Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Página 3 de 4. Precedente  1, 2, 3, 4  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por gioconda el Dom Oct 26, 2014 8:02 pm

Finalment he pogut llegir tot el primer acte d'una sentada. M'ha agradat molt otrnar a gaudir d'un Shaskespeare, ara ja sé perquè m'agradavan tant d'adolescent, és el to, la desvergonya amb la que ens vol mostrar els personatges. No entraré amb l'analisi històrica que tan bé feu Crazy i Carmina. No sé si ho encerto perquè fa molt de temps que no llegeixo teatre i tampoc n'he llegit tant. Sembla que el primer acte estigui dedicat a l'autojustificació del Gloucester, després Ricard III, de la seva pròpia maldat. Ell és dolent perquè essent el petit i monstruós físicament sembla abocat a encarnar el dimoni. Del Dimoni i els espectres se'n parla sovint. I sembla increïble que un "dolent com ell" es cregui la rendició fàcil de la vídua. Encara amb el Tirant a mitges m'ha sorprès "I d'ença que un ningú/s'ha convertit en cavaller, molts nobles/ han quedat convertits en ningú" (escena 3). A la mateixa escena 3 el tros que comença "Fill de l'infern (...)/Tu parrac de l'horror, execrable". També trobo brutal quan en l'escena dos té aquell diàleg per a conquerir l'Anna. Sento no fer la cita bé, però he perdut el full amb les notes de l'escena dos. Espero que apareguin.
Ho deixo aquí de moment.

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Vie Oct 24, 2014 6:03 pm

Gràcies per la crònica genealògica, Crazy Janey. Veig que qualsevol que tingui un gota de sang reial no deixa d'intentar aspirar al tron. Jo ara estic llegint la biografia de Blanca de Castella i em conec aquest ambient on els reis no paren de batallar amb els nobles que qüestionen el poder reial. I crec que és veritat que Joan sense Terra fos mala gent, fins i tot pels estàndards de crueltat de l'època. No va parar de venjar-se fins al final dels qui l'havien fet firmar la Carta Magna. Suposo que no era fàcil ser el fill petit en aquelles famílies. Ricard també és el fill petit (les noies no compten), el que se suposa que no té lloc. Potser això els empeny a fer-se lloc a mossegades.

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Jue Oct 23, 2014 10:13 pm

Presteu atenció a la primera intervenció de Ricard, duc de Gloucester, a la primera escena.
Comença fent un discurs públic i polític: sembla que celebri que ha acabat la guerra gràcies al sol/fill de York i que queda enrera la remor de la guerra. La guerra és el terreny dels homes, i la pau, la llar, el terreny de les dones. En lloc de marxes militars ara hi ha balls i el so del llaüt. Però a la línia 18 hi ha un canvi [a la versió d'Ian McKellen es veu com passa de fer un discurs de cara al públic a continuar-lo anant al lavabo a pixar, just quan diu: "cabrioleja per cambres femenines sota les gràcies del lasciu llaüt"].





La segona part del soliloqui, Ricard parla de les conseqüències que té per ell aquesta victòria. I ara bé quan, amb l'excusa de que el seu cos estrafet no està fet per la pau, per l'amor (per cabriolejar en les cambres femenines) ha decidit "portar-se com un brètol, i odiar els plaers frívols d'aquests dies". L'excusa per les seves maldats és que és lleig, geperut, deformat i com que s'avorreix, està "ser un brètol" (Sagarra), "ser pervers" (Oliva). "Determined to play a villain" (en anglès).

A la tercera part, que comença per "Jo, per conxorxes, per induccions..." es mou en el terreny de la metatreatalitat. Mireu com ens parla, al públic, com si fossim els seus confidents, ens fa còmplices, del que vindrà. Ens diu que ha posat un del seus germans contra l'altre amb somnis i falòrnies i profecies de begut. I ens diu el que passarà, com si fos, en un, actor, director i dramaturg: "Avui empresonat deu ésser Clàrence (...) Aquí ve."

