Llibres sobre l'Edat Mitjana: història, literatura, art

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Dones místiques i escriptores

Mensaje por Carmina el Miér Sep 24, 2014 3:23 pm

Dos llibres que parlen dels mateixos personatges, dones de l'Edat Mitjana que tenen en comú el misticisme i l'escriptura.

Mujeres trovadoras de Dios, de Georgette Epiney-Burgard y Emilie Zum Brunn. Paidós, 2007. Repàs a la vida i les obres de cinc dones, místiques i relacionades amb el moviment de les beguines, però sobretot escriptores, poetes, dones amb veu pròpia que van deixar el seu testimoni a l’Edat Mitjana, però infinitament més desconegudes que els filòsofs, teòlegs i savis masculins, tot i ser d’una qualitat semblant. Els seus noms: Hildegarda de Bingen, Matilde de Magdeburgo, Beatriz de Nazaret, Hadewijch de Amberes i Margarita Porete.

La mirada interior: escritoras místicas y visionarias en la Edad Media. Victoria Cirlot y Blanca Garí. Ediciones Martínez Roca, 1999. Molt semblant a l'anterior, a banda de les escriptores esmentades afegeix informació sobre Margarita d'Oingt, Ángela de Foligno i Juliana de Norwich. Noms que estan sent recuperats i reben l'atenció que els ha mancat durant segles.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Damas del siglo XII, de Georges Duby

Mensaje por Carmina el Miér Sep 24, 2014 3:07 pm

Damas del siglo XII. Eloísa, Leonor, Iseo y algunas otras. Georges Duby. 1995. Alianza. 1998

Explica què van significar uns quants personatges femenins a la seva època: Leonor d’Aquitània va ser l’exemple de mala dona per la llibertat que li donava el seu poder, i perquè es va rebel•lar contra els seus dos marits; Maria Magdalena va passar de ser considerada la perfecta mística, al tòpic de la dona pecadora penedida; Eloïsa va servir d’exemple amb la seva història amb Abelard, sobre com convertir un amor pecaminós en espiritual; Iseo va conjurar totes les pors d’adulteri de la seva societat; Juette, una vídua profetessa que va viure a Huy, va arribar a amenaçar el poder de l’Església; i per últim, Soredamor i Fenice, dos personatges femenins del “Cligès” de Chretien de Troyes, models d’amor cortès, decent i inofensiu, que serà l’ideal de la nova societat més pròspera i civilitzada que arribarà al segle XIII.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Llibres sobre l'Edat Mitjana: història, literatura, art

Mensaje por gioconda el Mar Sep 02, 2014 8:22 pm

Carmina escribió:Para acabar con la edad media-Régine Pernoud. (1977) José J. De Olañeta. Medievalia. 1998


Text de la contraportada: A pesar que els historiadors medievals fa molt temps que han afinat la seva comprensió de l'Edat Mitjana i han renunciat a la majoria dels tòpics que sobre aquesta època han circulat des de fa diversos segles, l'opinió pública, sense una altra font d'informació que els simplistes programes escolars oficials i els llocs comuns que repeteixen fins a la sacietat els mitjans de comunicació, segueix fent-se una idea absolutament errònia del que van ser aquests segles mal anomenats "Edat Mitjana". Régine Pernoud, amb segura erudició, enorme lucidesa i fina ironia, desmunta un a un el cúmul de tòpics -en la seva majoria malintencionats- que oculten el veritable rostre de l'època. L'autora demostra la falsedat de les acusacions d'ignorància, barbàrie, misogínia, intolerància, etc. que se solen llançar contra l'Edat Mitjana, i posa les coses en el seu lloc recolzant les seves afirmacions amb les dades que li subministra la seva immensa erudició. La importància decisiva de l'Edat Mitjana per a la construcció del que avui és Europa queda ben clara en aquest assaig intel•ligent i amè, que revela l'esplendor intel•lectual, espiritual i artístic d'una època de la nostra història que alguns desinformats encara s'obstinen a qualificar de "fosca".
L’única pega és que és massa breu per tot el que hauria d’explicar i està massa centrat en la història de França, però ve a confirmar que hi ha una llegenda negra al voltant de l’Edat Mitjana, que es va crear sobretot a partir del segle XVIII, i que ha distorsionat molt el que la gent en general pensem sobre aquesta època. Malalties, guerres i injustícies hi van haver tant al segle X com al XVII, però aquella va ser una època molt fèrtil per a les arts i el pensament. L'autora és molt contundent i apassionada, com quan critica el titular d’un diari que diu: “Ejecuciones de un salvajismo casi medieval... Claro, en el siglo de los campos de concentración, de los hornos crematorios y del gulag, ¡cómo no estar horrorizado por el salvajismo de los tiempos en que se esculpía la portada de Reims o la de Amiens!”

