Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Página 1 de 4. 1, 2, 3, 4  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Plaerdemavida el Miér Ene 07, 2015 6:47 pm

Demano humilment excuses... m'he fet un embolic amb tants Enrics i Ricards... geek geek geek
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Raviel el Miér Ene 07, 2015 6:37 pm

...no era Ricard III? [Disculpa la petulància]
Encara no he assimilat tot aquest allau d'informació! Verdaderament, t'estic agrait, Crazy, pel teu esforç.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Plaerdemavida el Miér Ene 07, 2015 4:59 pm

Tot un tractat sobre Enric III, em trec el barret!
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Mar Ene 06, 2015 5:50 pm

Acte V escena iv: Ricard demostra que és un covard

"Un cavall, un cavall, el meu reialme per un cavall!" (surt)

Al Pacino a Looking for Richard.


Acte V escena iv: Ricard mor Ricard i esdevé Enric VI

   Però a la següent escena (la quatre és brevíssima, els fets s'esdevenen amb molta velocitat), entren el Rei Ricard i Richmond, combatent cos a cos. Les direccions d'escena avancen vertiginosament els fets:
UNA ALTRA PART DEL CAMP
Alarmes. Entren el REI RICARD i RICHMOND, combatent.
RICARD és mort. Retreta i marxa. Tornen RICHMOND
i DERBY [Stanley, el seu parastre], portant la corona, amb altres lords.

RICHMOND
Alabats siguin Déu i nostres armes,
amics victoriosos! Aquest dia
és nostre! El sanguinari gos ha mort!

DERBY
Coratjós Richmond, has complert el deure
divinament! Aquí tens la corona
usurpada tant temps; jo l'he arrancat
dels difunts polsos d'aquest miserable,
per enriquir el teu front. Porta-la, alegra-la,
i fes força per ella!

     És el seu parastre qui pren la corona de Ricard i la entrega al nou rei que enceta la dinastia Tudor.
(No he trobat els crèdits, font: viquipèdia)

     Veiem el discurs final de Richmond:
RICHMOND
(...)
I després segons nostre jurament
sagrat, la rosa blanca i la vermella
seran unides.


Fa referència a ell (rosa vermella, de la dinastia Lancaster) i a la filla d'Eduard i Isabel, també Isabel (la rosa blanca), de la dinastia York.
 
RICHMOND
(...)
Però ara
que Richmond i Isabel, els dos legítims
hereus d'ambdues cases, pel voler
de Déu s'uneixin.

Algú podria no estar del tot d'acord amb aquesta afirmació. Isabel sí era hereva dels York, però la casa de Lancaster estava molt devastada per les guerres i Richmond és descendent del segon matrimoni de Caterina de Valois, muller d'Enric V (L'Emma Thomson, a la versió Branagh). Els Tudor, per tant, eren una branca secundària dels Lancaster.
     I, entre el públic de Ricard III encara tindria fresc en la memòria el regne d'Enric VI, que va ser lluny de ser perfecte, molt diferent a l'arcàdia que vol anunciar Richmond:



[justify][center]RICHMOND
(...)I si tu ho toleres,
oh, Déu!, que els que d'ells vinguin enriqueixin
el temps futur amb una pau d'ulls dolços,
i amb riallera plenitud, i amb dies
de gran prosperitat!

[justify]
     "S'acosta més aquest quadre de pau beneïda", diu Maurice Hunt a "Ordering Disorder", "a la idea estereotipada que l'home del segle disset tenia del regne de la Reina Isabel I comparat amb el de Bloody Mary, [Maria Tudor, la filla catòlica d'Enric VIII i Caterina d'Aragó], que no pas als detalls històrics de la imperfecta monarquia que va ser la d'Enric VII."
   "El discurs de pau de Richmond ofereix un tancament ordenat a Ricard III, tan fortament ordenat és aquest tancament, que si el relacionem amb la memòria de certs fets preocupants de la història dels Tudor, provoca la consciència de la possibilitat d'aquest tancament perfecte sigui encara remota."
[center]
Bloody Mary Tudor, per Sally Jackson.
[/center]
[/justify]
[/center]
[/justify]

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Mar Ene 06, 2015 5:25 pm

Acte V, escena iii: Les arengues militars de Ricard i Richmond.

   Diu R. Chris Hassel jr. a "Military Oratory in Richard III" (de l'edició a càrrec de Harold Bloom), que simplement Richmond és millor orador que Ricard. Ricard és magnífic en converses. Els seus soliloquis i els primers diàlegs són obres mestres de retòrica personal i col·loquial, plenes d'energia, enginy i inspiració. Però Ricard no sap parlar en públic. Per naturalesa caòtic, a Ricard no se li dóna bé les floritures formals i ordenades que caracteritzen la majoria de la bona oratòria. Quan intenta fer-ne ús, les seves imatges crues, comparacions baixes (downward) i epítets innobles són incongruents amb l'estil elevat dels discursos. Com amb altres aspectes, Ricard com a orador militar és finalment víctima d'ell mateix.

Sir Ian McKellen al seu (i de Richard Loncraine, co-guionista i director) Ricard III 

    "Richmond, per contrast, perquè està aliat amb Déu i una bona causa, és eloqüent precisament perquè no està sol. Creu en Déu, en la virtut, la família, els amics, i el país; creu en l'ordre, en la justícia. (...) La veritat arma la seva oratòria. Estil i ésser són un mateix."
RICHMOND
Al que jo us he dit,
compatriotes estimats, em priven
d'afergir-hi res més les circumstàncies
i el temps que ens força. Recordeu, no obstant,
això: Déu i la nostra bona causa
combaten amb nosaltres. Tots els precs
dels sants i les ànimes ofeses,
es drecen davant nostre com enormes
baluards. (...)
Doncs, lluitant contra l'enemic de Déu,
Déu en justícia té de protegir-vos
com soldats seus. Si heu de pagar amb suades
batre un tirà.
(...)

     Richmond acaba el seu discurs amb una nota d'esperança:
RICHMOND
(...) Que sonin els tambors i les trompetes
alegrement i agosaradament!
Déu i Sant Jordi! Richmond i victòria!

Dominic West fa de Richmond al Ricard III de McKellen-Loncraine

A Ricard no se lo ocórrer res més que acabar el seu caòtic speech amb un:
"Nostre antic crit de guerra: 'Per Sant Jordi!'
ens doni un ànim de dragons de foc!

A qui se li acut invocar els dos antagonistes???

"D'acord amb els més importants manuals militars de l'època" diu R. Chris Hassel jr., "Richmond passa com un corró damunt Ricard abans de la Batalla del Camp de Bosworth. Ricard coneix les regles de l'oratòria, però els seus discursos són vacus i desesperats. En contrast, Richmond és un orador militar espavilat i també un bon home. A més, té bons homes que responen a les seves bones paraules."

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Mar Ene 06, 2015 4:21 pm

Acte V, escena iii. Ricard es desperta.

   Ricard es desperta trasbalsat i abans que entri Ratcliff ens ofereix veure què hi passa per la seva ment convulsa:

RICARD
Deu-me un cavall, poseu-me benes
a les ferides! Pietat, Jesús!...
Silenci! Tot plegar sols era un somni.
Consciència covarda, com m'ajups!
El mestre William Hogarth va pintar l'actor contemporani David Garrick
fent de Ricard III, en l'escena dels malsons abans de la batalla.

     Aquí hi trobarem l'únic moment en l'obra en el que Ricard dubta de sí mateix, on mostra certa consciència o es penedeix:


És blavenca la llum; som a aquella hora
mortal de mitja nit. Un suar fred
hi ha en la carn que em tremola. Què em fa por?
Jo mateix? Per què ningú respira?
Ricard vol bé Ricard, i jo sóc jo.
No hi ha assassins? No! Però sí, n'hi ha un;
sóc jo! Doncs a fugir!... Però, per què?
De mi mateix? Ja és tot un gran motiu!
Per por de la venjança? Com? ¿De mi
contra Ricard? Però si jo m'estimo...
I per quina raó? ¿Pel benefici
que jo mateix he fet a mi mateix?
Oh, no! Més aviat dec odiar-me
pels actes odiosos que he comès!







     Sempre ha estat un misteri què mou Ricard, si no pensem en la simple set de poder. Al primer parlament, ell mateix ens ha dit que com que el seu cos lleig i boterut no està fet pels temps de pau que corrien, estava decidit a ser un malvat: "Determined to prove a villain". En aquest parlament afirma: "I am a villain". Sembla al·ludir a un dimoni interior.