Comte que ja ha sortit i per boca mateix de Ricard un dels motius recorrents de l'obra, que són els elements sobrenaturals. Trobarem profecies, dones acusades de bruixeria, malediccions, somnis premonitoris i fantasmes...

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Jue Oct 23, 2014 9:35 pm

Intentaré clarificar d'on surten aquests reis amb drets divins. La informació l'he extreta de:  shakespearetheatre.org:

Les disputes per la corona:
Malgrat totes aquestes normes successòries i el dret diví, penseu que a l'Anglaterra del segle XV, tot i ser una monarquia, no era absolutista. A l'any 1215, un rei amb tan mala premsa com Ricard III, i potser tampoc merescuda, Joan Sense Terra, va signar la Carta Magna, al 1215, document que limitava el poder del Rei i va portar a la creació del Parlament. El Rei havia de consultar amb el Parlament, abans de prendre cap decisió. Això garantia que la veu dels nobles i terratinents fos escoltada a l'hora de fer les lleis. I aquí ve el quid de la qüestió: si aquest Rei prenia decisions que es consideraven equivocades pels seus súbdits més rics, els nobles podien aconseguir aixecar exèrcits i amenaçar-lo amb un alçament armat. Durant la Guerra de les Dues Roses, les disputes al voltant de l'ordre correcte de successió van resultar en anys de rebel·lions, mentre nobles organitzaven exèrcits i competienpel poder quan algun rei no els satisfeia com governava. Quan un conqueridor aconseguia el tron, prenia les mesures adequades per tal de ser considerat com a rei per Dret Diví. A Ricard III veurem que no només Ricard es desempallega directament dels "obstacles" que el separen del tron sinó que intenta deslegitimar els seus nebots, afirmant que el matrimoni del seu germà amb Isabel no fou legal.

