Marià Manent

 :: Autors :: M-N

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Marià Manent

Missatge por Plaerdemavida el Dl Des 18, 2017 4:33 pm

 Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988) va ser un poeta, traductor, crític literari i autor d'unes vastes memòries. 

Durant la seva època acadèmica rep una sòlida formació en idiomes estrangers, sobretot francès i anglès, que li facilita la descoberta dels autors que marcarien posteriorment la seva obra poètica i la seva carrera de traductor. 

Als vint anys publica el seu primer llibre de poemes, La branca (1918), molt ben acollit per la crítica. Treballa a l'Editorial Políglota al mateix temps que Josep Carner, encetant una amistat que duraria tota la vida. Amic i mestre, Josep Carner l'aconsella sobre els autors a qui havia de donar prioritat en les seves traduccions. 

També l'any 1918 inicia el dietari personal, amb una prosa rica en les descripcions de la natura i extremament precisa i detallista. L'escriu de manera intermitent al llarg de tota la vida, però en un principi no volia que fos publicat perquè li reservava una destinació personal: "Anotava les coses per a mi, obsedit per la voracitat del temps que tot ho esborra." Malgrat tot en publica diversos fragments en quatre llibres, Montseny. Zodíac d'un paisatge (1948), A flor d'oblit (1968), El vel de Maia (1975), premi Josep Pla del 1974, i L'aroma d'arç (1982). 

La collita en la boira (1920) és el seu segon recull de poemes, i el mateix any edita la seva primera traducció, El llibre de la jungla de Rudyard Kipling. Tradueix d'altres autors, també, com ara W. B. Yeats. Amb Carles Riba, Tomàs Garcés i Joan Teixidor funda la revista Quaderns de Poesia (1935-1936). També publica L'aire daurat (1928), on a partir de poemes xinesos traduïts a l'anglès, elabora interpretacions, mantenint-hi "l'esperit i el to de cada poema" més que la "fidelitat literal". De fet aquesta dedicació a la poesia xinesa es considera més aviat una forma de creació pròpia de Manent, més que no pas una tasca de traducció pròpiament. Després d'haver publicat diverses traduccions a les revistes on col·labora, Poemes (1931), de Rupert Brooke, és el seu primer llibre unitari de poemes traduïts de l'anglès. Amb L'ombra i altres poemes (1931), molt influït per la teoria de la "poesia pura" formulada per H. Brémond i autors com Yeats i Rilke, abandona definitivament les consignes noucentistes i comença una veu i una sensibilitat pròpies. 

A la post-guerra, tot i les dificultats de l'edició en català, publica en edició de bibliòfil, Epipsychidion (1946), de P. B. Shelley. Segueix la important recopilació Poesia anglesa i nord-americana (1955), de tres-centes setanta pàgines i que abasta des de les primeres balades angleses fins a autors moderns com Yeats. 

La ciutat del temps (1961), no arriba fins trenta anys després de la publicació de l'anterior recull de poesia, i sis anys més tard apareix el segon volum d'interpretacions de poesia xinesa, Com un núvol lleuger (1967). 

Amb el retorn de la democràcia incrementa notablement el nombre de publicacions, com ara diverses edicions de la seva Poesia Completa, dos volums de dietari i traduccions poètiques de Thomas Dylan, William Blake, Archibald McLeish o S. T. Coleridge. Rep diversos premis, escriu pròlegs i connecta amb poetes joves. I també reprèn la col·laboració habitual a la premsa escrita, als diaris Avui (1976-1987), El Correo Catalán(1979-1980) i La Vanguardia (1981-1986). També aplega els millors escrits de crítica de poesia i comentaris sobre art a Notícies d'art (1981), i publica una edició de bibliòfil titulada Vint poemes xinesos (1982). 

El 1978 rep un homenatge per el seu vuitanta aniversari amb la publicació, entre altres actes, d'una antologia poètica. El 1985 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per a tota la seva trajectòria. Mor a Barcelona, la seva ciutat natal, l'any 1988. 

El 1989, un any després de la seva mort, es publica l'edició definitiva de Poesia completa. El 1998, amb motiu del centenari del seu naixement, la seva obra literària és reconeguda en homenatges diversos. Es publiquen l'opuscle Centenari Marià Manent (1898-1998), presentat a Premià de Dalt, i el recull d'articles Crítiques, personatges, confidències, a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes. L'any 2000 es publica el primer volum de l'Obra completa, amb l'edició íntegra, per primera vegada, del seu dietari. 
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 235
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt

- Temas similares

 :: Autors :: M-N

 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum