Literatura Medieval

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Re: Literatura Medieval

Mensaje por Carmina el Vie Oct 24, 2014 6:56 pm

Parzival. Wolfran von Eschenbach. Edición a cargo de Antonio Regales. Biblioteca Medieval, 1. Siruela, 2000.

Continuant amb les revisions i reescriptures del Perceval, ara m'he llegit la famosa versió alemanya que tanta influència tindria a la seva literatura. M'he trobat amb un llenguatge molt diferent, perquè no és un llibre traduït del francès com els altres, sinó de l'alemany medieval, i com el mateix traductor diu, d'un text bastant fosc i difícil de desxifrar, el que es nota sovint en la dificultat d'entendre l'argument i els diàlegs. El més sorprenent potser és que l'autor fa comentaris, acudits o parla de si mateix al mig de l'acció, trobo que és molt modern per a una obra del segle XIII. No és el mateix món de les obres franceses, com si l'autor no l'hagués acabat d'interpretar i en fes la seva versió. El més original és que el Graal no és cap calze, sinó una pedra màgica i sagrada. Qui pensi que les novel·les medievals són totes històries de cavallers i dames i tornejos s'equivoca; cadascuna és un sorprenent món apart.


Al catàleg de Siruela: http://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=37&completa=S

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Literatura Medieval

Mensaje por Carmina el Vie Oct 03, 2014 6:13 pm

No, impossible. He renunciat a intentar fer-ho tot i a intentar llegir-ho tot. Continuo acumulant llibres però ja no estic convençuda d'arribar-los a llegir. Ara he tornat de la Fira del Llibre d'Ocasió amb tres llibres més: la biografia de Blanca de Castilla que va fer Régine Pernaud, que vaig esmentar a l'apartat de Llibres sobre l'Edat Mitjana; i dos dels llibres del cicle artúric (anomenat el Lancelot en prosa o Vulgata) que he comentat abans: “La búsqueda del Santo Grial” i “La muerte del rey Arturo”, en una antiga edició de butxaca d'Alianza, trobats a llocs diferents (un per 3 euros, l'altre per 12, depenent del valor que el llibreter li va donar a cadascun). Són traduccions de Carlos Alvar, o sigui que deuen estar molt bé. No els anava buscant, però és el que els meus ulls han trobat remenant les piles de llibres barats, barrejats amb altres coses de tota mena i tota qualitat. No ho he pogut evitar.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Literatura Medieval

Mensaje por Raviel el Mar Sep 30, 2014 7:36 pm

Fabulós!
[Trobarem el temps per tot? Hem de trobar-lo]
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Historia de Merlín

Mensaje por Carmina el Dom Sep 28, 2014 2:59 pm

Historia de Merlín. Introducción y traducción de Carlos Alvar; epílogo de Carlos García Gual. Biblioteca Medieval, 12. Siruela, 2000.


El cicle artúric que es va reescriure en prosa consta de cinc obres, basades en originals en vers que s'han perdut. Robert de Boron va escriure una història de Merlín en la que es basa aquesta novel·la, que seria la segona del cicle. A diferència de les concises narracions de Chrétien de Troyes, les obres en prosa inflaven l'argument amb tot de detalls de la vida dels herois, i amb interminables batalles. Aquesta edició ja és resumida, i tot i així és cansat de llegir. El problema de Merlín és que ho sap tot i ho pot tot, i d'aquesta manera és difícil que hi hagi cap intriga. El més interessant potser són els seus orígens i el seu final, tot i que en altres llibres apareixen versions diferents. La seva vida comprèn el naixement i la joventut d'Artús. A la resta de la història, Merlín ja ha desaparegut.


Catàleg de Siruela: http://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=48

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Perlesvaus, o el Alto Libro del Graal

Mensaje por Carmina el Dom Sep 28, 2014 2:55 pm

Perlesvaus, o el Alto Libro del Graal. Edición a cargo de Victoria Cirlot. Biblioteca Medieval, 9. Siruela, 2000.


És una de les primeres redaccions en prosa del tema artúric, que fins llavors només s'havia escrit en vers. Escrita a principis del segle XIII, desprès d'això es reescriuran totes les obres conegudes en prosa (el Lancelot, el Tristany, etc.). El Perlesvaus podria considerar-se una continuació del Llibre del Graal de Chrétien de Troyes, perquè repren la història on va quedar interrompuda, però canvia tantes coses (com el nom del protagonista, que ja no es diu Perceval), afegeix tantes de noves, i sobretot té una ambientació tan particular, que resulta una obra original.


Com totes les novel·les en prosa de l'época, és massa llarga, i es fa cansada de llegir per la falta de fil argumental, per la successió interminable de castells, donzelles i cavallers lluitadors. Apareixen els personatges coneguts: Lancelot, Gauvain, el rei Artús, i d'altres nous. Per cert, que el desconegut autor fa morir la reina Ginebra, per arreglar l'assumpte del triangle amorós, que no li interessava gaire.


