Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Página 2 de 4. Precedente  1, 2, 3, 4  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Sáb Dic 20, 2014 10:47 am

Acte I, escena IV: Clarence

Diu Anthony Hammond l'editor del Ricard III de la col·lecció Arden Shakespeare: "El duc de Clarence és un bombó. En el seu somni, Shakespeare li condensa els versos més apassionats i lírics. La majoria dels altres personatges tenen el amteix to de veu, però amb Clarence veiem el seu patiment, la seva por i la seva culpa per actes que ha fet en el passat. Aquest patiment, por, culpa i la seva mort serveixen per recordar-nos que els esquemes i maquinacions de Ricard no són inflingits sobre titelles sinó sobre homes i dones l'agonia dels quals pot ser molt intensa. (...) L'escena de Clarence irromp amb tota la força d'un shock terrible. És, potser, l'experiència més emotiva."

                            
Nigel Hawthorne fa de Duc de Clarence                     Sir John Gielgud, Duc de Clarence, a la versió
a la versió McKellen-Loncraine.                                d'Olivier.

     El somni de Clarence, ens diu Hammond, és inspirat en els clàssics Ovidi, Sèneca i Spencer (aquest darrer és un poeta contemporani de Shakespeare i autor de The Faerie Queen, en honor de la Reina Isabel I).
     És el primer dels somnis profètics de Ricard III. És molt interessant psicològicament perquè revela com de profunda és la confiança de Clarence amb el seu germà Ricard. No creu que vulgui matar-lo. Pel lector o espectador, però ens sembla clar que l'inconscient li està dient alguna cosa, però Clarence no ho escolta. Això també indica que la maldat de Ricard és massa monstruosa perquè els que l'envolten puguin imaginar-la i per nosaltres amplifica l'horror. (Les traduccions són de la versió de Sagarra):

CLÀRENCE
Oh, ha estat esgarrifosa
la nit que jo he passat, i tan farcida
de visions horribles i de somnis
espantosos (...)



   El somni de Clarence té tres parts:
1) Els records de la guerra

2) Descripció lírica del món submarí
3) Un segon viatge marí

   A la primera part trobem com el seu subconscient sap que el seu germà Ricard ha pres part del seu empresonament:

I caminant
pels taulons insegurs de la coberta,
em semblà que Gloucester relliscava
i queia, i quan jo vaig per ajudar-lo,
se m'arrapa i em tira per la borda
a les onades turbulentes del mar.

   A més, el somni profetitza que la mort serà per ofegament. Clarence serà apunyalat i morirà ofegat dins un bóta de malvasia (precisament, el vi favorit de la Reina. Ricard cuida fins el darrer detall).

 
   A la segona part del somni, llegim:

M'imaginava veure
un miler de naufragis espantosos
i deu mil homes rosegats pels peixos,
llingots d'or, i grans àncores, i munts
de perles, pedreria inestimable,
joies invaluables, escampat
tot en el fons de l'aigua, i fins n'hi havien
en els cranis dels morts; i en les cavorques
dintre les quals van habitar-hi els ulls(...)

   Mortalitat i eternitat. Les joies perduren en el temps i el cos es corromp. Però les perles no tenen cap valor comparades amb la vida humana.

   La tercera part del somni la trobem a la quarta intervenció de Clarence, més endavant. Aquest segon viatge marí és una visita a l'"Altre Món", típic de l'èpica clàssica (El trobem a l'Odissea d'Homer). L'heroi troba a l'inframón els morts que ha conegut.

Vaig creure'm que passava el malencònic
toll, amb aquell barquer cellarrufat [Queront, passava les ànimes a l'altra banda del riu]
del qual poetes n'han escrit i entrava
dins el reialme de la nit perpètua [l'Hades]
El primer que allà dins em saludà
l'ànima forastera, fou el meu
gran sogre, fou el famosíssim Warwick,
que va dir-me a grans crits: "Quina tortura,
com a perjur, la fosca monarquia
reservarà per a aquest fals de Clàrence!"
i dit això es va fondre. I aleshores,
vagarejant, vaig veure un esperit
semblant a un àngel [Eduard, el prìncep de Gal·les], amb els cabells lluents
tots plens de sang, el qual se m'exclamava:
"Ha arribat Clàrence, ha arribat el fals,
l'esmunyedís, el que perjura, Clàrence, 
el que em va apunyalar a Tewksbury (...)


    Clarence tem la mort, perquè ell també ha matat per ànsia de poder. Amb els seus germans va matar el Rei Enric IV:

CLÀRENCE
Oh, Brackenbury,
jo he fet aquestes coses, que ara acusen
l'ànima meva (...)

   Entren els assassins en escena, que fins i tot raonaran, al final de l'escena, sobre la moralitat de l'assassinat del Duc de Clarence:

ASSASSÍ 2
Fet sanguinari i tan a corre cuita
enllestit! Com Pilat, de bona gana
voldria jo rentar les meves mans
d'aquest assassinat abominable.