_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Mar Ene 06, 2015 3:28 pm

Acte V, escena iii: fantasmes i malsons

     Cito l'article de Marjorie B. Garber "Dream and Plot" dins el recull d'articles editat per Harold Bloom: Modern Critical Interpretations. William Shakespeare's Richard III:
     "El doble somni a Bosworth és un somni d'aparicions, relacionat amb els esperits que s'aixequen a la segona part d'Enric IV i a Macbeth. I també estan relacionats amb els fantasmes de Hamlet i Juli Cèsar. A Ricard i a Richmond, quan han acampat a banda i banda del camp, els visiten una sèrie de fantasmes que representen les víctimes de Ricard: Eduard, el Príncep de Gal·les, Enric VI, Clarence, Rivers, Gray i Vaughan, Hastings, els dos fills del seu germà Eduard, Lady Anna i Buckingham. En aturar-se, cada esperit parla a Ricard com una veu de la consciència dins l'ànima: "Pensa en els teus nebots estrangulats a la Torre!", "Vés somniant, vés somniant en actes sanguinaris i en morts!". I, aleshores, en un contrapunt formal, cada esperit es dirigeix a Richmond i li desitja que tot vagi bé. Tota l'escena és simètricament organitzada." (...) "L'insomni de Ricard, com el de MacBeth, és el senyal d'una ànima malalta, el senyal extern d'un pecat intern." (...) La consciència és l'únic enemic que no pot enganyar ni silenciar. Va començar sent qui controlava els somnis [Recordem que va explicar al seu germà Eduard la profecia que algú que porta la lletra G al nom mataria els seus descendents. Ricard li fa entendre que la G és la de George Clarence, però ara ja sabem que la G era de Gloucester.] i ha esdevingut el controlat, la víctima de les seves horribles imaginacions."


Una "electro-acústica opera-performance" (sigui el que això sigui)
basada en el text de l'escena dels fantasmes de Ricard III.


Si teniu curiositat sobre quina mena de projecte és el de la foto superior, us deixo l'enllaç:
http://www.seas.se/production/sweet-dreams/


      "El somni de Bosworth", continua Marjorie G. Garber, "com el somni predictiu d'Stanley, serveix un propòsit estructural i també psicològic. Les aparicions d'amics assassinats i de familiars recorden a l'espectador les atrocitats comeses amb anterioritat, les perfídies de la Tercera Part d'Enric VI i també els fets ocórreguts a Ricard III. Aquest mètode és útil des del punt de vista dramàtic degut a la complexitat dels fets històrics; molta gent de l'audiència no sabria a quin cadàver plora Lady Anna al principi de l'obra, ni quina relació té Anna amb la monarquia de Lancaster. D'aquesta manera, punts històrics són clarificats alhora que un "re-play" psicològicament convincent té lloc dins la ment de Ricard."

    Segueix Marjorie B. Garber: "L'aparell de fantasmes en sèrie és voluminós i formal, anàlog a (i probablement derivat de) les antigues desfilades dels Pecats Capitals i les Virtuts Celestials. Holinshed (les cròniques del qual ha consultat Shakespeare) rebutja fer cap interpretació sobrenatural. (...) Els seus dimonis són simplement figures abstractes i generalitzades. En canviar-les per una desfilada de les víctimes de Ricard que busquen venjança retributiva, Shakespeare transforma completament el significat del darrer somni. Només tornarà a fer servir aquest desplegament a MacBeth."

Kenneth Branagh fa de Ricard III, en una producció teatral del 2002.




_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Mar Ene 06, 2015 10:56 am

Acte V, escena iii: Ricard ja no controla el tempo.

    Ens trobem al camp de Bosworth, on serà la batalla final. Segons Antony Hammond, que ha tingut cura de l'edició Arden de Ricard III, falten direccions escèniques addicionals. En la mateixa escena, i en els dos extrems de l'escenari s'hi han de plantar les tendes de Ricard i la de Richmond. Primer entra Ricard, i més tard Richmond (que entra per l'altre costat). Fixem-nos en el petit detall de les tendes: el primer que diu Ricard és:

RICARD
Que plantin nostra tenda aquí en el
camp de Bosworth, lord de Surrey.

Però, no li deuen fer massa cas, perquè al cap de poc diu, amb exclamació:

RICARD
Endavant, a plantar la meva tenda!

I han de continuar sense fer-li cas perquè es veu forçat a dir, més endavant:

RICARD
Amunt, els de la tenda!

     Les coses li han deixat de rutllar.

     En canvi, les coses li pinten diferent a Richmond. No li cal ni donar les ordres. Mireu la direcció escènica:

(Entren, per l'altre costat, RICHMOND, sir WILLIAM
BRANDON, OXFORD i altres. Alguns soldats planten la
tenda de RICHMOND.)

     Un altre tema important és el temps:
    Diu Maurice Hunt a "Ordering disorder in Richard III": "Un cop coronat, Ricard sembla que ja no controla el seu tempo. (...) La intuició de Ricard d'aquest retard amenaçador provoca una pressa compensatòria en els seus projectes:
RICARD
Vine, he sentit a dir que el comentari
poruc és el criat afeixugós
del trist ajornament, el qual camina
amb impotència i passa de cargol
vers la misèria. Pressa fulminant,
doncs, fes-me ales; tu que per a Júpiter
ets Mercuri, d'un rei sigues herald!
(Acte IV, escena iii)

     "Amb el futur confiscat" continua Maurice Hunt, "Ricard se n'adona en la seva creixent ansietat que actúa massa tard per protegir el seu regne." I apunta Antony Hammond: "Ricard, que fins ara ha actuat com a l'anti-heroi de manera excel·lent, ara [ja coronat] demostra que és mediocre en el paper de Rei: està nerviós, preocupat, comet errors i perd el control (i Shakespeare ho representa molt acuradament, com si un actor s'oblidés de les línies):
RATCLIFF
¿I què és que la Vostra Altesa plau
que faci a Salisbury?

RICARD
¿I què voldries
fer-hi abans que arribi jo?

RATCLIFF
La Vostra Altesa
m'ha dit que jo us hi precedís.

RICARD
He canviat de pensament, senyor,
he canviat de pensament...

     El temps l'obsessiona perquè n'ha perdut el control. Abans dels malsons:
RICARD
Quina hora és?

CATESBY
La de sopar, senyor;
són les nou.

RICARD
Jo no sopo aquesta nit.
(...)

RICARD
Ompliu-me un vas de vi. Deu-me un rellotge.
(Acte V, escena iii)

I abans de la batalla:
RICARD
(Toca el rellotge)
Quina hora toca?
Porta'm un calendari. Avui, ¿qui ha vist
el sol?

RATCLIFF
Jo no, senyor.

RICARD
Doncs, aleshores,
és que desdenya resplendir (...)
Per a algú serà avui un dia negre.
(Acte V, escena iii)

   Continua Maurice Hunt: Aquest rellotge fa que Ricard entri en pànic. I l'únic "sol de York" que queda busca la sortida del sol. Però els núvols de la primera intervenció de Ricard, en l'obra, no són enterrats pas al fons de l'oceà, sino que tapen el sol. Ricard repeteix:
RICARD
El sol no vol ser vist avui
(...)
Però què em fa
més que a Richmond? Perquè és un mateix cel
el qui cellarrufat als dos ens mira.

    El to de veu desesperat potser és evidència del seu record del lligam profètic que hi ha entre el sol i la fortuna de la seva família.


Última edición por Crazy Janey el Miér Ene 07, 2015 9:03 pm, editado 1 vez

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Lun Ene 05, 2015 7:00 pm

Acte V , escenes i i ii: escenes prèvies a la batalla. (Com ho és la darrera del quart acte).

Mals averanys apareixen:
   Acte IV, escena iv:   
RICARD
Fora! Mussols! Només cançons de mort?
                                                (Li pega)
                                                    i és que era una creença popular que els mussols predien la mort o un desastre.

     Acte V, escena i:
BUCKINGHAM
avui no és pas el dia dels difunts?

XERIFF
Sí, senyor meu.

BUCKINGHAM
El dia dels difunts, doncs, aleshores,
és pel meu cos el dia del judici!
(...)
El terme just dels meus ultratges.
(...)
La maledicció
de Margarida cau al meu damunt!

I, en front de la superstició, s'alça Richmond, que ja és a Anglaterra i que té el favor de Déu:
RICHMOND
En nom de Déu,
coratjosos amics, els cors en l'aire!
Recollim la collita de la pau
perpètua amb aquest únic sanguinari
esforç de guerra!

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Lun Ene 05, 2015 6:42 pm

Acte IV, escenes iv i v: Stanley

   Recupero, en el nom del personatge, acció que passa en l'escena anterior i l'ajunto amb la present.

    
Suposadament, el de l'esquerra és un quadre de Lord Stanley, 1r duc de Derby. Tot i que la vestimenta és d'una època posterior.
A la dreta, hi ha l'actor Rupert Graves que fa de Lord Stanley a la minisèrie La reina blanca.

    Anem a l'escena quatre del mateix acte. Entra Stanley per portar-li males notícies al Rei Ricard: Richmond ja ha salpat cap a Anglaterra, amb la intenció de reclamar la corona. Ricard ja té la mosca al nas i no se'n refia d'Stanley:

STANLEY
Doncs, llevat del que us he dit,
senyor, jo no sospito què hi pot fer-hi [Richmond, al mar]

RICARD
Llevat de que no vingui a fer de rei!
No sospiteu per què el gal·lès (*) s'acosta?
Em temo que no et vulguis revoltar
i no t'hi passis.

"El gal·lès" és Richmond. L'utilitza de manera despectiva fer referir-se al futur Enric VII. El seu avi era Owen Tudor, originari del País de Gal·les.

RICARD
Sí, sí!;
Tu el que voldries és juntar-te amb Richmond!
Però no em fiaré de vós, senyor.