Com les disputes per la successió van començar les Guerres de les Dues Roses?
El conflicte va començar amb la mort del Rei Eduard III, al 1377. Aquest Rei havia sobreviscut al seu fill (també Eduard, anomenat el Príncep Negre), que segons el Dret Diví, hauria d'haver estat el seu successor. El Príncep Negre tenia un fill, que era el següent en la línia de successió, però només tenia 10 anys. El Rei Eduard III tenia dos fills que vivien, els Ducs de Lancàster i de York, que consideraven, cadascú, que eren millor candidat al tron que no pas el seu nebot, el petit Ricard. Quan va morir Eduard III, el privy council (el comitè de consellers del rei, tots ells lords poderosos i amb diners) van decidir que el noi havia de ser coronat Rei Ricard II, i que els seus oncles actuessin com a consellers fins que fos major d'edat. Els Ducs de York i Lancàster ho van acceptar i aquesta regència es va allargar fins ben entrada la trentena del Rei Ricard. Però quan va començar a regnar en solitari, va demostrar que era un gobernant imcompetent i sense recursos per calmar les baralles entre els Lords. Inclús, el comitè de consellers del Rei van acabar acceptant com n'era d'incompetent. Les opinions en contra del Rei van portar a les cases de York i Lancàster a considerar fer valer els seus drets al tron.
El fill més gran del Duc de Lancàster, Henry Bollingbroke va reclamar que tenia més dret a ser rei que Ricard II. A l'any 1399, amb el suport d'amics i nobles farts del regnat de Ricard II van demanar que el Rei renunciés al tron i que Henry bollingbroke es coronés com a Enric IV. Finalment, va ficar el Rei Ricard II a la presó, on va morir sense descendència. Així tenim que Anglaterra manaven els Lancàster, però amb un rei que molts sentien que havia violat el Dret Diví [vegeu Ricard II, de William Shakespeare]. Malgrat aquesta controvèrsia, Enric IV va regnar durant 14 anys i el seu fill Enric V va succeïr-lo al tron sense cap disputa. Enric V fou un rei molt competent, un líder poderós i amb molt carisma [vegeu com Shakespeare dramatitza l'adolescència rebel, ascens al poder i regnat d'Enric V a les parts 1 i 2 d'Enric IV i Enric V. Vegeu també Campanades a mitjanit d'Orson Welles, rodada al castell de Cardona.]. Però la mort prematura d'Enric V, al 1422, deixant un fill menor d'edat, va tornar a aixecar subtes successoris a la corona Anglesa quan l'infant Enric VI va ser coronat Rei. Era considerat un rei dèbil, va perdre les terres conquerides a França, pel seu pare, i batallava amb una malaltia mental. Al 1455 va patir una crisi mental que el va inutilitzar com a governant. El popular i poderós Ricard, duc de York (nét d'aquell primer Duc de York que he esmentat) va ser anomenat Protector del Regne i va manar mentre el Rei estava convalescent. Era un governant més fort i va creure que tenia el dret de reclamar el tron com a descendent directe d'un fill d'Eduard III. Va començar a fer prevaldre la seva autoritat amb enfrontaments amb seguidors d'Enric VI. Quan el Rei es va recuperar, al mateix any, i va agafar altre cop el control de la corona, la Reina Margarida va enfortir una aliança contra el Duc de York, per intentar disminuir la seva influència. [La Reina Margarida és la nostra Margarida de Ricard III, ja vídua i Enric VI és el sogre que Lady Anna plora al primer acte.]
La primera batalla de La Guerra de les Roses va começar el 1455, quan Ricard, Duc de York (pare de Eduard IV, George Duc de Clàrence i Ricard III, els tres sols de York que trobem a Ricard III) va aixecar un exèrcit petit i va marxar cap a Londres. Es va trobar amb l'exèrcit d'Enric VI a St, Albans, i Ricard de York es va enfrontar amb l'exèrcit comandat per la Reina Margarida. Van guanyar els York, la batalla, i Ricard va guanyar una mica d'influència, i els dos bàndols es van comprometre a mantenir la pau durant 4 anys. Però les disputes pel tron contínuaven. Tot i que Enric VI tenia un fill (que és el Príncep de Gal·les, casat amb Lady Anna, que ja és mort a Ricard III), molts nobles creien que Ricard havia de ser el successor. La disputa va fer esclatar la violència altre cop al 1459 i Ricard va morir al camp de batalla l'any següent. Malgrat la seva mort, el seu fill, futur Eduard IV, va guanyar la Batalla de Towton i va ser coronat Rei. Eduard va desterrar la Reina Margarida i el seu fill a França i va fer empresonar el Rei Enric [Enric VI, parts 1,2 i 3].

I ara comença Ricard III (malgrat els anacronimes de Shakespeare Wink ).

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Jue Oct 23, 2014 8:09 pm

Sí, fem aquí mateix els comentaris.

Carmina: és una obra difícil d'entrar per la genealogia, per això us deia de tenir ben a mà l'arbre genealògic. Apart, que hi ha arbres més entenedors que altres... A mí em va costar Déu i ajuda treure'n l'entrellat abans de començar a preparar la lectura i m'hi vaig estar barallant uns quants dies. Laughing

   Els fets que passen a Ricard III són la continuació de la tercera part d'Enric VI (sembla que Shakespeare no va escriure per ordre cronològic les seves cròniques dels reis angleses). Si agafem Ricard III com a una unitat, i sense relacionar-la amb les anteriors, ens ofereix el retrat d'un tirà, manipulador, assassí sense escrúpols, del qual tenim molts exemples als segles XX i XXI, arreu món. És una de les obres més representades del corpus de Shakespeare potser perquè totes les cultures desseguida podem fer analogies. Però Ricard III també tanca la Guerra de les Dues Roses, és el darrer capítol d'una seqüència narrativa, de 8 obres, amb coherència interna. Gairebé mai s'han representat les 8 obres com una seqüència narrativa i s'acostumen a representar aïlladament, algunes més que altres. A l'any 1960, però la BBC es va atrevir a rodar, adaptades, Ricard II, 1 Enric IV, 2 Enric IV, Enric V, 1 Enric VI, 2 Enric VI, 3 Enric VI i Ricard III: An Age of Kings. I darrerament, també la BBC s'ha embarcat a fer una nova revisitació de la Guerra de les Dues Roses shakepeariana amb The Hollow Crown.