   Tot aquest passatge, em refereixo a la conversa anterior entre Clarence i els dos assassins, és ple d'imatges bíbliques, amb conceptes centrals de la doctrina cristiana pel que fa a la venjança:

CLÀRENCE
Vassall erroni! El gran Rei de reis
ha manat en les taules de la seva
llei que no mataràs, ¿i tu aleshores
vols rebutjar amb els peus el seu edicte
per a complir el d'un home? Vés amb compte!
Perquè ell té la venjança dins les mans
per llançar-la sobre els caps dels qui
la seva llei violen!

   Aquesta és la resposta dels dos assassins:

ASSASSÍ 2
I és aquesta
venjança la que engega damunt teu,
perquè ets un fals perjur i un assassí.
Amb vot sagrat et vares comprometre
a lluitar per la casa Lancàster.

ASSASSÍ 1
Com un caragirat al nom de Déu,
vas rompre el vot, i amb traïdoria folla
la teva espasa va estripar els budells
del fill del teu monarca. [Eduard, príncep de Gal·les]


   No trobeu que és víctimes de Ricard són víctimes fàcils? L'escepticisme de Clarence, la seva negació de la realitat. També, més endavant, quan Hastings no fa cas del somni premonitori d'Stanley?


_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Sáb Dic 20, 2014 9:08 am

Carmina escribió:
Crazy Janey escribió:
Maggie Smith fa de Reina Margarida d'Anjou al Ricard III de Richard Loncraine-Ian McKellen.
Encara tinc fresqueta la pel·lícula, i recordo que Maggie Smith fa de mare de Ricard, a qui sembla que fins i tot li fa fàstic mirar. Realment hi ha el dubte de si ella no se l'estima perquè és dolent, o ell és dolent perquè la mare no se l'estima. Tenint en compte que ella considera que des de l'embaràs ja notava que no era bo, caldria preguntar-se com ha sigut la seva relació mare-fill. No recordo que en aquesta pel·lícula aparegui la figura de la reina Margarida.

Tens tota la raó!!! Em vaig confondre, la cerca d'imatges amb Sant Google em va traïr... pale Aprofito per dir que habitualment, quan l'obra s'adapta al cinema o l'escurçen al teatre un dels personatges sacrificats és la reina Margarida. Al Ricard III de Laurence Olivier tampoc no apareix (tot i que sí hi surt Mistress Jane Shore, a la qual Shakespeare només al·ludeix).

Disculpeu que hagi deixat abandonat el fil d'aquesta manera. Continuem.



Última edición por Crazy Janey el Sáb Dic 20, 2014 11:01 am, editado 1 vez

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por gioconda el Dom Dic 07, 2014 10:03 am

AVGVST escribió:
Ricardo III murió sin descendencia que le sobreviviera, por lo que la investigación genealógica tuvo que ir hacia atrás en el tiempo antes de descender a sus parientes vivos. Muestras de ADN de sus huesos se cotejaron con las de donantes vivos, familiares del actual duque de Beaufort, descendiente de los Plantagenet y de los Tudor.
La investigación de los genes mitocondriales, heredados por vía materna, demostró de manera concluyente que se trataba de Ricardo III. Pero cuando investigaron la línea paterna (cromosomas Y) descubrieron algo inesperado: el ADN no se correspondía con el de sus parientes vivos. Lo cual revelaba que en algún punto de la historia una relación adúltera había roto la cadena de sucesión. Es decir, alguien fue hijo ilegítimo sin saberlo.


Font: http://elpais.com/…/20…/12/05/ciencia/1417766925_030802.html
Després de llegir aquest article em sorgeix un dubte: No pot ser que aquest trencament sigui degut al matrimoni d'una reina amb algú que aporti un cromosoma Y diferent?

Bufa...jo és que sóc de lletres!

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Plaerdemavida el Vie Dic 05, 2014 6:14 pm

Sembla mentida la quantitat de coses que hem descobert arrel d'aquesta lectura, i a les quals segurament hauríem fet un cas més aviat relatiu en unes altres circumstàncies.

Voleu que us ho digui? Si em refio de Shakespeare, el personatge se'm fa repulsiu. Però llegint les coses que se n'han descobert, no deixa de resultar-me atractiu...

Què llegim, ara?
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Raviel el Vie Dic 05, 2014 5:14 pm

Carmina escribió:Jo també vull afegir un article que acabo de trobar (llegeixo els diaris amb mooolt de retard) potser algú ja l'havia vist? L'he cercat a la web de El País per penjar-lo aquí. És interessant la visió de l'articulista sobre el personatge, i fa esment d'unes quantes representacions de l'obra:

Marcos Ordóñez MÁS MALO QUE LA TIÑA

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/11/05/actualidad/1415206287_635292.html


Bon article.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por AVGVST el Vie Dic 05, 2014 5:11 pm

Ricardo III murió sin descendencia que le sobreviviera, por lo que la investigación genealógica tuvo que ir hacia atrás en el tiempo antes de descender a sus parientes vivos. Muestras de ADN de sus huesos se cotejaron con las de donantes vivos, familiares del actual duque de Beaufort, descendiente de los Plantagenet y de los Tudor.
La investigación de los genes mitocondriales, heredados por vía materna, demostró de manera concluyente que se trataba de Ricardo III. Pero cuando investigaron la línea paterna (cromosomas Y) descubrieron algo inesperado: el ADN no se correspondía con el de sus parientes vivos. Lo cual revelaba que en algún punto de la historia una relación adúltera había roto la cadena de sucesión. Es decir, alguien fue hijo ilegítimo sin saberlo.