STANLEY
(...)
Mai no he estat ni mai
no seré traïdor! (**)

RICARD
Bé; aneu, i reuniu els vostres homes.
Però escolteu-me: vós em deixareu
vostre fill Jordi Stanley com hostatge;
mireu de ser-me ferm en lleialtat,
o, del contrari, el cap del vostre fill
no estarà gens segur.


(**) Si tenim en compte que Ricard ha usurpat el tron, en el fons Stanley segueix la Providència. No és un traïdor, als ulls de Déu.


     Al final de l'escena iv sabem que, per una banda Buckingham ha estat fet presoner i, per l'altra, Richmond ha arribat a Milford. El que no sabem és que, Shakespeare es cruspeix dos anys més. La primera temptativa que va fer Richmond va ser verificada l'any 1483 i la segona al 1485.
   Anem a la cinquena escena, que Sagarra ens situa a la casa de LORD DERBY i fa parlar a DERBY quan una escena enrera el mateix personatge rebia el nom d'STANLEY. No feia falta posar més confusió en una obra trufada d'Enrics, Eduards i Margarides.
     No anava errat Ricard de malfiar-se del parastre de Richmond, així li parla a Cristòfol Urswick:
DERBY (STANLEY)
Sir Cristòfol, dieu-li de part meva
a Richmond, que en la cort del sanguinari
porc, el meu fill està tancat, i que
si jo em revolto, el cap del jove Jordi
caurà.

    I abans d'acabar el quart acte anuncia:
DERBY (STANLEY)
Bé, retorna
prop del teu amo. Dóna-li records,
i li dius que la reina ha consentit
que ell desposi Isabel, la seva filla.

    Ha jugat, o no, Isabel, fent creure a Ricard que acceptava la seva oferta? En la realitat, sembla que la mare de Richmond Margaret Beaufort va lligar aquesta aliança que encetaria la dinastia Tudor.
I com que Shakespeare ens ha escamotejat aquest gran personatge, us poso una foto de l'actriu Amanda Hale fent de Margarida Beaufort a la sèrie La reina blanca. Ella és la reina "vermella", ja que era de la branca Lancàster.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Lun Ene 05, 2015 5:26 pm

Acte IV, escena iv: Segon festeig de Ricard



     Els diàlegs més llargs que apareixen a Ricard III són les dues escenes en que interactua amb Lady Anna i la reina Isabel. Són dues escenes on fa la cort, tot i que a la segona ho fa per demanar a Isabel la mà de la seva filla. En les dues escenes intenta fer creure que actua amb honestedat i que no és un embaucador. Destaca Agnieska Stepkowska a "Wooing scenes in Richard III: A Parody of Courtliness?" que, més que interaccions són batalles dialèctiques i que enlloc d'intercanviar arguments el que fan és intercanviar cops.

    El segon festeig, ens diu Stepkowska, és un festeig vicari, ja que pretèn convèncer la reina Isabel de lligar un matrimoni amb la seva filla. Altre cop, s'acosta a festejar a una dona que ha patit la pèrdua dels seus éssers estimats. Lady Anna plorava el sogre, però abans havia quedat vídua. I ara Isabel plora la mort del marit, fills i un germà. És més fàcil per la reina controlar els atacs verbals de Ricard, que no ho feu per Lady Anna, perquè per una banda Isabel és només intermediaria i Ricard no pretèn seduïr-la sinó que intenta fer-se amic d'ella. Per l'altra banda, sembla que Isabel és més madura que no pas Anna i té més experiència vital. El diàleg és molt diferent al que va mantenir amb Lady Anna. El to de l'escena, continua Stepkowska, sembla molt més racional. Isabel és una mare preocupada pel futur de la seva filla. El diàleg és molt dinàmic, les paraules que utilitzen expressen un dolor i terror genuins per part d'Isabel i una ambició i determinació insaciables, per part de Ricard. Veiem a dos membres de la família reial lluitant per la pròpia supervivència.





Una producció del 2010 del Festival Shakespeare de Kentucky.


Així comença l'escena:




RICARD
Vós teniu una filla anomenada
Isabel, virtuosa i graciosa,
i reial i bonica.

ISABEL
¿I per això
té de morir? Oh, deixa-la que visqui!
Miraré de corrompre els seus costums
i embrutaré la seva boniquesa;
i a mi mateixa em calumniaré
falsa al llit d'Eduard i damunt d'ella
llençaré un vel d'infàmia. I mentre pugui
viure no apunyalada pel carnatge
sanguinari, diré que no és filla
d'Eduard.



    Diu Madone M. Miner a "The Roles of Women in Richard III" que "A causa de les manipulacions de Ricard, Isabel ha de negar el seu títol de mare per tal de poder expressar la seva genuina identitat com a mare preocupada pel benestar dels seus fills [els que li queden, que són Isabel i Dorset]. Així despatxa al fill del seu primer matrimoni:



ISABEL
Oh, Dorset; no, no em parlis! Cuita, vés-te'n!
Mort i destrucció et lladren als peus!
És ominós per als fills anomenar
la teva mare!
(...)
Deixa'm que expiri en l'esclavatge
de la maledicció de Margarida,
no essent ni mare, ni muller, ni reina
reconeguda d'Anglaterra!
(Acte IV, escena i)



     I cínic, moooolt cínic, Ricard li dirà això a la dona a qui ha assassinat els seus fills: "I, per tant, bona mare -jo puc dir-vos-ho"
     Però més enrere d'aquesta línia, Ricard fa saber les seves intencions i demana a Isabel consell per festejar la seva filla. Però la llei de Déu entra en escena:


RICARD
Digueu que el rei que pot manar ho suplica.


ISABEL
Allò que el Rei de reis no pot permetre! 


    Allò que Déu no permet és l'incest, el matrimoni en grau prohibit (oncle-neboda)

RICARD
Doncs, aleshores, juraré per Déu!


ISABEL
Déu és el que has ofès més que ningú.
Si haguessis tingut por de violar
un jurament per Ell, la unió que feia
ton germà el rei, no hauria estat trencada (...)


Recordem que segons la Providència els reis ocupaven el tron per la gràcia de Déu.


    I ja cap al final de la conversa, Isabel sembla dubtar:



ISABEL
Dec ser temptada així, jo, pel dimoni?


RICARD
Sí, si el dimoni és per un bé que et tempta.



    Per una banda, fixeu-vos-hi, que Ricard admet que és el dimoni. I per l'altra banda, si Isabel s'atura a pensar-ho, veurà que el dimoni no tempta mai per fer el bé. En tot cas, tempta a fer el bé si acaba esdevenint el mal. 



ISABEL
Vaig... Escriviu-me
ben aviat, i us posaré al corrent
del que pensa.



     És una acceptació? Accepta la reina Isabel casar la seva filla amb Ricard? Al text no hi ha cap indicació, cap pista:



RICARD
Porteu-li la besada
del meu amor sincer [la besa], i adéu-siau!
(surt Reina Isabel)
Estúpida, inconstant, versàtil dona!




   Ens quedem sense saber si l'acceptació és real o pretesa. Però, en tot cas, Shakespeare segur que hauria instruït als actors si Isabel està enganyant Ricard. I depèn del director de l'obra deixar-ho clar, si l'acceptació és real, si és pretesa o deixar-ho amb el dubte. Jo crec que és pretesa, tenint en compte el que diu Stanley a l'escena següent.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Ene 04, 2015 6:26 pm

Acte IV, escena iv: Malediccions (i)


Totes les escenes d'aquesta escena són en públic, davant del palau, també l'escena en que Ricard fa la cort per segona vegada.

     Es troben la Reina Margarida, la Reina Isabel i la Duquessa de York. Diu Marguerite Waller, a "Usurpation, Seduction, and the Problematics of the Proper" que mentre el que sembla un inacabable patró d'usurpacions als tres Enric VI i a Ricard III sistemàticament destrueix els lligams legals, emocionals i biològics amb els homes, Isabel i Margarida deixen de maleïr-se, com ho havien fet al primer acte, i amb la mare de Ricard (la Duquessa) col·laboren en redefinir les seves posicions en termes d'una identitat inestable que els ha portat les pèrdues d'éssers estimats.

MARGARIDA (a ISABEL)
(...)
Repassa-ho tot, i guaita't com ets ara:
enlloc de casada satisfet
ets la més dissortada de les vídues;
enlloc de mare alegre, tu abomines
el nom de mare; enlloc d'atendre súpliques
ets una suplicant; enlloc de reina,
coronada d'espines, ets captiva (...)


    Les direccions d'escena ens diuen que les dones seuen a terra, una al costat de l'altra. Seure a terra era un senyal tradicional de dolor extrem.