Però també és possiblement la novel·la més fantàstica del seu estil, amb escenaris i situacions tan surrealistes, al·lucinants i cruels, que deixen sense alè. Tan de bo els hagués anotat tots, així per sobre recordo: un castell que gira com una baldufa, una torre de bronze adorada pels pagans, un lleó blanc que camina sobre dues potes i es comunica per telepatia, un cavaller que és apunyalat en un somni i quan desperta encara té el punyal clavat i mor, un cavaller traïdor que és executat ofegant-lo en la sang dels seus sequaços, i molts, molts caps tallats, d'enemics, de reis i de reines, caps que es porten com a trofeu i que es segellen en or o plata. Un cristianisme bàrbar barrejat amb simbologies estranyes, on tot es pot interpretar com un signe d'una altra cosa.

Al catáleg de Siruela: http://www.siruela.com/catalogo.php?id_libro=45

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Cartas de Abelardo y Heloísa

Mensaje por Carmina el Mar Sep 02, 2014 3:18 pm

Cartas de Abelardo y Heloísa; Historia Calamitatum (de Abelardo a un amigo). Precedido de En favor de Heloísa, por Carme Riera ; prólogo de Paul Zumthor ; traducción de Cristina Peri-Rossi
José J. De Olañeta. Medievalia, 9. 2007

Historia Calamitatum és l'autobiografia que Pere Abelard va escriure, explicant la seva trista història d'amor i les desgràcies que li va costar. Les cartes dels dos amants, quan ja estaven separats vivint cadascú en un convent, no es poden donar amb seguretat per autèntiques, sobretot les d'ella. Però en elles es veu el contrast entre els raonaments teològics "oficials" d'ell, i els sentiments tan humans d'ella. Aquesta edició també és interessant per les aportacions de Carme Riera i Paul Zumthor.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Lais, de Maria de França

Mensaje por Carmina el Mar Sep 02, 2014 2:57 pm

Lais, de Maria de França. Quaderns Crema. Biblioteca mínima 27. 1991

Text de la contraportada: Els Lais de Maria de França són dotze bellíssimes històries d’amor. En aquests relats -els primers contes de la literatura europea- hi conviuen la societat cortesana del segle XII, el món llegendari de la matèria de Bretanya i les aventures meravelloses característiques dels contes de fades: la cèrvola blanca, l’home-llop, el vaixell fantàstic, l’astor que es transforma en cavaller... Encara avui, al cap de vuit segles, admirem el delicadíssim art que l’autora va esmerçar en una obra que ha vençut per sempre el pas del temps. Perquè -tal com diu Jaume Vallcorba a la presentació-, els Lais de Maria de França sóns unes narracions “que no tenen solament el mèrit de ser les primeres escrites en romanç: són també, com comprovarà el lector de la present traducció, una mostra de la més alta literatura”.

No se sap gaire d'aquesta Maria, excepte el que ella explica de si mateixa a la seva obra. Se suposa que va viure a la mateixa època que Chrétien de Troyes, i que formava part de la cort d'Enric II i Elionor d'Aquitània. "Lais" són cants en llengua bretona, com ella mateixa explica. Maria diu que els tradueix al francès, però segurament el que fa és reconvertir antigues llegendes en històries de dames i cavallers propis del seu món.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Chanson de Roland

Mensaje por Carmina el Mar Sep 02, 2014 2:45 pm

Chanson de Roland=Cantar de Roldán.Y el Roncesvalles Navarro.
Text de la contraportada: «El rey Carlos, nuestro emperador magno, ha estado en España siete años enteros: conquistó hasta la mar la alterosa tierra». Amb aquestes paraules comença el bell relat de la gesta de Carlemany, Roldán, Oliveros i els valents que van morir en la batalla de Roncesvalles durant la retirada de l'exèrcit franc. El fet històric —esdevingut el 15 d'agost de l'any 778— havia cobrat ja, cap a finals del primer mil•lenni de la nostra era, timbre de llegenda, i els joglars la transmetien per tota la Cristiandat occidental en diverses versions i llengües. Un o varis d'aquests cantars èpics van ser refosos entre 1087 i 1095 per un poeta anglonormand —tal vegada anomenat Turoldus—, qui ens va donar així el més bell i antic text de la Chanson de Roland, editat, traduït i anotat en aquest volum pel professor Martín de Riquer. Tanca la present edició, en apèndix, el Roncesvalles Navarro, traducció fragmentària del Cantar composta durant el primer terç del segle XIII. 

Editorial Acantilado, 2003. Text original, traducció, introducció i notes per Martín de Riquer.