Font: http://elpais.com/…/20…/12/05/ciencia/1417766925_030802.html
Després de llegir aquest article em sorgeix un dubte: No pot ser que aquest trencament sigui degut al matrimoni d'una reina amb algú que aporti un cromosoma Y diferent?

_________________
IMP·CAESAR·DIVI·F·AVGVSTO
avatar
AVGVST
Administrador

Mensajes : 56
Fecha de inscripción : 31/05/2014

http://www.postexcavatorix.com

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Jue Dic 04, 2014 5:33 pm

Jo també vull afegir un article que acabo de trobar (llegeixo els diaris amb mooolt de retard) potser algú ja l'havia vist? L'he cercat a la web de El País per penjar-lo aquí. És interessant la visió de l'articulista sobre el personatge, i fa esment d'unes quantes representacions de l'obra:

Marcos Ordóñez MÁS MALO QUE LA TIÑA

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/11/05/actualidad/1415206287_635292.html

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Aracel-li el Miér Dic 03, 2014 7:52 am

Aquest comentari no té res veure amb la lectura, però han dit a la tv. que ahir s'hi van identificar positivament unes restes trobades com les de Ricard III, gràcies al ADN extret d'un queixal i de que encara viuen dos descendents directes.
avatar
Aracel-li
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 144
Fecha de inscripción : 01/06/2014
Edad : 66
Localización : Premià de Mar

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Dom Nov 30, 2014 12:47 am

Crazy Janey escribió:
Maggie Smith fa de Reina Margarida d'Anjou al Ricard III de Richard Loncraine-Ian McKellen.
Encara tinc fresqueta la pel·lícula, i recordo que Maggie Smith fa de mare de Ricard, a qui sembla que fins i tot li fa fàstic mirar. Realment hi ha el dubte de si ella no se l'estima perquè és dolent, o ell és dolent perquè la mare no se l'estima. Tenint en compte que ella considera que des de l'embaràs ja notava que no era bo, caldria preguntar-se com ha sigut la seva relació mare-fill. No recordo que en aquesta pel·lícula aparegui la figura de la reina Margarida.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Vie Nov 28, 2014 8:39 pm

Acte I, escena iii: la cort. Les reines Isabel i Margarida.


     Després de la seducció de Lady Anna, Shakespeare ens condueix a Palau. Allà la reina es lamenta al seu germà, el Comte de Rivers, i al seu fill del matrimoni anterior, Lord Grey sobre el seu futur i el del príncep de Gal·les, Eduard, si el rei mor. Penseu que quan comença l'obra tenim al rei Eduard IV malalt. Així que l'estiu no és tan gloriós com ens volia fer creure Glouscester (futur Ricard III), ja que tenim el sol de York malalt. Isabel tem el futur si Glouscester, tal com s'ha establert, esdevé Lord Protector, ja que el Príncep de Gal·les és menor d'edat.

     Entren a escena Gloucester, Lord Hasting i Lord Grey, que és l'altre fill de la Reina Isabel, amb el primer marit.


ISABEL
Germà
de Gloucester, vós capgireu les coses.
El rei, i de sa pròpia voluntat,
i sense que el provoquin pidolaires,
neguitejat potser per aquest odi
que porteu dins i que els vostres actes
haveu manifestat contra els meus fills
i els meus germans i contra jo mateixa,
us envia cercar, per caçar el fons
del vostre malvoler i per esborrar-lo.

GLOUCESTER
No puc dir res! El món viu tan avall,
que els reietons vénen a fer llur presa
allí on no gosen apuntar les àguiles!
D'ençà que qualsevol és cavaller
hi ha molts de nobles que qualsevolegen.

ISABEL
Aneu, aneu! Sabem què voleu dir,
germà Gloucester; vós teniu enveja
del meu avenç i del dels meus amics;
Déu faci que jo mai no us necessiti!

   Ricard al·ludeix a la doctrina de l'ordre i la jerarquia. Amb el casament d'Eduard, Isabel i els Woodville van ser afavorits, ennoblits i enrriquits. I uns qualssevol, els Woodville, van passar a tenir un poder extraordinari. Cert és que també ho van pagar amb la vida. Però mireu com respon Ricard a Isabel a l'original de Shakespeare i que es perd tan en la traducció de Sagarra com en la d'Oliva:

GLOUCESTER
Meantime, God grants me that we have need of you."
(Utilitza el plural majestàtic!!! Assumeix l'estatus de rei abans de ser-ho!!!)