MARGARIDA
Tenia un Eduard. Ricard el va matar. (Aquest Eduard és el seu fill, el príncep de Gal·les)
I tenia un Enric. Ricard el va matar. (Enric és el seu marit, el rei Enric VI)
Tu tenies un Eduard. Ricard el va matar. (Aquest Eduard és el primogènit de la Reina Isabel i el rei Eduard IV)
Tenies un Ricard. Ricard el va matar. (Aquest Ricard és l'altre fill d'Isabel i Eduard IV)

DUQUESSA
Jo tenia un Ricard, també. Tu el vas matar. (Aquest Ricard és el seu marit, Ricard Plantagenet)
Tenia un Rutland, que tu vas ajudar a matar. (Rutland era el seu fill, tenia 17 anys, brutalment assassinat al camp de batalla)

MARGARIDA
Tu tenies un Clarence que Ricard va matar.
De dintre la canera del teu úter
en va sortir un gos infernal que ens persegueix
fins la mort.

     I més endavant, veiem com les dones de l'obra no tenen cap altra arma que el llenguatge contra aquells que les victimitzen:

MARGARIDA
Vetlla en la fosca, i amb el sol dejuna.
Compara el viu dolor amb les joies mortes.
Pensa amb els teus infants més bells del que eren,
i fes al que els matava el més horrible.
Fent gran el que has perdut tindràs més odi
a qui t'ho ha pres. Remena aquestes coses
i maleint veuràs com t'hi reposes.

     Margarida diu que han d'exercir violència psicològica contra sí mateixes per exercir l'arma del llenguatge. Quan apareix Ricard i totes l'insulten, veiem com han interioritzat aquest discurs i transformen dolor en malediccions.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Ene 04, 2015 5:40 pm

Acte IV, escena iii: Tyrrel

     Els infants són assassinats a la Torre i Shakespeare ens distancia de la seva mort. Ni tan sols és Tyrrel, a qui Ricard ha pagat per fer-ho, sinó que aquest paga a dos homes perquè cometin l'assassinat: Dighton i Forrest. Diu John W. Blanpied a "Dead-End Comedy of Richard III": "Aquest fet arriba en el moment en que el control de Ricard sobre la seva pròpia persona i sobre els altres s'està desintegrant, i el mostra, quan ja és rei, insulat del món no pas dominant-lo. (...) Els seus agents duen a terme malament o directament no duen a terme la seva voluntat."


Els dos Prínceps, Eduard i Ricard, a la Torre, pel pre-rafaelita Sir John Everett Millais, 1878


   Quan Tyrrel informa Ricard del que li va explicar Dighton, la imatge que ens ofereix és "d'una imatge gairebé pastoral de bellesa física i s'apropa al quadre més articulat que Shakespeare aconseguirà d'Helena i Hèrmia a El somni d'una nit d'estiu." ("Ordering Disorder i Richard III", de Maurice Hunt.)

TYRREL
"Així jeien les pobres criatures"
"Així, així es lligaven -deia Forrest-
"l'un a l'altre amb braços innocents
d'alabastre (*), llurs llavis eren quatre
roses vermelles d'una sola tija,
les quals, en l'esplendor del llur istiu,
es besaven. Un llibre de pregàries
reposava al coixí..."

(*) Shakespeare associa la imatge aplicada a una víctima que dorm abans de la mort, amb una figura jacent sobre una tomba.

   Apunt històric, que trec de la traducció de l'Editorial Vergara:
 REI RICARD
(...)
El fill de Clàrence ja el tinc ben tancat;(*)
la seva filla la tinc mal casada; (**)

(*) Ricard ja havia dit en una escena anterior "The boy is foolish" (El noi no està bé del cap). En realitat, aquest altre Eduard, fill de Clarence, va acabar malament del cap pel mal tracte rebut a la presó. Sembla que ningú no es va ocupar d'instruïr-lo. Malgrat que tingués una malaltia mental, que Enric VII (Richmond) el temia i el va fer decapitar al 1499.
(**) A Margarida de Plantagenet, la filla de Clarence, no la va mal casar Ricard. Va casar-se amb Sir Ricard Pole i va esdevenir comtessa de Salisbury.
   Ricard veu cada cop més aprop Richmond

CATESBY
Dolentes [les notícies];Ely s'ha ajuntat a Richmond,
i Buckingham, que es troba recolzat
pels gal·lesos ardits, és en campanya
amb forces que veu crèixer cada dia.

REI RICARD
Ely amb Richmond em donen més neguit
que Buckingham armant-se a corre-cuita.

Richmond (Dominic West), al mig, i el bisbe d'Ely a la dreta.
El Ricard III de Loncraine-McKellen.

 i s'ha assabentat de la intenció de Richmond de casar-se amb Isabel, la filla de la Reina Isabel, per lligar les dues dinasties, i té pressa per anar a fer-li la cort, ell, ja ho havia dit abans, per tenir el tron ben lligat.
REI RICARD
Pressa fulminant,
doncs, fes-me d'ales.



Última edición por Crazy Janey el Miér Ene 07, 2015 9:24 pm, editado 1 vez

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Ene 04, 2015 4:58 pm

Acte IV, escena ii: La coronació.

     Entra Ricard, coronat, i seu al tron, però no està satisfet perquè el seu nebot és viu. Quan li fa saber les seves intencions, l'únic aliat que li queda, Buckingham dubta (la seva maldat no és com la de Ricard) i surt d'escena, i quan torna pel poc cas que li fa Ricard sabem que té els dies comptats. L'espieta Catesby s'adona que el rei està irritat: sap que amb la seva intenció d'assassinar els infants ha perdut Buckingham. I, a partir de la coronació, els esdeveniments en contra de Ricard s'acceleren: entra Stanley amb la notícia que Dorset, el fill gran de la Reina Isabel, ha aconseguit sortir d'Anglaterra i navega camí de França a trobar-se amb Richmond. Ricard tem perdre la seva corona i pensa amb una velocitat astronòmica quines possibilitats té:

REI RICARD
Catesby! (...)
Rumoreja arreu
que Anna, la meva dona, està malalta
com per morir. Jo donaré les ordres
perquè resti tancada. (...)
M'he de casar amb la filla d'Eduard,
o bé el meu tron serà com d'un vidre fràgil.

     Fins ara, hem conegut un Gloucester manipulador, amb poder per fer caure els obstacles que té davant, però ara que ha esdevingut Ricard III, apareixen les flaqueses: té insomni.
REI RICARD
Molt bé,
és això el que faràs; dos enemics terribles,
hostils al meu repòs i sacsejaires
del meu son dolç, són els que jo voldria
que enllestissis.

   I amb insomni precisament el va maleïr la Reina Margarida. Recuperem el fragment, de l'Acte I, escena iii, perquè lliga amb aquesta escena perfectament, no només per l'insomni:
MARGARIDA
(...) Que el cuc
que hi ha en la teva consciència, sens repòs
rosegui la teva ànima! I suspectes
de traïdors et siguin els amics
tota la vida, i prenguis els més baixos
traïdors pels amics que més estimis!
Que el son no et clogui més els ulls abjectes
si no perquè algun somni de turment
t'espanti amb un infern d'àvols dimonis!

Malediccions acomplertes: l'insomni no l'abandonarà fins la mort, com veurem a la nit abans de la batalla de Bosworth Field. I, en el seu camí cap al tron, Ricard ha pres per traïdors els seus fidels Hastings i Buckingham i té aprop, a la cort, Stanley, que prepara, amb la seva dona, l'arribada de Richmond.
REI RICARD
... Dorset ha volat
per juntar-se amb Richmond.

BUCKINGHAM
He sentit aquesta nova, senyor meu.

REI RICARD
Stanley,
és fill de la vostra esposa. Bé, fixeu-vos-hi.
(Ara, qui peca d'innocent és Ricard. Recordem que Stanley era el quart espòs de Margaret Beaufort i que Richmond pertany a una branca secundària dels Plantagenet)

REI RICARD
Richmond... El darrer cop que vaig ser a Exeter,
el lord Major em mostrà per cortesia
el castell i va dir-ne Rouge-Mont,(*)
al qual nom vaig sentir una sotragada
perquè un bard irlandès em digué un cop(**)
que no viuria gaire temps després
de veure Richmond.

(*) Rouge-Mont i Richmond deurien tenir una pronúncia semblant en l'època.
(**)Una altra predicció.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Ene 04, 2015 4:07 pm

Acte IV, escena i: Les dones


     Informació extreta de l'article de Madone M. Miner "Neither Mother, Wife, nor England's Queen: The roles of Women in Richard III", dins William Shakespeare's Richard III, editat per Harold Bloom:
      Hi ha una progressió dels papers de les dones a Ricard III, passen de ser, per l'acció de Ricard:

de mare a no-mare
d'esposa a vídua
de reina a bruixa

     Però també passen de tenir una rivalitat amb baralles i discussions a tenir una camaraderia comprensiva. Gràcies, també, a Ricard. Veiem la progressió:


Acte I, escena iii: hi ha hostilitat entre les dones de les diferents cases. La reina Isabel, al primer acte, aplaudeix Ricard quan Ricard planta cara a la reina Margarida. Després, Margarida prediu que Isabel li demanarà ajuda per maleïr Ricard. I la predicció s'acomplirà.


MARGARIDA
I ho he fet, però no espero resposta.
Oh, deixa'm acabar de maleïr!


GLOUCESTER
Ja t'ho faig jo: s'acaba en Margarida!


ISABEL
Així heu alenat tals pensaments
per a finir-los contra vós mateixa.



