kurtz varen ser per ella, i no "L'horror"...).
La dona nadiua, que n'és un evident contrapes, fascinant i perillosa alhora, altament dramàtica, i amb uns trets visuals impactants.
I la pintura enigmàtica feta per Kurtz, i trobada a la cabana: una dona amb una bena als ulls, i portant una torxa; un mena d'ibridació torbadora entre Justicia i Llibertat, que pot fer disparar qualsevol deriva interpretativa.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Lun Mar 14, 2016 5:47 pm

Roser Caminals escribió:Parlant de protofeixisme I egolatria, en tenim exemples mes recents que Mussolini I Hitler. Avui a Chicago s'ha suspes un meeting politic de partidaris de Donald Trump per incidents de violencia. Recentment, un dels seus seguidors va tombar d'un cop de puny un home de color perque protestava contra el racisme I la xenofobia de Trump. Els simptomes de Kurtz estan presents: l'eloquencia (per mes que la de Trump es molt rudimentaria), el mite, el cult personalista al lider, un lider que sap treure la barbarie col.lectiva.

La faceta de pintor de Hitler I, potencialment, de Kurtz, es molt curiosa. Historicament, hi ha uns quants artistes fracasats darrere del monstre: Stalin escrivia poemes a la seva joventud I era aficionat a la musica.


...l'altre dia al telenotícies em va cridar l'atenció la turba abduida per Trump, cridant rítmicament "Build-the-wall! Build-the-wall!".
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por turmix el Lun Mar 14, 2016 3:21 pm

La meva darrera impressió general, uns dies després d´acabar i havent paït l´obra, és que Conrad és un gran creador de climes, que manté molt bé la tensió i la incertesa del lector. No obstant, el misteri que es rebel·la quan coneixes Kutz no es correspon al clímax de la novel·la pel qual semblava haver-te preparat, i descobreixes aleshores que, com la vida mateixa, el protagonista era més el viatge en sí, que el destí final.

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por turmix el Lun Mar 14, 2016 3:15 pm

Hi ha alguns fragments que m´han captivat:

"La vida és ben rara, un arranjament misteriós de lògica despietada per una finalitat fútil. El màxim que se´n pot esperar és un coneixement de tu mateix, que arriba massa tard, i una collita de retrets inextingibles."

Quan defineix els pelegrins (colonitzadors) com a "fantasmes pretensiosos i cobdiciosos".

La definició del riu com el "corrent marronós s´escolava veloçment del cor de les tenebres".

La descripció de la dona nadiua de Kurtz ("trepitjant la terra orgullosament amb una lleugera dringadissa")

La comparativa entre Kurtz i Júpiter amb els seus llamps

I d´altres...

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por turmix el Lun Mar 14, 2016 3:09 pm

A mi m´ha quedat una sensació una mica similar al que deia la Plaerdemavida, en el sentit que el gran home, que causa temor, que és llegendari pel que fa i pel que diu, queda una mica esbravat al final. Potser perquè he crescut en un entorn més visual que el de l´època de l´autor, però esperava trobar més dades, més anècdotes, més mostres del gran personatge tenebrós però atraïent.  No en tinc prou de veure la seva influència en "l´arlequí" o en els nadius, sinó que esperava un contorn més ben dibuixat de les grandeses de Kurtz. 

Vaja, que l´autor crea tantes expectatives que potser els detalls de la seva veu fonda, la seva gran alçada i els caps de nadius rebels rodejant-ne la cabana no li acaben de donar tota la dimensió que n´esperava trobar.

L´elevació de la figura de Kurtz a través de la seva manera de morir, també és molt pròpia de l´època de Conrad, crec. En el meu cas, però, esperava potser més descripció dels seus fets vitals que del seu saber morir.

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Roser Caminals el Dom Mar 13, 2016 4:38 am

Plenament d'acord amb tu, Plaer. El desconeixement del terreny--terreny fisic i cultural--sol donar la victoria a civilitzacions teoricament menys desenvolupades. Napoleo es va estrellar a les estepes de Russia i a les muntanyes d'Espanya. Els americans, a les selves del Vietnam.
No havia pensat en la pel.licula sobre Lope de Aguirre, que vaig veure fa molts anys, pero el paral.lel amb l'obra de Conrad es evident.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Plaerdemavida el Sáb Mar 12, 2016 8:49 am

Fent cerca per la xarxa per refrescar la meva memòria sobre Apocalypse Now, que vaig veure fa més de trenta anys i de la qual recordo més la impressió que em va causar que no els detalls, he trobat un opuscle d'un tal Monje molt interessant, a parer meu. No se centra tant en les característiques protofeixistes del personatge com en l'enfrontament home-selva, home blanc-occidental-civilitzat que embogeix perquè la natura és molt més potent que ell.