Però Déu fa que us necessiti a vós. (Sagarra)
Mentrestant, Déu permet que us necessiti jo (Oliva)

Més endavant, en l'escena apareix la Reina Margarida (la reina deposada). Per algun error la seva entrada es produeix després que Isabel diu: Poca joia en tinc d'ésser reina d'Anglaterra! Però és més adient que ho faci, i quedant-se amagada, tal com diuen les indicacions, enmig del darrer parlament d'Isabel, de manera que escolti, amagada, aquesta exageració:

ISABEL
(...) Pla m'hauria estimat més
ser una mossa de camp que una gran reina
amb la condició d'ésser escarnida,
befada i atiada! Poca joia (...)

Maggie Smith fa de Reina Margarida d'Anjou al Ricard III de Richard Loncraine-Ian McKellen.

  
   La figura de la reina Margarida és una presència no-històrica, ja que s'havia exiliat a França, amb la resta de Lancasters i seguidors. Però a Shakespeare li resulta una figura útil com a profetessa. A Ricard III apareix només dues vegades. La primera per anunciar la trama com una sèries de represàlies de la providència, i la segona per recapitular i confirmar la trama:

MARGARIDA
(...)
que a Eduard el teu fill príncep de Gal·les,
per l'Eduard, fill meu, que també fou
príncep de Gal·les, en la flor dels anys
el mati una mateixa violència!
(Acte I, escena iii)

MARGARIDA
(...)
L'Eduard teu que matava el meu Eduard,
ja és mort, i l'altre el meu Eduard compensa!
(Acte IV, escena iv)


"És gairebé una figura ritual: una embogida figura d'impotència, portada del passat, per representar conceptes de justícia retributiva propis de conceptes brutals, no-cristians, propis de l'Antic Testament que Richmond (el futur Enric VI) nega amb els seus conceptes de perdó i reconciliació del Nou Testament". "Margaret és moralment miop: veu el mal que se li ha fet a ella, i es mostra ressentida, però no reconeix les seves accions criminals" (Es troben a la trilogia d'Enric VI) [Font: Richard III, the Arden Shakespeare. Chris Hammond].

   "La Reina Margarida és l'únic personatge de Shakespeare que apareix en quatre obres. Aquells que llegeixin o vegin les tres parts d'Enric VI i Ricard III veuran com el personatge passa de ser una joveneta batalladora a una vídua solitària que es dedica a maleïr. A les obres dEnric VI la veiem com a soldat al camp de batalla, defensant els drets del seu fill al tron, assassinant de manera truculenta Eduard de York i ajudant a matar al jove Rutland [germà de Ricard, Clarence i Eduard] [Extret de: "Richard III Teaching resources". De l'adaptació teatral de Kevin Spacey].


   Margarida profetitza en el següent fragment el final de Ricard, maleïnt-lo perquè prengui els seus amics com a enemics (Buckingham) i els seus enemics com a amics (Stanley). El maleeix també amb l'insomni (que reapareixerà a Macbeth) i que Ricard experimentarà la darrera nit, al camp de batalla de Bosworth, on se li apareixeran els fantasmes de les seves víctimes. Un altre exemple de l'element sobrenatural:

MARGARIDA
(...) Que el cuc
que hi ha en la teva consciència, sens repòs
rosegui la teva ànima! I suspectes
de traïdors et siguin els amics
de tota la vida, i prenguis els més baixos
traïdors pels amics que més estimis!
Que el son no et clogui més els ulls abjectes
si no perquè algun somni de turment
t'espanti amb un infern d'àvols dimonis!

   Aquest enemic que pren com amic, Stanley, és el Comte de Derby (apareix anomenat amb tots dos noms, per si no hi ha prou amb tants Eduards i Enrics). I copio la nota al peu de pàgina de la traducció d'Oliva: "El comte de Derby que va passar de bàndol dels Lancaster als de York, després de la mort de Warwick (=el pare de Lady Anna i de la dona de Clarence, el parèntesi és meu), va saber sempre on estava el poder. Es va casar amb la vídua d'Edmund Tudor, que és la mare del futur Enric VII" (=el nostre Richmond).

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Lun Nov 17, 2014 10:56 pm

Aquest cap de setmana, un cop acabada la lectura, he tornat a veure el Richard III que va protagonitzar Ian McKellen (el director no el conec). El més inquietant és aquesta ambientació moderna: tothom té una pinta tan anglesa, com de novel·la de l'Agatha Christie, i al mateix temps aquesta Anglaterra totalitaria és del tot creïble. I Mckellen és totalment monstruós i repugnant. I creïble. Bé, si l'heu vista ja en parlareu.

L'adaptació em sembla molt bona, malgrat que aquestes apostes de vegades no surten bé. Em recorda el Titus d'Anthony Hopkins, que també em va semblar molt bona (i molt bèstia).