MARGARIDA
Pobra reina pintada (*)! Ombra ridícula 
de la meva fortuna! (...)
Tu, que esmoles
el ganivet que té d'assassinar-te,
ja vindrà un temps que tu desitjaràs
la meva ajuda per a dir els teus fàstigs
a aquest infecte i geperut gripau!

(*) "pintada" perquè és com un quadre, és només un ornament.




Kymberly Mellen (a la dreta) fa de Reina Isabel i
Leslie Brott (esquerra) fa de Margarida.



Acte II, escena ii: en el segon acte, en comptes d'hostilitat entre cases rivals, veiem hostilitat entre les dones de la mateixa casa. En comptes de mostrar-se comprensió quan s'assabenten de la mort de Clarence i del rei Eduard, les dones de la casa de York i els fills de Clarence s'entaulen en un cor de laments, reclamant que cadascuna té una pena més gran que l'altra, amb egoista indulgència.

Samuel Barnett, fa de Reina Isabel, en una producció del Teatre Globe, del 2012.
Tal com passava en l'època de Shakespeare, els personatges femenins els represetaven nois joves.




Acte IV, escena i: aquí, comença a notar-se un canvi. La reina Isabel, la Duquessa de York, Lady Anna i Margarida, la filla de Clarence, es troben en ruta cap a la Torre de Londres per donar la benvinguda als prínceps. Quan se li nega a la Reina Isabel els drets de visitar els seus fills, la Duquessa i Lady Anna li donen suport. Quan anuncien a Lady Anna que serà coronada reina, el lligam de simpatia entre ella i la reina Isabel no es destrueix. I tot i que la unió entre les dones no genera cap poder, a la pràctica, sí provoca una revisió en la nostra resposta a les seves paraules: les dones adquireixen una dignitat tràgica.




Leia Espericueta, Zoë Laiz, i Tod Randolph fan de Lady Anna, la jove Isabel i la Reina Isabel.
En una producció del 2010 (crec) a Lenox, Massachussets.



Acte IV, escena iv: tot i que no hi hem arribat, encara, és l'escena amb l'exemple més conmovedor de les dones ajudant-se entre elles.









_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Ene 04, 2015 1:12 pm

Acte III, escena vii: el clímax.

   Anem a pams, i aclarim quines dues dones va conèixer Eduard abans que Isabel, que menciona Buckingham.

GLOUCESTER
¿Heu dit que els fills del Rei eren bastards?

BUCKINGHAM
Sí, i del seu prometatge amb Lady Lucy,
de l'altre prometatge, per poders, a França.

   Diu un peu de pàgina de la traducció de Salvador Oliva que Lady Lucy era "amant d'Eduard IV, que va quedar prenyada però històricament no va ser mai la seva promesa." I que l'altre prometatge fa referència a "Lady Bona".
   Segons les fonts que Shakespeare va consultar, quan Eduard es va casar amb Isabel estava promès amb aquesta Lucy i s'estava negociant un estratègic matrimoni a França amb Lady Bona (que era de la casa Saboia). De fet, el poderós Warwick, el pare de Lady Anna i de la dona de Clarence, era qui estava negociant aquest casament, quan de sobte, a Eduard se li va acudir casar-se amb una vídua.
   Diu Buckingham, uns versos més endavant:
BUCKINGHAM
Descartant ambdues,
va sortir una infeliç demanadora,
una mare cercada per angúnies
de molts infants, una tronada vídua,
en el capvespre dels seus dies bons,
caçant-li les mirades llibertines,
corrompent l'alt nivell del seu pensar
a baix declivi i repugnant bigàmia.
D'ella, i en llit il·lícit, engendrà
Eduard al qual nostra cortesia
diu príncep. Més amargament encara
podria estendre'm, però per respecte
a algú que viu, el límit de l'estalvi
poso la meva llengua.

Elizabeth Woodville, la "tronada vídua", aprop del 1471
(va casar-se amb Eduard al 1464). Autor desconegut.

   Quan Buckingham parla de "bigàmia" fa referència a que d'acord amb la llei canònica, el matrimoni amb una vídua era bígam. (Edició Arden de Ricard III, a cura de Antony Hammond). I quan Buckingham diu que calla per respecte a algú que viu, es refereix a la Duquessa de York, i a la possibilitat que li va assenyalar el propi Ricard que Eduard IV fos il·legítim.

   Però anem enrere, perquè en aquesta escena, que és el clímax de l'obra, Gloucester munta una petita representació davant del poble i com a tal cal que estigui ben escenificada. Si parem esment a les direccions escèniques ho veurem:

BUCKINGHAM
Aneu cap a l'eixida, que el lord truca.
(Surt GLOUCESTER.)
(Entren el MAJOR i els CIUTADANS.)
Benvingut senyor meu, aquí m'espero.
Penso que el duc no vol parlar amb ningú.
(Entra CATESBY)

I més endavant:
(Entra GLOUCESTER en la part superior, entre dos Bisbes. CATESBY torna.)"

      Del context, s'extreu que hi ha dues àrees d'actuació: l'escenari principal: on hi ha Buckingham, l'alcalde i els ciutadans; i l'escenari superior, on ricard apareix amb els seus clergues. Per emfatitzar la separació és preferible tenir Catesby on és Ricard, apareixent i desapareixent de les finestres on Ricard farà el seu teatre. (Ricard III, Arden Edition.)
   En el seu teatret, Ricard fa veure que fa el ronso i diu al poble:
GLOUCESTER
(...)
El reial arbre ha deixat fruit reial,
que madurant per les furtives hores,
digne vindrà del sobirà seient,
i us ha de fer, no ho dubto, prou feliços
amb son regnat. jo damunt seu cedeixo
el que em volíeu carregar vosaltres (...)

    El manipulador Ricard, amb la intrusió, aquí el mig, d'aquest "no ho dubto" és precisament per fer pensar al públic que sí hi ha un dubte.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Ene 04, 2015 11:57 am

Acte III, escena vi: L'escrivà.

ESCRIVÀ
Aquí hi ha l'acta d'acusació
del bon Lord Hastings (...)
Jo m'he passat onze hores per escriure-la,
(...)
i encara no fa cinc hores que lord Hastings
era viu, i era lliure, sense haver-lo
ni acusat ni interrogat. El món
ja és bonic mentrestant! ¿Quin infeliç
ho serà prou que aquest engany no vegi?
I qui és tan cec que digui que no ho veu?
Mal va la cosa en aquest món dolent,
si el mal sols pot ser vist pel pensament!

    Sembla, diu Maurice Hunt, a "Ordering disorder in Richard III" que l'escena de l'escrivà vulgui mostrar que la velocitat amb què s'ha mogut Ricard no pot enganyar ningú. L'escrivà descobreix que la mort de Hastings ha estat un assassinat predeterminat. (...) Aquesta precipitació doncs, revela a un ciutadà que podria acusar Ricard (si tingués la decència moral de fer-ho). El fet que l'escrivà, igual que els altres ciutadans que apareixen, no tinguin aquest coratge, no hauria de matitzar el potencial que se li podria fer a Ricard amb una revelació prematura de la seva vilesa. No és difícil imaginar-se l'escrivà, caminant per entre la gentada de ciutadans que refusen aplaudir Ricard quan ho mana fer Buckingham [fa referència als fets que explica Buckingham a Gloucester a la següent escena, el silenci dels ciutadans]. El silenci del poble posarà nerviós el rei auto-coronat, forçant-lo, junt amb altres fets, cap al seu destí."

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Ene 04, 2015 11:30 am

Acte III, escena v: les armadures rovellades

     Aturem-nos, abans d'entrar en l'escena, en les direccions d'escena:
Diu l'original: "Enter RICHARD and BUCKINGHAM in rotten armour, marvellous ill-favoured."
Diu Sagarra: "Entren RICARD i BUCKINGHAM amb armadures rovellades i tots mal-girbats."
Diu la traducció de VERGARA: Entran GLOUCESTER y BUCKINGHAM ridículamente ataviados con mohosas armaduras"
(Falta la traducció d'Oliva, que no la tinc a mà)
   Diu Hammond que és l'editor de la millor edició anotada de Ricard III, que potser és "la més òbvia direcció d'escena en tota l'obra". I per Maurice Hunt, autor de "Ordering disorder in Richard III" diu que aparentment vol assenyalar l'estratègia de Ricard i Buckingham de suggerir que Anglaterra sense un rei fort ha esdevingut un un lloc perillós. L'armadura rovellada implica que el fet d'haver abandonat l'art de la guerra ha deixat la terra vulnerable a suposats rebels com Hastings. Tanmateix, l'armadura rovellada també transmet la natura moral podrida d'aquests dos polítics. Per aquells que poden llegir el vertader missatge d'aquest senyal, l'armadura revela que Ricard i Buckingham mai no podrien ordenar el caos que regna a Anglaterra- Aquest grup de persones, però no inclou els actors que hi ha en escena, que malinterpreten el senyal."