Fa aquest autor paral.lelismes entre el Kurtz del film (però també el del llibre, citat àmpliament) i el Lope de Aguirre de la pel.lícula d'Herzog. Sembla ser que Coppola s'hi va inspirar. L'ambició dels uns i la creença en la supremacia tecnològica dels altres els porten a embarcar-se en aventures destinades al fracàs i als abims de la bogeria. La selva, la natura, i els que hi estan lligats, els indígenes, lluny de ser els més febles, són els indefectibles vencedors. El fiasco del Vietnam, amb totes les seves seqüeles, n'és la prova, com ho va ser la derrota de Napoleó a Rússia o al propi Waterloo.

Què en penseu?
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Roser Caminals el Sáb Mar 12, 2016 4:43 am

Parlant de protofeixisme I egolatria, en tenim exemples mes recents que Mussolini I Hitler. Avui a Chicago s'ha suspes un meeting politic de partidaris de Donald Trump per incidents de violencia. Recentment, un dels seus seguidors va tombar d'un cop de puny un home de color perque protestava contra el racisme I la xenofobia de Trump. Els simptomes de Kurtz estan presents: l'eloquencia (per mes que la de Trump es molt rudimentaria), el mite, el cult personalista al lider, un lider que sap treure la barbarie col.lectiva.

La faceta de pintor de Hitler I, potencialment, de Kurtz, es molt curiosa. Historicament, hi ha uns quants artistes fracasats darrere del monstre: Stalin escrivia poemes a la seva joventud I era aficionat a la musica.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Plaerdemavida el Vie Mar 11, 2016 7:43 pm

De tota manera, gairebé tot el que sabem de Kurtz ens arriba a través dels altres, del que els altres diuen d'ell. L'únic que ens fa creure en la seva megalomania és l'interès per preservar els seus papers, les "seves idees".

Ja que parleu de dictadors, aquests no haurien estat res sense els corifeus que els enlairaren a la categoria de petits déus, fent de tornaveu de les coses que pensaven o deien, enaltint-los amb admiració desmesurada. Per tant, els diversos personatges que canten les lloances de Kurtz són els que, donat el cas, haurien fet d'ell un tirà feixista. Tots som susceptibles de creure'ns més del que som, si tenim una audiència suficient, o el poder de convèncer els qui ens escolten o llegeixen de manera acrítica. Per això, els que exerceixen (o exercim) una feina que pot influir en el pensament o les actituds dels altres han de vacunar-se (vacunar-nos) del virus egòlatra. Ei, és la meva modesta opinió.

D'altra banda, sense les circumstàncies que els van envoltar (crisi dels anys 30, humiliació alemanya després de la I GM...) segurament tampoc no haurien arribat tan lluny, Hitler i Mussolini, no? Per això em fan prevenció (per no dir por) les circumstàncies de crisi actuals, amb tants gurus de la informació/manipulació pescant en aigües revoltes. Però això potser ja no té res a veure amb el llibre...
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Vie Mar 11, 2016 6:45 pm

Kurtz alhora em sembla un personatge amb trets proto-feixistes. D'altra banda, si són verdaderes les arrels nietzschianes, hi ha una seva lògica.
Em sembla una prefiguració del perfil del Cap, el Líder, l'home del destí, carismàtic, arrossegador, capaç de fascinar la gent. La seva definició com a persona extraordinària és continua en el llibre.
A més, l'emfasi sostinguda sobre la seva eloqüència és perfectament coherent en la definició d'una personalitat que sap suscitar adhesions profundes, emotives, irracionals.

Ens ho diu explicitament Conrad al final del llibre. Pensant en els oficis de Kurtz, Marlow diu que l'havia pres "per un pintor que escrivia als diaris, o per un periodista que sabia pintar". Tot i això, just després, en el diàleg entre Marlow i el periodista de visita, se li dona un perfil diferent:

"–… ¿però, Déu meu, com parlava. Electritzava les masses. Tenia fe, ¿no se n'adona? Tenia fe. Hauria pogut creure's qualsevol cosa. Hauria estat un esplèndid líder d'un partit extremista.
–¿De quin partit? –vaig preguntar.
–De qualsevol –…"

Hi ha una premonició inquietant en tot això: Mussolini, abans d'entrar directament en política, va ser periodista; Hitler, pintor.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Roser Caminals el Jue Mar 10, 2016 9:01 pm

"L'horror, l'horror" es l'unica resposta possible a una realitat inescrutable i a un deu indiferent. L'horror es, tambe, la resposta d'Aristotil, que dicta que els soliloquis de la tragedia han d'inspirar "horror i pietat". Marlow admira Kurtz per saber resumir l'existencia amb aquesta paraula.