No he intentat tornar a veure la versió de Laurence Olivier, encara que m'agraden els seus Shakespeares, però aquest el trobo el més encartronat, i no en tinc un bon record.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Raviel el Miér Nov 12, 2014 7:03 pm

...el cas de lady Anne fa pensar a un substrat barbàric, a un fer aflorar des del subconscient la fascinació pel guanyador, encara que tan malvat. Com si es deixès seduir per Ricard - tot i els seus crims - justament per això, reconeixent-lo com el més fort.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Plaerdemavida el Miér Nov 12, 2014 6:00 pm

A mi, tot plegat em deixa un regust d'incredulitat... Deu ser per això que dius del Shakespeare primerenc, però no m'acabo de creure la història.

No em sorprèn que casessin Lady Anna amb Gloucester (a final de comptes el parer d'elles ben poc comptava en les trafiques matrimonials i d'interessos), em sorprèn que la pinti com a seduïda per ell. 

D'altra banda, ja deia en un post anterior que presenta un Ricard tan absolutament cruel, despietat i sense ànima que me'l fa poc creïble. I no crec que els altres fossin massa millors que ell, donades l'època i els fets històrics que vol referir. Tot plegat, queda una mica "pamfletari", si se'm permet el terme. Genial, però pamfletari.

En aquests moments del partit, envejo profundament els que podeu llegir l'original per gaudir-ne el llenguatge. Per bona que sigui la traducció, mai no serà igual. I la llengua és el millor d'aquesta obra.
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por vel.leiana el Miér Nov 12, 2014 11:04 am

Carmina escribió:Vaig per l'acte IV i enmig de l'escabetxina general, em sembla impressionant  l'escena IV on les reines Margaret i Elizabeth i la duquessa es planyen pels marits i fills morts, matats els uns pels altres. Es van quedant soles mentre els homes de la seva vida se'n van a la tomba. Quin esforç inútil casar-se i portar aquests fills al món només per ser escorxats. La mort més dolorosa, fins ara, és la dels nens. Al diàleg de la reina Elizabeht amb el rei Ricard (memorable: t'he mort els fills i els germans, però ara em caso amb la teva filla per compensar-te), em va deixar colpida la frase d'ella sobre els nens morts: “ara són tendres companys d'un llit de pols”. No sé com seran les altres traduccions o l'original, aquestes paraules em semblen terribles com a resum definitiu del que ha passat.

vel.leiana
Novell
Novell

Mensajes : 15
Fecha de inscripción : 01/06/2014
Edad : 79
Localización : Barcelona

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Mar Nov 11, 2014 5:10 pm

Certament, és una escena que causa molta incredulitat. Penseu que es tracta d'un Shakespeare primerenc, encara lluny de Hamlet, Otel·lo i El Rei Lear i que ha condensat uns 10 o 11 anys en, si no recordo malament, els mateixos mesos. Shakespeare batalla en condensar el temps i mostrar-nos un Ricard manipulador. El matrimoni de Anna Neville i Ricard III va durar aquests 10 o 11 anys. Anna i la seva germana Isobel Neville eren filles del Duc de Warwick, un noble molt poderós, anomenat "Kingmaker" (el que fa reis, ja que va ajudar a pujar al tron a Eduard VI, va intentar que pugés al tron el Duc de Clarence i va fer tornar a pujar al tron a Enric VI, molt breument). Isobel Neville estava casada amb el Duc de Clarence (tot i que ella no apareix a l'obra). Com podeu veure el duc de Warwick era molt ambiciós i intentava assegurar el seu poder a través de les seves filles. A Isobel la va casar amb Clarence, de la casa de York (a qui va donar suport per coronar-lo rei) i a Anna, primer la va casar amb l'hereu de la casa rival, els Lancaster, es va quedar vídua i es va casar amb el futur Ricard III

Si na Vel·leiana es pasés a deixar un missatge... Wink podriem fer una mica més de debat, amb el que pensa de Lady Anna...

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Lun Nov 10, 2014 11:08 pm

No dubto que l'actitud de lady Anne és possible, però aquest diàleg no me'l puc creure. Fins i tot em creuria que acceptés l'assassí de la seva família si fos molt seductor, però se suposa que aquest Ricard és un engendre. En tot cas, Shakespeare deixa aquesta dona a l'alçada del betum, i no queda millor la reina Elizabeth acceptant el matrimoni de la seva filla amb ell. Per a mi, aquest diàleg i el d'Elizabeht i Ricard són les escenes més terribles.

Sobre l'últim acte, curiosa la desfilada d'espectres maleint el son de Ricard, amb aquest exèrcit infernal en contra no m'estranya que perdés la batalla. També m'ha sobtat anar llegint i trobar-me el vers “Demà, en plena batalla, pensa en mi”. Ja sé que Javier Marías tria versos de Shakespeare pels títols de les seves novel·les, però sorprèn que de sobte una línia qualsevol et soni tan coneguda (no he llegit la novel·la i no sé quanta relació té amb aquesta maledicció). Desprès del famós “El meu reialme per un cavall”, em sorprèn que la mort de Ricard sigui tan silenciosa. Imagino que els actors feien una lluita d'espases ben lluïda, però una mica muda. Els grans personatges sempre tenen temps d'un discurs memorable abans de morir.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Vie Nov 07, 2014 9:00 pm

Acte I, escena ii: La seducció de Lady Anna.