Quadre de Dalí amb Laurence Olivier fent de Ricard III

 
     En aquesta escena, Ricard continua movent fils i manipulant als que l'envolten. Per una banda, continua tenint a Buckingham com aliat i per l'altra vol tenir de la seva banda també el Lord Major (l'alcalde). Després de la mort de Hastings, Gloucester el convenç que era un traïdor i que calia ser ajusticiat. Ricard espera que l'alcalde faci escampar la notícia i el poble li doni suport. I aquest s'hi avé, per por o perquè s'ho empassa.
     Per acabar de deixar lliure el seu camí cap al tron encomana a Buckingham escampar mentides sobre la bastardia dels fills d'Eduard i Isabel, destacar la voracitat sexual d'Eduard i fins i tot, si cal, malmetre l'honor de la seva mare:

GLOUCESTER
Després, si cal, podeu anar allargant
fins la meva persona, i els dieu
que quan esteva prenys la meva mare,
d'Eduard, el golut noble York
pare meu principesc, era a la guerra
de França, i per un just còmput de temps
trobà que no era d'ell la criatura,
i prou clar amb els seus trets es pogué veure
perquè no res tenien del meu pare.
toqueu això lleugerament, i com
deixant-lo en l'aire, perquè com sabeu,
senyor, la meva mare encara és viva.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Sáb Ene 03, 2015 3:22 pm

Acte III, escena iv: El consell

En aquesta escena es convoca el consell per decidir la data de la coronació del príncep de Gal·les i es reuneixen els consellers (hi ha Buckingham, Derby -és a dir Stanley-, Hastings, el Bisbe d'Ely, Ratcliff, Lovel i altres. Més tard entra Ricard, el lord Protector. Veiem què s'empesca per fer caure Hastings:


GLOUCESTER
(...) Mireu com m'han embruixat!
Mireu-me el braç com un sarment gelcuit!
I això és la dona d'Eduard, la bruixa
monstruosa, la qual, en companyia
d'aquesta rebentada puta Shore,
amb encanteris m'ha marcat així...

HASTINGS
Si elles ho han fet mon graciós senyor...

GLOUCESTER
Si elles...? I tu què, que protegeixes
la mala puta
, ¿encara véns a dir-me
si elles? Tu no ets més que un traïdor!
Talleu-li el cap! Ah! Per Sant Pau!, us juro
que fins que no ho hagi vist no dinaré!


     Mistress Shore altre cop. Aquest personatge que no apareix, però al qual fan referència un parell o tres de cops (que sí que apareix, tot i que només diu: "Good morrow", a l'adaptació de Laurence Olivier).




Pamela Brown fa de Jane Shore



    Ja n'havia parlat d'ella, al primer acte, però de sobte torna a aparèixer per boca de Ricard per inculpar Hastings com a traïdor. Sabem que Jane Shore havia estat una de les múltiples amants del rei Eduard i quan aquest va morir, Hastings la va acollir per protegir-la (i el que fes falta).



     Llegeixo a "Savage Play in Richard III", de C.L. Barber i Richard P. Wheeler, dins William Shakespeare's Ricard III, ed. Harold Bloom, que l'escena que us he copiat no se la va inventar pas Shakespeare sinó que és en una de les fonts que va consultar, l'obra de Thomas More. Hi apareix l'excusa de que Ricard arriba tard perquè estava dormint, Ricard també envia al Bisbe a buscar maduixes i Ricard surt d'escena i torna per acusar la reina Isabel i la mestressa Shore d'embruixar-lo i acusa Hastings de traïdor.

   Però, per què fer caure Hastings a través de la seva relació amb la mestressa Shore? No hi havia altra manera d'acusar-lo de traïdoria? En l'article de Barber i Wheeler expliquen que Ricard, que es reconeix lleig i mal girbat, que els gossos li borden de tan lleig que és, que va néixer amb les dents enfora, l'enfolleix la gelosia de la sexualitat dels altres homes (com el rei Eduard) i ara Hastings, que disfruta de l'antiga amant del rei. La manera en que ordena la mort de Hastings sembla que el satisfaci eliminar un home sexualment competent i satisfet.


   En un altre article d'aquest recull editat per Harold Bloom, "The Roles of Women in Richard III" per Madonne M. Miner, es centra en com Ricard culpa les dones per treure'n benefici i, que en fer-ho, crea o bé destrossa lligams associatius entre homes. Miner destaca que malgrat que l'acusació de bruixeria és increïble i il·lògica (el braç ja el tenia mal girbat de naixement) i que és molt improbable una conspiració entre la reina i la amant del rei, l'acusació s'aguanta i Hastings perd el cap per culpa de la seva relació amb una dona.


HASTINGS
Dol i pietat
per a Anglaterra, i per mi ni gota,
perquè massa beneit, no ho he previst!
Stanley somnià que li esbotzava
el porc senglar el seu elm, i jo vaig riure-me'n,
i em parlà de fugir i en vaig fer escarni!
(...)
I és ara
que em penedeixo d'haver proclamat
triomfalment a aquell de l'alabarda,
que a Pomfret sanguinàriament serien
tots els meus enemics executats,
i que estava segur en favor i en gràcia.
Oh, Margarida, Margarida; avui
la teva maledicció feixuga
descarrega damunt la miserable
testa del pobre Hastings!


I, cap al final de l'escena, la penúltima intervenció de Hastings ens evoca el somni marítim de Clarence, unint-los a tots dos:


HASTINGS
(...) El que edifica
les esperances seves dintre l'aire
del teu bonic somriure, viu igual
que un mariner borratxo dalt de la verga
a punt de caure a cada batzegada
dins les fatals entranyes de l'abisme!


I llença una profecia abans de morir:


HASTINGS
Sanguinari Ricard!, pobra Anglaterra!
Et profetitzo dies espantosos
com no els han vist els temps més miserables!
Au, porteu-me al piló, i després due-li
la meva testa; els que rieu de mi
ben aviat us tocarà morir!




_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Sáb Ene 03, 2015 1:12 pm

Acte III, escena iii: La mort dels Woodville.


RIVERS
Oh, Pomfret, Pomfret!, sangonent presó
ominosa i fatal pels nobles pars!
dintre el teu culpable clos de tes parets
va escapçar la destral Ricard Segons;
i per més oprobi del teu lloc
funest, nosaltres et donem a veure la
nostra sang innocent.


    I és que el castell de Pontrefact o Pomfret, com se'l coneixia en l'època, era realment un lloc molt funest, amb molt més mala fama que no pas la Torre de Londres (on també s'hi escapçaven els caps dels traïdors). La llista dels executats és llarga i els més il·luestres serien: Thomas, el duc de Lancaster, per rebel·lar-se contra el seu cosí Eduard II. També, tal com diu Rivers, Ricard II. [De les Obras Completas de William Shakespeare de l'Editorial Vergara, tinc la següent informació, com a peu de pàgina d'aquesta escena: "Cuando Enrique IV de Lancaster se apoderó de la Corona de Inglaterra e hizo sancionar su usurpación por un decreto de la Cámara de los Pares, Ricardo II, que sólo contaba con 30 años, fue encerrado en Pomfret, en donde se dice que sucumbió a una muerte violenta. Año 1400."] L'arquebisbe Scrope fou empresonat i executat i l'avi de Lady Anna Neville, Richard Neville, fou assassinat per ordre de la Reina Margarida d'Anjou. (Disculpeu que no recordi la font d'informació, no la vaig anotar). En tot cas, aquest ominós castell té l'honor d'aparèixer en dues obres de Shakespeare.


   Avui dia, el castell està en ruïnes i es pot visitar amb llibertat.



   
Les dues fotografies: Credit: Tim Green, CreativeCommons (CC BY 2.0).  

      Mirat des del punt de vista actual, el castell ha perdut la seva glòria. Sembla que l'ominós passat va fer que els veïns donessin total suport a Oliver Cromwell per destruir-lo. Per la seva part, Cromwell el volia demolir el castell pels problemes causats durant la guerra civil.


          
En aquest gravat es poden veure les dimensions       I aquí un quadre del pintor flamenc Alexandr Keirincx,
del castell de Pontrefact, cap a l'any 1500.               cap al 1620-40, abans de la guerra civil.


Font: Pontefract Castle: The Remaining Ruins of England's Most Feared Castle

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Sáb Ene 03, 2015 12:25 pm

Acte III, escena ii: Hastings i el somni d'Stanley.

     En aquesta escena, Shakespeare ens duu a casa de Lord Hastings. Entra un enviat de Lord Stanley amb un missatge per Hastings:

MISSATGER
(...)
Aquesta nit ha somiat que el verro
li destruïa l'elm. Per altra banda,
us diu que dos Consells són convocats,
i que en l'un pot molt ben determinar-se
allò que -des de l'altre- a vós i a mi
ens faria plorar. Per tant, m'envia
a saber si és que a Vostra Senyoria
li plau prendre ara mateix el cavall
i acompanyar-lo al nord tot l'ans que es pugui,
defugint el perill que la seva ànima
endevina.

HASTINGS
(...) I digues-li
que els seus temors són buits, i que no tenen
cap fonament. I pel que fa als seus somnis,
m'estranya veure'l tan encapritxat
a empassar-se les bromes d'una son
inquieta. Fugir del porc abans
que ens persegueixi, és convidar-lo a córrer
darrera nostre i a atrapar una peça
que no intentava ni caçar.