Ultimes reflexions:

-El Kurtz moribund te "la cara d'ivori."
-Conrad diu que "la veu se n'havia anat" per descriure la seva mort. La veu. Es que hi havia hagut alguna cosa mes? Kurtz es un fantasma sense consistencia.
-I comenta amb ironia que "El seu final va ser digne de la seva vida en tots els aspectes".
-Al final, el Tamesis tambe "corre cap a una immensa foscor".
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Jue Mar 10, 2016 4:23 pm



"L'horror, l'horror". El de Kurtz sembla el lament d'algú que hagi esquinçat el vel (el vel de Maya, potser?), trencat la il.lusió i mirat la verdadera essència de la realitat.
Conrad, obsessivament, constantment, descriu l'entorn de la novel.la com "obscur", "impenetrable", "imperscrutable", "inconcebible"…
Potser Kurtz va veure que, més allà del sentit que li conferim nosaltres, el món per si mateix no té sentit, és aleatori, casual, fora de qualsevol lógica, i per això mateix totalment i intrisecament incomprensible.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Miér Mar 09, 2016 8:05 pm

"Si Déu no existeix… tot està permès." Aquesta frase de Dostoievski em ressona al cap. Com diu Mark Wollaeger en la "Bloom's Guide", "I take Marlow’s anxiety and terror as a synecdoche for Conrad’s own response to finding the heavens empty."
I també altres autors de la època em semblen crear un intertext especialment significatiu per aquesta obra.
Nietzsche i la voluntat de potència. El super-home, el que es posa més enllà de la moral comú. Kurtz, hi ha grandesa en la seva maldat. Els pelegrins, al contrari, són petits i mesquins. Els dos fan accions bàrbares, però Kurtz almenys no és hipocrite, s'ha tret la mascara (la disfressa filantròpica de la colonització).
Rimbaud i la dissolució de l'identitat ("Je est un autre") i el "deroulement de tous les sens". Kurtz: la dilatació del "jo", que ho engloba tot i no reconeix cap "altre", que en pugui representar el límit, la necessària frontera.
És Kurtz una versió degradada de Déu? Lovecraft, i la seva cosmologia delirant, l'horror, el seu déu cec i idiota, que batega al centre de l'univers. El món no té sentit.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Roser Caminals el Miér Mar 09, 2016 5:00 am

Jo diria que el teu desconcert es la resposta que espera Conrad. El que esta clar es que, potser per la suposada supremacia blanca I els profits de les seves accions, Kurtz ha estat mitificat. No sabem exactament quines son les seves grans idees, pero sospito que es refereixen a la perversio seudo-moral del colonialisme, es a dir, a embadurnar la barbarie de pretensions filantropiques com va fer el rei Leopold. Tambe em fa pensar en el famos conte de la tunica meravellosa de l'emperador que tohom creia veure, quan resulta que anava despullat.
L'ultima escena amb la promesa confirma el punt de vista victoria de Marlow que en el primer capitol ja diu que les dones fan el mon mes bonic del que es i se'ls ha de mantenir aquesta il.lusio. Per a ella es mes facil que per ningu mitificar Kurtz, que esta tan lluny. Marlow es considera obligat a respectar la ficcio.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Plaerdemavida el Mar Mar 08, 2016 7:19 pm

Roser Caminals escribió:No vull avancar esdeveniments, Raviel, pero mes val no esperar gaire cosa de Kurtz. La tenebra es la tenebra.

Certament. I per tenebra la que hi ha dins el cap de Kurtz, com a mínim quan hi pren contacte Marlow...

Ara digueu-me tonta, o poseu en dubte la meva capacitat de comprensió lectora, però aquest darrer capítol m'ha desconcertat. "El gran home", com el qualifiquen diversos personatges, ¿en què basa la seva "grandesa"? En la quantitat de marfil que ha estat capaç de recol·lectar/rapinyar? En la capacitat de subjugar una part dels natius per tal que el serveixin cegament? Quin gran missatge havia de donar al món? Quines idees?