(El video no mostra l'escena sencera, que potser seria massa llarga. Només són un parell de minuts.).

La direcció d'escena diu: Londres. Un altre carrer. Així, tenim que Gloucester que es planta a fer la cort a Lady Anna, que acompanya les despulles del seu sogre i un sèquit de cavallers (uns nou, no és pas més gran el seguici de l'enterrament, ja que és el rei deposat), en ple carrer. Hem de tenir present que a la tercera part d'3 Enric VI Ricard i els seus germans (el rei Eduard i Clarence) van assassinar el príncep de Gal·les, Eduard fill d'Enric VI (marit de Lady Anna) i que Ricard va matar Enric VI a la batalla de Tewkesbury.

És una escena difícil d'entendre i més encara si ens hi apropem en una lectura. Costa d'entendre com és possible que Anna es deixi seduïr tan fàcilment per l'assassí del seu sogre i del seu marit. Costa empassar-nos-ho mentre anem llegint el canvi que es produeix en ella en la batalla dialèctica que manté amb Ricard. Ens preguntem com pot ser que passi d'insultar Ricard amb una bateria d'insults (escopinada inclosa) i que acabi contestant-li tota coqueta:


GLOUCESTER
Digueu-me adéu.

ANNA
És més del que vós us mereixeu, però com vós

m'ensenyeu la manera d'adular-vos,
imagineu-vos que us he dit adéu.
(Sagarra)

   Les víctimes de Ricard són víctimes fàcils. Li costa poc enganyar-los. Podriem dir que són si més no, parcialment culpables del que els esdevé. Lady Anna cedeix al festeig de Ricard, en part perquè les seves dots manipulatives el fan atractiu però no hauria cedit tan fàcilment si la mateixa Anna no fos en sí corrupta. Malgrat ser plenament conscient que Ricard és l'assassí del seu marit i del seu sogre, es deixa seduir i accepta casar-s'hi. Ricard ha mesurat bé la seva feblesa moral i surt vencedor.

Però potser Anna accepta Ricard per l'esperit de supervivència. Ha perdut al marit, al sogre i ningú no la pot protegir (els Lancaster han perdut la guerra, momentàniament). Penseu que si accepta Ricard conseva els avantatges del seu estatus, i potser per això es deixa persuadir amb facilitat per les falsedats que empra Ricard. Podriem dir que fa un pacte amb el diable... Twisted Evil
  
Llista d'insults d'Anna a Ricard: miserable odiós, dimoni, ministre de l'Infern, fastigós, diable, munt de brutícia esguerrada, brètol, escampada infecció d'home, diabòlic miserable, eriçó, maleït, homicida, gripau, farsant... Diu Agnieszka Stepkowska a "Wooing scenes in Richard III: A parody of courtliness?" que Anna té tanta inventiva en el seu odi cap a Ricard que ens pot fer pensar que disfruta en la pròpia victimització. Arriba al punt de maleïr-se a sí mateixa. Una cuel ironia ja que ella mateixa s'hi casarà:

ANNA
(...)
si mai té una dona, que la seva mort
la faci encara més desgraciada (...)

   Entra Ricard en escena i les ferides d'Enric VI comencen a sagnar, en presència del seu assassí. Un altre element sobrenatural, però alhora una peça del folklore ben establerta en aquella l'època.

   Seguim endavant, en l'escena i veiem com ricard intenta fer-la còmplice dels seus crims:

GLOUCESTER
(...) Fou la vostra bellesa
qui va precipitar-me en el meu somni
per emprendre la mort de tot el món,
mentre només jo pogués viure una hora
en vostre pit dolcíssim.

   I l'afalaga per guanyar-se-la amb "clichés petrarquians". Però sempre, Ricard controla la situació, sinó no s'agenollaria ni li mostraria el pit perquè li clavés l'espasa.

  
Kevin Spacey i Annabel Scholey. (No he sentit massa bones crítiques...)


   Quin indicador trobem al text, a partir del qual l'actitud de Lady Anna canvia?
ANNA
Pogués conèixer jo el teu cor!

   Anna està confosa i se sent atreta. Tinguem present que les representacions teatrals han mostrat un Ricard (apart de lleig i geperut i amb el braç curt i coix i guerxo i etc, etc) maduret. En canvi, tenia 33 anys quan Ricard va accedir al tron i no era pas lleig si mirem els retrats de l'època.
   Si continuem llegint veiem com progressa la seducció. A l'original anglès, passen de tractar-se de vós a tractar-se de tu (a les versions de Sagarra i Oliva es perd aquest matís), substitueixen el "thou"(tu) i "thy"(teu) per "you" i "your".
   I al final de l'escena, el propi Ricard sembla fins i tot sorprès de la facilitat amb què l'ha seduït, però no li interessa aturar-se a pensar-hi massa.