Catàleg d'Acantilado: http://www.acantilado.es/catalogo/chanson-de-roland-77.htm

També a la seva editorial, Jaume Vallcorba va publicar el 2010 un estudi sobre aquesta obra, Lectura de la Chanson de Roland.
Text de la contraportada: Aquest assaig proporciona una estricta i nova interpretació global, i al mateix temps detallada, de la més important mostra de poesia èpica en les literatures romàniques medievals. Mitjançant una lectura lliure de prejudicis i atenta als menors particulars del text, l'autor descobreix en l'entramat de l'obra els ardits retòrics i simbòlics dels quals es val la Chanson de Roland per convertir l'episodi carolingi de Roncesvalles en una magnificació de l'enfrontament entre el Bé i el Mal. L'anàlisi rigorosa de l'estructura de l'obra, dels diferents personatges i el seu sistema d'oposicions, així com de les escenes clau de la gesta, serveix a l'autor d'aquesta lectura per detectar els diferents elements simbòlics (com l'assimilació del sacrifici de Roldán amb la passió de Crist o com l'ús emblemàtic del número set), sàviament assemblats en la narració per construir l'artefacte literari del poema. De tot això resulta una interpretació clara, coherent i nova de la Chanson de Roland, que es conjuga perfectament, a més—com assenyala el professor Martín de Riquer en la seva presentació—amb la gènesi del cantar, resultat del tractament, per part d'un home erudit del segle XI, d'un material procedent de la tradició oral i popular.

Catàleg d'Acantilado: http://www.acantilado.es/catalogo/lectura-de-la-chanson-de-roland-495.htm

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Literatura Medieval

Mensaje por Carmina el Mar Jun 24, 2014 4:13 pm

Amadís de Gaula. Garci-Rodríguez de Montalvo. Versión de Ángel Rosenblat. Editorial Castalia. "Odres nuevos"

Extret De la introducció d'Ángel Rosenblat:'Amadís de Gaula' inicia gloriosament el gènere de la literatura cavalleresca. Ens presenta una escala de valors humans: la bondat d'armes és la condició suprema de l'home; la bellesa és la virtut suprema de la dona; l'home lluita pel senyoriu i per la fama. A la bondat d'armes i bellesa s'uneix un amor lleial, que anima a tots els pensaments i tots els actes.També l'obra encoratja per l'ideal de justícia que transmet. El seu món quimèric de castells i ínsules, boscatges i fonts, gegantes i nans, dueñas i donzelles; un món de fades, encantaments i gestes sobrehumanes que exaltava la imaginació de tots i que estava presidit per un ideal superior. El cavaller era el braç armat de Déu.


La col·lecció “Odres nuevos” reescriu clàssics medievals en castellà actual. Vaig començar a llegir la versió original per internet, però m'era impossible tenir temps de llegir els quatre llibres, per tant vaig buscar una versió reduïda com aquesta, i he de dir que manté bastant bé el llenguatge original. L'Amadís és una creació hispànica, molt influïda per la moda de les novel·les artúriques que es començaven a traduir. Però l'Amadís va ser un èxit a tot Europa, i va suposar una nova febre per les novel·les de cavalleries al segle XV.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Literatura Medieval

Mensaje por Carmina el Mar Jun 24, 2014 3:57 pm

Dues edicions fragmentàries de Curial e Güelfa, com a introducció a aquesta gran obra:



Curial e Güelfa. Tres històries d'amor-A cura de Glòria Casals i Llorenç Soldevila. Edicions 62. El Garbell, 12. 1984.


Text de la contraportada: "Curial e Güelfa" és una novel·la anònima escrita entre els anys 1435 i 1462, al llarg de la qual veiem el procés de formació de Curial com a perfecte cavaller i com a amant ideal sota la protecció (mecenatge) de la Güelfa. L'aprenentatge obeeix a un propòsit ben clar per part d'aquesta: fer que Curial adquireixi una posició social tal, que ella s'hi pugui casar sense haver de renunciar a allò que la seva classe (la noblesa) li exigeix. "Curial e Güelfa" és, més que res, una història d'amor on la passió i la infidelitat es barregen amb la gelosia i el ressentiment per resoldre's en el perdó i en un final feliç. La nostra selecció, que recull els principals episodis amorosos, permet de veure l'estratègia emprada per la Güelfa per tal d'aconseguir el Curial que ella vol. Han preparat l'edició Glòria Casals i Llorenç Soldevila, coordinadors d'aquesta col·lecció i coautors de "Solc" (Edicions 62, 1980) i "Garba" (Edicions 62, 1980).


Curial e Güelfa. 1993. Teide. Tria de Clàssics, 9. 1996
És un resum, però que manté bastants fragments sencers per fer-se una idea de l'estil de l'obra.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Literatura Medieval

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.