Els caps empalats al voltant de la seva cabana ens parlen de la ferotgia bàrbara dels mètodes de Kurtz. Però no sabem què devien dir els seus papers, dels quals cadascú arramassa amb la part que creu que li farà servei, i per a adquirir-los són capaços d'amenaçar... Sabem, crec, que la selva en certa manera se l'ha fet seu, l'ha fet evolucionar (involucionar?) cap a accions bàrbares per tal de sobreviure-hi; la convivència amb aquest món treu el salvatge que cadascú porta (portem) a dintre i el fa seu. Kurtz no vol marxar. El món exterior ja no és el seu. O potser estic fent elucubracions absurdes, no ho sé.

Em quedo amb la idea que cadascú, en realitat, ens està parlant d'un personatge diferent, segons les seves vivències i la relació que hi ha tingut. Els funcionaris colonials, l'arlequí, el propi Marlow (que ben poc l'ha conegut), la seva promesa... a part de la consideració com a "gran home", poc tenen a veure uns punts de vista amb els altres. Potser perquè Kurtz, com tots d'altra banda, és polièdric i cadascú en veu una faceta diferent, segons què li interessa de l'individu.

De tota manera, no estic gens segura d'haver entès del tot aquest darrer capítol, a banda de les escenes que descriu. M'ha deixat un regust estrany, incert. Com ho veieu, vosaltres?
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Roser Caminals el Sáb Mar 05, 2016 4:58 am

No vull avancar esdeveniments, Raviel, pero mes val no esperar gaire cosa de Kurtz. La tenebra es la tenebra.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Vie Mar 04, 2016 5:29 pm

Respecte al fet de que l'arlequí és rus, hi ha el tema curiós de les notes al llibre trobat a la cabanya, que Marlow creu llenguatge xifrat, fins que entén que és alfabet ciríl.lic.
És recurrent la sensació de que el món que envolta el protagonista és imperscrutable, incomprensible... és clar, així serà fins que se'n pugui trobar el "codi", la clau. Serà Kurtz el desllorigador? O ens esperem massa d'ell?
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Roser Caminals el Vie Mar 04, 2016 5:19 am

De l'arlequi em va cridar l'atencio el fet que es rus, i Conrad era de la banda de Polonia que aleshores pertanyia a Russia. Tambe em fa pensar en un ritual d'una nacio nativa mericana on l'oficiant, el sacerdot, va acompanyat del pallaso que estrafa totes les seves accions.

Crec que jo ja havia anomenat els pelegrins. Em sembla inescapable l'alegoria metafisica, el pelegrinatge pel riu de la vida cami de la visio de Deu, un deu degradat (Kurtz).
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Plaerdemavida el Jue Mar 03, 2016 9:22 pm

Em costa parlar de "l'arlequí" tenint només en compte el que se'n diu al segon capítol, perquè ja estic acabant el tercer per arribar a temps als comentaris finals. Un personatge esbojarrat, com si no hi fos tot...

La frase "Amb aquest home no s'hi parla, se l'escolta" dóna entenent que té una admiració sens límits per Kurtz, el qual, diu, "li ha eixamplat l'esperit". Una mena de Joan el Baptista d'aquest peculiar messies que sembla ser Kurtz. Però potser m'erro, perquè el personatge no té la força del precursor, més aviat sembla patir una dependència de l'altre.

No he pogut evitar imaginar-me'l com un dels adolescents que interpretava Mickey Rooney al cinema dels anys quaranta i cinquanta. Immadur, canviant de l'alegria injustificada a la seriositat amb la facilitat que passa de la pluja al sol un dia de primavera.
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Jue Mar 03, 2016 7:14 pm

— La idea fixa del canibalisme - tan pròpia de l'imaginari col.lectiu del selvatge dels segles XIX i XX - crec que ve també d'aquesta idea de desprestigiar l'Altre. Per que se sap, en realitat el canibalisme es practicava escassament i fonamentalment per raons rituals. El canibalisme alimentari devia ser molt rar.