 
  Una altra versió, més llarga. La noia és una mica peix bullit, però aquest Ricard és molt atractiu, apart de bon actor Wink .

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Jue Nov 06, 2014 7:20 pm

Vaig per l'acte IV i enmig de l'escabetxina general, em sembla impressionant  l'escena IV on les reines Margaret i Elizabeth i la duquessa es planyen pels marits i fills morts, matats els uns pels altres. Es van quedant soles mentre els homes de la seva vida se'n van a la tomba. Quin esforç inútil casar-se i portar aquests fills al món només per ser escorxats. La mort més dolorosa, fins ara, és la dels nens. Al diàleg de la reina Elizabeht amb el rei Ricard (memorable: t'he mort els fills i els germans, però ara em caso amb la teva filla per compensar-te), em va deixar colpida la frase d'ella sobre els nens morts: “ara són tendres companys d'un llit de pols”. No sé com seran les altres traduccions o l'original, aquestes paraules em semblen terribles com a resum definitiu del que ha passat.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Jue Oct 30, 2014 7:49 pm

Plaerdemavida escribió:Gaudi de la llengua a part, Shakespeare, per complaure la reina, es passa tres pobles en convertir Ricard en un malvat tan malvat que és a punt d'esdevenir paròdia de si mateix... O potser és una percepció meva, només...
No és mèrit només de Shakespeare, a les cròniques de Holinshed i More ja apareix aquest Ricard III maquiavèl·lic. Diguem que Shakespeare li va donar la fama.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Plaerdemavida el Jue Oct 30, 2014 6:55 pm

Gaudi de la llengua a part, Shakespeare, per complaure la reina, es passa tres pobles en convertir Ricard en un malvat tan malvat que és a punt d'esdevenir paròdia de si mateix... O potser és una percepció meva, només...
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Raviel el Jue Oct 30, 2014 5:38 pm

L'última escena del primer acte, amb l'assassinat del Clarence, és molt sarcàstica, amb els dubtes morals dels sicaris rebotats de l'un a l'altre, i l'element grotesc final de ficar el cos de Clarence dins una bota de malvasia.
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Raviel el Mar Oct 28, 2014 6:08 pm

Una altra cosa. El fet que Gloucester es dirigeix al públic de quan en quan, i trenqui la convenció teatral, és alhora arcaic i contemporani, no?
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Raviel el Mar Oct 28, 2014 6:06 pm

Estic totalment nou en Shakespeare, i aquesta és una gran oportunitat!
Un comentari al marge: m'impressiona la duresa del llenguatge, els insults, les malediccions...
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Lun Oct 27, 2014 8:36 pm

Continuem a l'escena primera del primer acte, encara. Poso la versió de Salvador Oliva, que conserva els noms en anglès i pot jugar amb la "G" de la falsa profecia. A la manera del personatge del Vici de les Morality Plays, Ricard ens diu:

"he ordit complots, els primers passos perillosos,
amb profecies, somnis i libels,
per fer que el meu germà, Clarence, i el Rei
s'odiessin a mort, l'un contra l'altre.
I si el rei Eduard és just i honest,
com jo sóc llest, fals i traïdor,
a hores d'ara, Clarence, ja deu ser a la presó,
perquè una profecia diu que "G"
és el que matarà els hereus d'Eduard.
Pensaments, submergiu-vos a dintre de la meva ànima!
Clarence! Aquí el tenim.

         [Entren CLARENCE, custodiat i BRAKENBURY]"

Fixeu-vos que durant la seva intervenció ens ha fet còmplices, als lectors/espectadors del que s'esdevindrà, ens ha fet confidents: "he decidit de ser pervers". I no només fa d'actor, ja heu vist quin paper fa al seu germà i quin paper li fa a Lady Anna, sino que també és el director i productor: "a hores d'ara, Clarence, ja deu ser a la presó" i efectivament, entra en escena custodiat. Però l'obra no la té tota escrita. affraid 

Per ara, juga i manipula amb la resta de personatges. El primer, el seu germà Clarence, que és tercer en la línia successòria, després dels fills d'Eduard. A la tercera part d'Enric VI, diu Gloucester: "Clarence, ves amb compte, em tapes el sol". I posa fil a l'agulla amb aquesta falsa profecia , que esdevindrà real, que diu que "G" matarà els hereus d'Eduard. Ricard ja ha manipulat el seu germà Eduard en fer-li creure que s'hi amaga Clarence, que es diu de nom George (i precisament serà la "G" de Gloucester qui els matarà).