Ja ho sabem que el símbol de Ricard és un porc senglar (boar en anglès)

Aquí, l'estandart reial de Ricard III

    Altre cop, doncs, apareix l'element sobrenatural i un somni premonitori avisa de la maldat de Ricard. Però a Hastings, com a Clarence, no li cap al cap, i esdevé una altra víctima fàcil que Ricard va eliminant a mida que puja esglaons cap al tron.
     Recordem que Hastings era el camarlenc del Rei Eduard IV, que actuava com a portaveu i conseller del rei. Però com que era enemic dels Woodville (familia de la Reina Isabel), al principi de l'obra sen's diu que acaba de ser alliberat de la presó, on hi havia anat a parar per suggerència de la reina. Després de la mort d'Eduard, Hastings s'alia amb Gloucester, òbviament. Però el pobre Hastings no sospita que Catesby és un espieta de Ricard i hi parla obertament:
CATESBY
Ja és un món que trontolla, certament,
senyor, i jo crec que no tindrà fermesa
fins que Ricard cenyeixi la garlanda
del reialme.
(...)

HASTINGS
Ans la testa em caurà de les espatlles
que vegi la corona en tan mal lloc!
Però sospites tu que la cobeja?

CATESBY
Sí, per ma vida, i té les esperances
de veure's al davant del seu partit
per obternir-la; i sobre això us envia
aquesta bona nova: Avui mateix
els vostres enemics, la parentela
de la reina seran executats
a Pomfret.


HASTINGS
Certament, no m'estristeixo
per tals notícies, perquè sempre foren
enemics meus; però que doni jo
el meu vot a Ricard i perjudiqui
els legítims hereus del meu senyor,
Déu sap que no ho faré, ni per la vida.

     Per una banda, l'espectador/lector pateix angoixa per Hastings, ja que aquest ignora l'avís del somni premonitori d'Stanley, però la nostra preocupació es complica per la crueltat amb que Hastings rep la notícia de la propera mort dels familiars de la reina. Ll'estratègia de Ricard de confrontar l'antiga noblesa (Hastings) amb la nova noblesa (els Woodville), que és ben explícita a les fonts que va utilitzar Shakespeare, funciona. 
(Font: "Savage Play in Richard III", de C.L. Barber i Richard P. Wheeler, dins William Shakespeare's Ricard III, ed. Harold Bloom.)

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Sáb Ene 03, 2015 11:16 am

     Abans d'aturar-nos en l'escena segona del tercer acte, on sen's parla del somni premonitori d'Stanley, recordem qui és Stanley: a la llista de personatges ens diu que és anomenat també el Compte de Derby. Per si ens costa distingir entre els Eduards i Enrics, els personatges més secundaris tenen nom (cognom) i, alguns, títol. Lord Stanley però és un personatge clau a Ricard III. Una profecia, de la que no en fa cas, li diu a Gloucester que els amics el trairan. Aquest amic (o partidari de la casa de Lancaster) és Stanley. I Stanley és ni més ni menys que el parastre de Richmond, el futur Enric VII. Es va casar amb Margaret Beaufort, vídua d'Edmund Tudor. Lady Margaret Beaufort havia quedat vídua amb 13 anys i embarassada del fundador de la nissaga Tudor. De fet, per la seva influència sobre el seu quart marit (Lord Stanley), és ella una de les figures claus de la Guerra de les Dues Roses.

Vet aquí Lady Margaret Beaufort, Comtessa de Richmond i de Derby. Era una dona molt pietosa, com podem observar en aquest quadre.

     Com que és un personatge molt interessant i el bard anglès ni tan sols l'anomena -i sí anomena una tal Mistress Shore-, m'aturaré una estona i aprofito per parlar de Virginia Woolf i la seva Una cambra pròpia. Al capítol III, Woolf s'estranya que no hi hagi cap cançó o sonnet en l'época d'or que va ser l'Anglaterra d'Isabel I (néta de Richmond). Com que a Woolf no li sembla normal, se'n va a consultar l'obra de Trevelyan History of England. Quan troba l'entrada "Dones", llegeix: "Pegar l'esposa era reconegut com a dret de l'home, i era practicat sense cap vergonya per homes de totes les classes socials", també llegeix: "Les filles que es negaven a casar-se amb l'home que escollien els seus pares, podia ser tancada, colpejada i llençada per terra, sense cap preocupació que l'opinió pública se'n ressentís". (Aquí està parlant sobre el 1470, época en que vivia Mary Beaufort). Woolf recull, també que Trevelyan destaca que les dones que Shakespeare va crear eren dones fortes i amb personalitat pròpia, com Cleòpatra, Lady McBeth i Rosalind. També o eren des del principi dels temps, destaca Woolf: Clitemnestra, Antígona, Fedra... I anomena també les seves criatures femenines dels novelistes: Millamant, Clarissa, Becky Sharp, Anna Karènina, Emma Bovary, Mme de Guermantes... Dones a les que "no els manca personalitat i caràcter". I aquí diu Woolf que si ens hem de fixar en els personatges escrits per homes, creuríem que les dones eren persones de gran importància. Però això era en la ficció, en la realitat, com deia Trevelyan, a les dones se les podia tancar, pegar i llençar per l'habitació amb total impunitat. I aquí ve una frase clau de Woolf que s'ajusta a Lady Margaret Beaufort: "La dona omple de coberta a coberta els llibres de poesia, però és absent de la història."
  
    Tornem a Lady Margaret: era filla única i hereva de John Beaufort, Duc de Somerset i el seu avi era fill de John de Gant (Duc de Lancaster) amb la seva segona esposa Katherine Swynford (la primera esposa era Blanca i és la mare d'Enric IV, àvia d'Enric V i besàvia d'Enric VI -el marit mort abans de Ricard III de la Reina Margarida d'Anjou i el sogre que plora Lady Anna quan l'interrop Ricard). Per tant si la Casa de York, per alguna raó s'extingia o era "deixada de banda", Lady Margaret tenia cert dret a reclamar el tron d'Anglaterra. Quan era un infant l'havien promesa al Duc de Suffolk, però el matrimoni es va dissoldre. Era molt jove i el seu pare havia mort quan tenia 10 anys, així que el rei Enric VI va fer que es cuidessin d'ella els seus mig-germans Jasper i Edmund Tudor. I, és que inclús abans de l'annulació, el rei havia decidit que Margaret es casés amb Edmund Tudor [Edmund i Jasper eren fills del segon matrimoni de Caterina Valois, la dona d'Enric V, que quan aquest va morir es va casar amb Owen Tudor]. En tot cas, per Margaret el seu primer marit era Edmund.
Emma Thompson fa de Catherine Valois a l'Enric V de Kenneth Branagh (també a la foto).

     Seguim amb Lady Margaret. Tenia 12 anys quan es va casar amb Edmund (que li doblava l'edat) i ja estavem de ple dins les Guerres de les Dues Roses. Edmund era un Lancaster i els Yorkistes el van fer presoner un any després i va morir de pesta a la presó. Margaret estava embarassada del futur Richmond, com he dit més amunt. Se'n va fer càrrec de la vídua l'altre germà Tudor, Jasper. El part va ser complicat, era molt joveneta i menuda, i no va poder tenir més fills. Des dels 2 anys fins als 14, el futur Richmond va viure amb la família del seu pare a Gal·les. I a partir dels 14, va viure a l'exili a França, era un Lancaster i havien guanyat, per ara, els fills/sols de York. Amb la seva mare es comunicaven per carta i es van trobar alguna que altra vegada, però escassament. En tot cas, Lady Margaret sembla que sempre va tenir un gran respecte per Edmund Tudor, pare del seu únic fill, i va especificar ésser enterrada amb ella quan arribés el dia.
     El tercer matrimoni va ser amb Henry Stafford, i va ser prou llarg i harmoniós. Tenia gairebé quinze anys i va durar 13. I un any després de quedar vídua, al 1472 es va casar amb el nostre Lord Stanley. Va ser un matrimoni de conveniència, que li va permetre tornar a la cort i allà va fer i desfer i, ajudada per les circumstàncies, tingué un paper clau per fer arribar al tron el seu fill, fundador de la Casa Tudor (que ha donat noms il·lustres com Enric VIII, Maria Tudor, àles Bloody Mary i Isabel I.) Margaret va complotar amb la reina Isabel (quan Gloucester ja era Ricard III) i segurament estava implicada en la rebel·lió de Buckingham. Com veurem més endavant a l'obra de Shakespeare, un cop considerats morts els dos fills d'Isabel a la Torre de Londres, van acordar el matrimoni de la filla d'Isabel amb el fill de Margaret (Richmond).
    Mentrestant, el nostre Stanley (que lluitava de la banda dels York i va participar activament contra la rebel·lió de Buckingham) no va entrar en combat a la batalla de Bosworth (el final de Ricard III) quan se'l va cridar, tot i que el seu fill George Stanley era presoner de Ricard i el va amenaçar amb matar-lo (això sí que surt a Ricard III). Al final de la Batalla de Bosworth és el seu parastre qui li posa la corona de rei a Richmond.
   I ara ja hem vist com Stanley va traïr Ricard III, tal com va predir Margarida d'Anjou i a qui no va fer cas.
I aquesta foto sí que és de la Margarida d'Anjou, la profetessa (a l'estil Cassandra: que no se l'escolten) de Ricard III. És la Gemma Jones, que potser recordareu per ser la Duquessa de Duke Street, i la representació teatral és la de Kevin Spacey.