Jo no l'explico així la història del Dret penal medieval, ben al contrari, l'existència de senyors feudals va iniciar la producció d'unes lleis més o menys conegudes i d'uns càstigs en relació a la importància del delicte. La qüestió és que el que era important llavors era diferent i que no existia el concepte de presó com a lloc on es complien penes privatives de llibertat perquè aquestes com a tal no existien. Però en aquesta època, es va abandonant la venjança de sang de la "sippe" o tribu/família per individualitzar el càstig humà i diví. Àdhuc, no hi ha un desenvolupament uniforme en el territori europeu. La teva referència em sembla molt interessant i crec que la incorporaré aquest curs, vaja d'aquí unes setmanes. També s'ha de dir que als territoris russos no es va sortir del feudalisme dels seus indrets fins fa poc, de fet, alguns autors sostenen que en no haver viscut mai en democràcia potser no és un sistema que els hi sigui còmode com als xinesos.
M'agrada molt aquesta secció, estic aprenent molt. Gràcies Carmina

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Llibres sobre l'Edat Mitjana: història, literatura, art

Mensaje por gioconda el Mar Sep 02, 2014 8:09 pm

Carmina escribió:Leonor de Aquitania-Régine Pernoud. El Acantilado,191. 2009. Traducció d'Isabel de Riquer.

I un altre llibre de Régine Pernoud, la seva biografia d'Elionor d'Aquitània. Em sembla ben documentada i ben escrita. Elionor trenca molts tòpics sobre les dones a l'Edat Mitjana: reina de França i d'Anglaterra, casada dues vegades, mare de deu fills, va viure fins als 82 anys desprès d'haver anat a les creuades, haver deixat un marit per un altre, haver estat empresonada 15 anys i haver enviudat. Encara va tenir temps de casar la seva neta amb el nét del seu primer marit, i convertir Blanca de Castella en reina de França. Pernoud també té una biografia de Blanca de Castella, una altra gran dona de l'Edat Mitjana, espero llegir-la algun dia.
Elionor a la seva tomba, llegint el seu llibre per l'eternitat

Aquest li he de regalar a la Lenok perquè és la raó del seu nom real.

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

La novela artúrica

Mensaje por Carmina el Mar Sep 02, 2014 3:55 pm

La novela artúrica : orígenes de la ficción en la cultura europea-Victoria Cirlot. Montesinos, 1995
Biblioteca de divulgación temática, 45.
Text de la contraportada: L'univers mític del rei Artur projectat en la societat cortesana i cavalleresca del Nord de França de mitjan segle XII va configurar una matèria literària que hauria de cristal·litzar en un món de ficció. En "La novel·la artúrica" s'analitza la circumstància imaginària i les tècniques literàries que van fer possible tal ruptura amb l'arcaisme propi de la literatura medieval, presentant Chrétien de Troyes i els seus successors com els orígens de la novel·la moderna.