Aquest capítol és bastant interlocutori, en preparació de la trobada amb Kurtz, carregada de promeses, que tots estem esperant.
De moment, al final del capítol, ens trobem amb un personatge estrafolari, amb segura càrrega simbòlica, tot i que no conseguixo decifrar-la clarament. Definit d'entrada per Conrad com un arlequí: aquesta designació no em sembla innocent, o simplement descriptiva.
Si la figura de Kurtz - en la seva absència - agafa fins ara una dimensiò mítica, heroica, potser aquest "arlequí" tindria una funció d'introductor, de coadiuvant, d'auxiliar grotesc, que anticipa uns nusos narratius i/o ordena el fluir dels fets... Fins i tot podria ser una especie de doble rebaixat del mateix Kurtz, una imatge reflexada i deformada...
Francament, no estic segur de res. Estic fent associacions lliures (una espècie de brain storming en solitari). Algú té altres idees?
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Miér Mar 02, 2016 6:31 pm

M'obsessiona una mica el tema de la relació amb l'Altre, l'africà en aquest cas. La mancança d'un terreny comú de significats compartits; la profunda incomprensió, segurament compartida.
També, cCom sovint passa, és necessari desprestigiar-lo, rebaixar-lo a un nivell inferior, per justificar-ne l'explotació. Però no és tan fàcil...
"...i les homes eren... No, no eren inhumans. Bé, ¿sabeu què?, això era el pitjor de tot, la sospita que no fossin inhumans t'envaia lentament."
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Raviel el Miér Mar 02, 2016 6:21 pm

A mi també em va cridar l'atenció l'ús del terme "peregrins" per designar la pintoresca colla de funcionaris colonials (amb algun especimen més que grotesc). La primera menció està en el primer capítol:
"Deambulaven d'una banda al l'altra amb aquelles vares absurdament llargues a les mans, com una colla de pelegrins pèrfids embruixats dins d'un tancat infame."
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Plaerdemavida el Mar Mar 01, 2016 6:00 pm

A pèl, ja que el segon capítol està gairebé exempt de notes a peu de plana, hi dic la meva.

D'acord amb tot el que heu dit respecte a les idees racistes i poc "sostenibles" de Marlow, alter ego -penso- de Conrad.

A mi m'ha impressionat, més enllà de què passa, l'ambient, aquest riu cobert de boira fins al punt de no saber cap on es dirigeixen ni què hi ha al seu davant, com una metàfora de la vida. Una situació de desconnexió, d'indefensió, que es complica amb els sons i el llampegueig d'imatges entrevistes (qui sap si imaginades) del voltant, i que acaba traient el pitjor de cadascú. Els "peregrins" (també és aquest el terme que apareix a les vostres versions? Quina mena de "peregrins" són?) espantats que disparen a tort i a dret sense ni tan sols engaltar, la reacció de Marlow amb l'atac de nervis final que el du a llençar al riu les sabates noves... I el detall, gairebé "Tintín de primera època", dels salvatges espantant-se del so del xiulet del vaixell.

He estat buscant imatges i no n'he trobat cap que reflecteixi el que m'he anat imaginant. Tot i això, us en penjo un parell.



avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Anotacions del segon capitol

Mensaje por Roser Caminals el Mar Mar 01, 2016 5:20 pm

--Insisteix en el tema del riu. Navegar-hi es com recular al principi del mon: regressio al temps, de civilitzacio a barbarie (amb totes les cometes necessaries a "civilitzacio"). El llibre de navegacio que troba a la barraca es un recordatori de la civilitzacio.

--El racisme latent de Marlow es evident a les descripcions del nadiu que balla a la ribera I del que te cura de la caldera (que sera la primera victima), a qui compara amb un gos de circ.

--Marlow esta lliure de sentimentalismes: afirma que es mes facil suportar la perdua d'un esser estimat o de l'anima que no pas la gana. Es a dir, en situacions limits, s'imposa la barbarie.

--Per que els canibals del vaixell no ataquen la tripulacio? Es que, en aquest cas, es la civilitzacio la que s'imposa? Observeu la connexio amb el tema de la gana.

--P. 78: "Tota Europa havia contribuit a crear Kurtz". Un dels atacs mes ferotges contra el colonialisme.

--El manuscrit de Kurt es retorica hipocrita. Acaba amb "Exterminem les besties!" (Frase que, encara que ell no se n'adoni, inclou els elefants, com apunta la Turmix).

--Marlow te un humor negre, savi I cantellut, propi d'un home de llarga experiencia, que empapa el seu estil.
avatar
Roser Caminals
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 143
Fecha de inscripción : 31/08/2014
Localización : Frederick, Maryland, EUA

Volver arriba Ir abajo

Re: El cor de les tenebres, de Joseph Conrad. Febrer de 2016

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Página 1 de 3. 1, 2, 3  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.