Última edición por Crazy Janey el Miér Ene 07, 2015 9:56 pm, editado 1 vez

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Vie Ene 02, 2015 3:54 pm

Acte III, escena i: La Torre.


   Saltem dues escenes del segon acte i ens plantem al tercer. En aquesta escena ens trobem amb una colpidora conversa entre el fill d'Eduard i príncep hereu del tron i Gloucester. L'oncle Ricard li recomana que s'estigui un parell de dies a la Torre, però no sembla que li faci massa gràcia: "A mi la Torre no m'agrada gens", li diu. La Torre de Londres era un dels palaus reials, en aquella època, però recentment hi havia hagut els assassinat del rei Enric VI (a tres mans: per part dels tres germans de York, Eduard, Clarence i Ricard) i també la mort de l'oncle del príncep de Gal·les, Clarence.




La Torre de Londres.

  El diàleg entre el príncep hereu i Buckingham sobre si Juli Cèsar va (fer) construir la Torre de Londres no té precedents en les fonts que va utilitzar Shakespeare. Sembla que el diàleg serveix tres funcions:

1. Estableix el potencial i la natura del príncep.
2. Revela l'intel·lecte crític en la preocupació per la realitat històrica de les tradicions, (El príncep de Gal·les té una visió més madura i crítica que la del seu germà petit, anomenat al text de Shakespeare "York".)
3. Ventila el tema de les cròniques històriques i la seva veracitat.

(Malauradament, no recordo la font que vaig utilitzar per aquesta informació. Molt probablement és d'alguna citada anteriorment).


PRÍNCEP
Senyor, va construir-la Juli Cèsar?

BUCKINGHAM
Ell, graciós senyor, la començà;
després, edats següents l'han acabada.

PRÍNCEP
¿És comprovat o és cosa que s'ha dit
d'un segle a l'altre, que ell va cosntruir-la?

BUCKINGHAM
Graciós senyor meu, és comprovat.

PRÍNCEP
Però si no estés consignat enlloc,
crec que la veritat deuria, viure,
passant d'un segle a l'altre, recontada
a la posteritat, fins arribar
al darrer dia.


     Més endavant entra el germà petit del príncep de Gal·les, York, i té un intercanvi amb el seu oncle, del que vull destacar la resposta de Gloucester:

YORK
Oncle, si us plau, doneu-me aquesta daga.

GLOUCESTER
La daga, nebodet? Amb tot el cor.
                                                                                                              I és que Ricard voldria, amb tot el cor, donar-li la daga, en tot el cor.






_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Vie Ene 02, 2015 3:12 pm

Acte II, escena ii: La Reina Isabel i la Duquessa de York (també els fills de Clarence.)

En aquesta escena ens trobem a la Duquessa de York i els seus néts, la filla i el fill de Clarence (ella és Margarida de Plantagenet i ell un altre Eduard, duc de Warwick). Aquesta repetició de noms en els dos llinatges ens portarà a un memorable parlament unes escenes més endavant. [Apunt històric: Eduard fou decapitat el 1499, per Enric VII (Richmond) i Margarida també fou decapitada el 1541.]

     En aquesta escena veiem com Ricard també manipula els seus innocents nebots:

EL NOI
(...) El meu bon oncle
Gloucester em digué que el rei havia,
provocat per la reina, inventat càrrecs
per ficar-lo a la presó. I, dient-m'ho,
plorava i m'estrenya dins els braços,
i em besava les galtes amb afecte,
pregant-me que hi comptés com a pare,
i que ell m'estimaria com a un fill.
(Trad. Sagarra)

     En l'escena tercera del primer acte, havíem vist com la Reina Margarida serveix de model a la Reina Isabel i la Duquessa de York, els mostra com serà el seu futur: com ella, el seu destí és viure una estèril viudetat. Però encara al primer acte, se n'enriuen de la Reina Margarida.



MARGARIDA
Que tu que ets reina, i expiant per mi,
que vaig ser reina, puguis sobreviure
la teva glòria, com la sobrevisc
miserable! I que allarguis prou encara
per a plorar la pèrdua dels teus fills.;
(...)
I que després d'inacabables hores
de desesper, arribis a la mort
quan ja no siguis mare, i ja no siguis
esposa ni regina d'Anglaterra!
        (Acte I, escena iii)

   "Viva, però ni mare, ni esposa ni reina d'Anglaterra", aquesta descripció es pot aplicar a la reina Isabel, la Reina Margarida i la Duquessa.
Molt poc després de la maledicció de la Reina Margarida, l'altra reina pateix la mort del seu espòs:

ISABEL
(...)
Eduard, el meu amo, el vostre fill,
el nostre rei, ha mort! Oh! ¿per què creixen
les branques si l'arrel està podrida?

     Però Ricard, no només subverteix el rol de reina sinó que també el de mare i esposa. Havent perdut a Clarence poc abans, la Duquessa pateix una altra mort. Dos dels seus tres fills són morts. Li diu a la Reina Isabel, parlant de la mort del seu propi espòs:

DUQUESSA
(...)
He plorat jo la mort del digne
espòs meu i vivia contemplant-me
en les seves imatges! Però avui,
                                   els dos miralls que més em retenien    (=Clarence i el rei Eduard)
el seu to principesc, la mort proterva
mel's ha trencats a miques, i tan sols   
                un fals cristall com a conhort em resta,    (=Ricard)
que m'afeixuga, quan en ell contemplo
el meu oprobi. Tu ara restes vídua,
però ets mare, i encara tens uns fills
que t'aconsolen (...)


   Mentre la Duquessa destaca que la Reina Isabel és mare, sembla que renegui del títol de mare si ja només Ricard és el fill que li otorga aquest títol. Acceptar la maternitat de Ricard significa acceptar la responsabilitat del dolor causat per les pèrdues de la Reina Isabel i els fills de Clarence.
   A mida que avança l'obra de teatre, Isabel s'assemblarà més a Margarida.


(Font: "The Roles of Women in Richard III", de Madonne M. Miner)


La tràgica mort de Clarence, rematat dins una bóta de malvasia.


_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Sáb Dic 20, 2014 11:43 am

Acte II, escena i: El rei Eduard

En aquesta escena veiem com ell rei Eduard, abans de la seva mort, intenta recompondre l'harmonia entre Rivers, Hastings, Lord Gray, Dorset, Buckingham i la Reina, i poder marxar amb la consciència tranquila:

REI EDUARD
(...) Rivers i Hastings,

deu-vos la mà, sense rancúnia oculta,

i jureu-vos afecte.

RIVERS
Testimoni
m'és del cel, que purgada és la meva ànima
d'odi envejós, i aquí, amb la meva mà,
jo del meu cor lleial l'amor segello.

HASTINGS
Que sigui tan feliç com sóc sincer,
jurant, pel cel, una mateixa cosa!

(...)

REI EDUARD
Senyora, no sigueu vós excloïda
d'això, ni el vostre fill Dorset, ni Buckingham.
Heu anat dividits l'un contra l'altre.
Tingueu, esposa, afecte per Lord Hastings;
deu-li a besar la vostra mà, i, en fer-ho
feu-ho sincerament.

   Però aquesta pau i concòrdia la destruirà Ricard, només entrar en escena, quan s'assabenta de l'intent pietós del rei, i no permetrà que aquest fineixi en pau. No només això, si no que la manera en que revela la mort de Clarence està calculada per fer el més mal possible:
ISABEL
D'ara endavant, tindrem
aquest dia d'avui com una festa.
Vulgui Déu esvair tota discòrdia.
Sobirà meu, a Vostra Majestat
prego que vulgui recollir en sa gràcia
el nostre germà Clàrence.

GLOUCESTER
Com, Senyora!
Per això us ofereixo el meu amor?,
per escarnir-me en la reial presència?
Qui és que no sap que el noble duc és mort?
                                                (Tots s'estremeixen)
L'ofeneu, insultant el seu cadàver.

(...) 

REI EDUARD
Clàrence és mort? Si vaig revocar l'ordre!

GLOUCESTER
Però ell, el pobre home, va morir
per la primera ordre, i qeu un alat
Mercuri va portar. I en quant a l'altra,
deuríeu confiar-la a un estrafet
que arribà massa tard, i pogué veure
només quan l'enterraven. Vulgui Déu
que algú, molt menys lleial i molt menys noble,
més pròxim en pensades sanguinàries
que no en sang, no li esperi pitjor fi
que la que ha fet el miserable Clàrence,
tot i ésser encara lliure de sospites!


   Diu Maurice Hunt al seu article "Ordering Disorder", que la intervenció de Ricard és "sadísticament calculada per fer la revelació de la mort de Clarence més devastadora." Afegeix: "En utilitzar l'ordre inicial de l'execució de Clarence com a pantalla pel seu paper en l'assassinat, Ricard crida l'atenció sobre el fracàs moral del Rei Eduard." (...) "Malgrat el seu penediment, és responsable del desordre que l'envolta."

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Página 1 de 4. 1, 2, 3, 4  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.