En aquesta obra bàsica i senzilla de Victoria Cirlot s’explica com les obres del cicle artúric van sorgir de la barreja entre literatura clàssica i societat medieval, van anar conformant la idea de ficció, realitat i veracitat, de personatges, fils argumentals i temàtiques, d’on ha sortit el que en diem literatura occidental, o sigui, tot el que llegim cada dia.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Hildegard von Bingen

Mensaje por Carmina el Mar Sep 02, 2014 3:46 pm

Continuo amb una altra gran biografia de Régine Pernaud, per donar pas a les obres de Victòria Cirlot sobre Hildegard von Bingen:

Hildegarda de Bingen : una conciencia inspirada del siglo XII-Régine Pernoud. Paidós, 1998
Text de la contraportada: Recentment, un disc titulat Ecstasy ha gaudit de gran èxit a Europa i als Estats Units, tant més inesperat quant que el seu contingut es limita als himnes de Hildegarda de Bingen, una humil abadessa alemanya del segle XII. El que molts ignoraven és que Hildegarda no només és la mística més important de l'Edat Mitjana, sinó també compositora, autora de setanta-set simfonies i, abans de res, una esplèndida escriptora les obres de la qual, sorprenentment, ens parlen de temes tan actuals com el lloc de l'home en el cosmos, el medi ambient i el paper de la dona en la societat: tota una saviesa medieval que la societat contemporània comença a descobrir. Nascuda a Alemanya l'any 1098, Hildegarda de Bingen serà un personatge desconegut fins a l'edat de 40 anys, quan per fi el seu nom comenci a sonar més enllà del convent en el qual romania recollida, a la vora del Rin. En aquesta època, en efecte, posa per escrit les sorprenents visions que experimentava des de la seva infantesa i, molt ràpid, el llibre resultant deslliga passions i controvèrsies en tota Europa: rep l'aprovació del Summe Pontífex i els bisbes; el ressò dels seus sermons ressona, entre unes altres, en les catedrals de Colònia i Magúncia; i tothom acudeix a ella per consultar-li qualsevol tipus d'assumptes, des de la gent més humil fins a l'emperador Federico Barbarroja. Però, per sobre de tot, Hildegarda no deixa d'escriure. Els seus tres grans llibres de visions, entre ells el cèlebre Scivias, descriuen un univers infinit, en plena expansió, que s'assembla molt al dels astrofísics dels nostres dies. I els seus dos tractats de medicina «subtil» --els únics escrits en l'occident cristià al segle XII-- es consideren encara avui una fita en la matèria... A poc a poc, així, l'extraordinari destí de Hildegarda de Bingen arriba a posar en dubte l'asfixiant racionalisme dels nostres dies i a encarnar a la perfecció un saber diferent, intuïtiu, místic i visionari: un veritable bàlsam per a la nostra bogeria quotidiana.



Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente-Victoria Cirlot. Herder, 2005
Text de la contraportada: Les visions de Hildegard von Bingen despleguen un riquíssim univers simbòlic, que és l'objecte d'estudi d'aquest llibre. A través de diverses aproximacions es tracta de comprendre el fenomen visionari, ja com a experiència extraordinària, ja com part integrant del procés creador. La floració d'imatges, la seva descripció i plasmació plàstica és abordada a partir de comparacions que ofereixen contrapunts al cas d'aquesta mística renana del segle XII, tals com l'Apocalipsi de Juan de Patmos, els espirituals de l'Orient de llum estudiats per l'iranòleg i filòsof Henry Corbin, o l'obra de l'artista surrealista Max Ernst. La imaginació creadora de Hildegard von Bingen apareix com l'origen d'una tradició visionària d'Occident, sagrada i secularitzada, l'estètica de la qual es fonamenta en el valor de les imatges.