Gloucester li pregunta per quina causa està custodiat i Clarence li respon perquè es diu George i l'altre li contesta:
GLOUCESTER:
Això no és falta vostra, senyor meu;
als padrins vostres deu donar la culpa,
fora de que Sa Majestat intenti
batejar-vos de nou dintre de la Torre"
                 (Sagarra)

   Ja us vaig comentar que les fonts de Shakespeare són les cròniques dels reis de l'època i qualsevol que les hagues llegit o les hagués escoltat sabia que George, duc de Clarence va acabar morint ofegat en una bóta de malvasia... Fixeu-vos quina picada d'ull al públic de Gloucester (vull dir de Shakespeare), Clarence serà rebatejat en vi.
   La culpa del que li està passant a Clarence són les dones. És així com el manipula. Quines dones? La Reina i l'amant del Rei Eduard. Perquè el Rei Eduard no és tan exemplar com línies enrera ens ha fet creure el mateix Ricard. Per alguna raó el tenim malalt. A la Reina Ricard no l'esmenta per aquest nom ni ho fa amb respecta. L'anomena amb el primer nom de casada: Lady Grey.
   Lady Grey i el Rei Eduard es van conèixer a la tercera part d'Enric IV, quan ella era una vídua plebea. Eduard se'n va enamorar i s'hi va casar menystenint una aliança que s'estava pactant amb França i crec que també d'una noia amb la que estava promès (això ho utilitzarà Ricard més endavant per dir que els fills d'Isabel amb Eduard no són legítims). La Reina Isabel no era una reina popular dins la cort. Pels seus origens plebeus i perquè la seva família, germans i fills del primer matrimoni (era, crec que, 5 anys més gran que Eduard, però es veu que molt guapa) van beneficiar-se de l'aliança amb el rei amb títols i terres. Era una outsider i fixeu-vos amb quin menyspreu l'anomena Ricard.
   I més avall, Clarence anomena una misteriosa Mistress Shore que no veurem ni la sentirem parlar. I que també va ser, després, amant de Lord Hastings, amic i confident del Rei. Aquesta Mestressa Shore (com s'assemblen el català i l'anglès!) era filla d'un comerciant i sheriff de Londres, que es va casar amb William Shore, però va demanar la nul·litat per impotència del seu marit. Després es va casar amb Thomas Lynom, advocat-general de Ricard III. Va tenir una vida escandalosa i la literatura moralística de l'època la va utilitzar com a exemple. També va fer una "passejada de la vergonya" que crec que també es reprodueix en un dels llibres de Cançó de gel i de foc. En tot cas, Shakespeare no li dóna veu ni la fa aparèixer, devia pensar que "això ara no toca".
   Així, li fa creure Ricard a Clarence que dues dones són les que han influenciat el "sol de York" i l'han enviat a la Torre de Londres: una plebea vídua (gastada perquè era més gran que el Rei) i la filla d'un comerciant (amant del Rei, futura amant de Hastings i amant també del fillastre del Rei, fill d'Isabel, Thomas Grey. Dues qualssevol que el Rei ha fet dames.


Elizabeth Woodville, reina consort d'Eduard IV. Molt guapa.
   Més endavant, marxen Clarence i Brakenbury i Ricard es queda amb Hastings que acaba de sortir de la presó. Ens assabentem que el rei està malalt i en rebre la notícia, Ricard fa el paper de purità:
GLOUCESTER
Doncs, per Sant Pau!, aquesta és ben dolenta
com a notícia. el Rei, per massa temps,
ha seguit un mal règim, i la seva
reial persona ha estat massa esgotada.
És enutjós pensar-hi. Què, és al llit?
(Sagarra)

Aquest "massa esgotada" es refereix als excessos sexuals d'Eduard, precisament al llit, on és ara, malalt.

   Per tancar el post d'avui, fixeu-vos que l'estratègia de Ricard en els dos primers actes serà la d'aliniar-se amb socis insinuant que la Reina Isabel i els seus parents, el seu germà Lord Rivers (Woodville) i els seus dos fills del matrimoni anterior: el Marquès de Dorset i Lord Grey són enemics comuns.
   I ara sí que tanco el post. La darrera intervenció abans de l'entrada de Lady Anne diu (i fixeu-vos que mou els fils com si fos el director o el productor de l'obra, ens diu què farà amb Lady Anne abans que aparegui):

GLOUCESTER
(...) Perquè aleshores
em caso amb la més jove de les filles
de Warwick! Perquè, què vol dir qeu jo
sigui qui li ha matat marit i pare?

   Warwick no surt a Ricard III, ja és mort, però era un noble molt poderós, conegut pel sobrenom de Kingmaker, el que fa reis. Tenia dues filles. La gran la va casar amb Clarence (no surt a l'obra, però sí el seu fill i filla) i la segona la va casar amb Ricard. És la nostra Lady Anne. Penseu que, en realitat, estem parlant de fets que van succeïr, en 12 anys, si no m'erro, i Shakespeare ho condensa moltíssim. El matrimoni de Ricard i Anne Neville va durar uns 10 o 12 anys.
   Pel que fa a haver matat al marit i pare, es refereix al seu sogre Enric VI, com a pare, i al fill d'aquest, com a marit, un altre Eduard.


_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Dom Oct 26, 2014 9:57 pm

Divendres a la nit em vaig trobar que feien a BTV "Looking for Richard" d'Al Pacino. Molt interessant per entendre l'obra, ja en parlarem. Jo continuo sense entendre aquesta Lady Anna.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Página 2 de 4. Precedente  1, 2, 3, 4  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.