Vida y visiones de Hildegard von Bingen-edición y traducción del latín de Victoria Cirlot. Siruela, 2009. El Árbol del Paraíso, 64.
Text de la contraportada: La Vida sobre Hildegard von Bingen (1098-1179), escrita pocs anys després de la seva mort pel monjo Theoderich von Echternach, permet una aproximació directa a una de les figures més fascinants i multifacètiques de l'Occident europeu. Els seus escrits sobre les propietats medicinals de les plantes i les virtuts de les pedres precioses i els metalls o les seus tres grans obres profètiques (Liber Scivias, Liber vitae meritorum i Liber divinorum operum), impulsades per una facultat visionària que l'ha fet cèlebre, dibuixen el perfil d'un destí extraordinari i enigmàtic. Aquesta nova edició revisada i preparada per Victoria Cirlot reuneix, juntament amb la Vida, les principals miniatures de les seves visions amb els seus textos corresponents, una selecció de les seves cartes més significatives per comprendre el fenomen visionari, algunes de les seves cançons litúrgiques i un nou epíleg en el qual s'aborda l'experiència visionària i les seves possibilitats de comprensió al nostre món.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Llibres sobre l'Edat Mitjana: història, literatura, art

Mensaje por Carmina el Mar Jun 24, 2014 3:41 pm

Leonor de Aquitania-Régine Pernoud. El Acantilado,191. 2009. Traducció d'Isabel de Riquer.

I un altre llibre de Régine Pernoud, la seva biografia d'Elionor d'Aquitània. Em sembla ben documentada i ben escrita. Elionor trenca molts tòpics sobre les dones a l'Edat Mitjana: reina de França i d'Anglaterra, casada dues vegades, mare de deu fills, va viure fins als 82 anys desprès d'haver anat a les creuades, haver deixat un marit per un altre, haver estat empresonada 15 anys i haver enviudat. Encara va tenir temps de casar la seva neta amb el nét del seu primer marit, i convertir Blanca de Castella en reina de França. Pernoud també té una biografia de Blanca de Castella, una altra gran dona de l'Edat Mitjana, espero llegir-la algun dia.
Elionor a la seva tomba, llegint el seu llibre per l'eternitat

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Llibres sobre l'Edat Mitjana: història, literatura, art

Mensaje por Carmina el Mar Jun 24, 2014 3:15 pm

Para acabar con la edad media-Régine Pernoud. (1977) José J. De Olañeta. Medievalia. 1998


Text de la contraportada: A pesar que els historiadors medievals fa molt temps que han afinat la seva comprensió de l'Edat Mitjana i han renunciat a la majoria dels tòpics que sobre aquesta època han circulat des de fa diversos segles, l'opinió pública, sense una altra font d'informació que els simplistes programes escolars oficials i els llocs comuns que repeteixen fins a la sacietat els mitjans de comunicació, segueix fent-se una idea absolutament errònia del que van ser aquests segles mal anomenats "Edat Mitjana". Régine Pernoud, amb segura erudició, enorme lucidesa i fina ironia, desmunta un a un el cúmul de tòpics -en la seva majoria malintencionats- que oculten el veritable rostre de l'època. L'autora demostra la falsedat de les acusacions d'ignorància, barbàrie, misogínia, intolerància, etc. que se solen llançar contra l'Edat Mitjana, i posa les coses en el seu lloc recolzant les seves afirmacions amb les dades que li subministra la seva immensa erudició. La importància decisiva de l'Edat Mitjana per a la construcció del que avui és Europa queda ben clara en aquest assaig intel•ligent i amè, que revela l'esplendor intel•lectual, espiritual i artístic d'una època de la nostra història que alguns desinformats encara s'obstinen a qualificar de "fosca".

L’única pega és que és massa breu per tot el que hauria d’explicar i està massa centrat en la història de França, però ve a confirmar que hi ha una llegenda negra al voltant de l’Edat Mitjana, que es va crear sobretot a partir del segle XVIII, i que ha distorsionat molt el que la gent en general pensem sobre aquesta època. Malalties, guerres i injustícies hi van haver tant al segle X com al XVII, però aquella va ser una època molt fèrtil per a les arts i el pensament. L'autora és molt contundent i apassionada, com quan critica el titular d’un diari que diu: “Ejecuciones de un salvajismo casi medieval... Claro, en el siglo de los campos de concentración, de los hornos crematorios y del gulag, ¡cómo no estar horrorizado por el salvajismo de los tiempos en que se esculpía la portada de Reims o la de Amiens!”

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Llibres sobre l'Edat Mitjana: història, literatura, art

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.