De An Age of Kings, la divertida escena en que Enric V li ensenya algunes paraules en anglès a Catherine de Valois.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Plaerdemavida el Jue Oct 23, 2014 5:46 pm

He fet els deures i ja m'he llegit el primer acte. Els comentaris, aquí mateix? Podem començar ja a fer-ne'
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Jue Oct 23, 2014 12:45 pm

Quan anava a començar la lectura de l'obra, m'he quedat encallada en les genealogies, i mira que és una época complicada i que va pasar gent pel tron. El cas és que no acabo d'entendre perquè aquest Eduard IV acaba convertit en rei d'Anglaterra. Seguint aquesta idea del "dret diví", quins drets, o herencies reals o inventades presentaba aquest Eduard? No entenc d'on surt, i per això no entenc com li arriba el tron al seu germà Ricard.

En realitat tampoc entenc d'on surt l'Enric VII que sustitueix a Ricard en el tron. Porto una bona estona repassant dinasties de reis anglesos i ja em treu fum el cap. Potser el tron d'Anglaterra és el més complicat dels europeus?

Per cert, pels comentaris de la lectura en si, s'obrirà un altre fil a "Lectures col·lectives"?

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Usurpació

Mensaje por Crazy Janey el Dom Oct 19, 2014 9:43 pm

Usurpació.


     Hi ha molts exemples, d'usurpadors i particularment, usurpadors de trons en el corpus shakesperià. Entre els més conseguts Claudi, l'oncle de Hamlet qui, segons el fantasma del Rei Hamlet, el va assassinar i va usurpar el tron i, posats, la reina. N'hi ha més. Prospero és suplantat pel seu germà com a Duc de Milan, a La Tempesta. El Rei Lear es va cavar la seva pròpia usurpació. Però la palma dels usurpadors se l'emporta el rei Enric IV, que va usurpar el tron a Ricard II, quan el va enviar a la presó i va morir sense hereus. I tot i que Enric tenia el suport de la molts nobles, no podia evitar sentir remordiments, havia trencat la "Great Chain of Being" (La gran cadena de l'Ésser).
     Durant l'Edat Mitjana i el Renaixement hi havia la creença que a dalt de tot de la "Great Chain of Being" hi havia Déu, i a sota de Déu, el governant,  l'autoritat del qual venia directament de Déu i era del Rei per dret diví. Usurpar el poder, i molt particularment, d'un rei, no només trencava l'ordre polític sinó que també era un greu pecat mortal, com es veu en moltes de les obres teatrals històriques i com veurem a Ricard III.
  
     A Anglaterra, doncs, els reis i reines eren triats segons el concepte polític i religiós anomenat Dret Diví dels Reis. Eren ungits per Déu. Les regles successòries eres estrictes per assegurar que només els membres de sang reial esdevinguéssin el proper rei i així el país continuaria sent governat per una autoritat concedida per Déu. Quan el rei moria, la corona passava a mans del seu fill més gran. Si no tenia fill, al seu germà més gran, i anar fent. D'acord amb aquest Dret Diví, si algú usurpava el tron era un acte contra Déu.
   Si mireu l'arbre genealògic que us he penjat, o si us en proporciona l'edició de Ricard III que llegiu, veureu que el nostre Ricard té força obstacles que el separen del tron d'Anglaterra.
     Sir Laurence Olivier                Sir Ian McKellen                    Kevin Spacey                         Antony Sher                  David Garrick



_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Oct 19, 2014 7:36 pm

Ricard III, el personatge, l'hem d'emparentar amb el Vice (Vici) de les Morality Plays angleses, tot i que no és un personatge unidimensional com aquest. Endinsem-nos, breument, en l'evolució del teatre anglès. El teatre estava mal vist, durant l'Edat Mitjana, ja que era l'entreteniment de les classes baixes i, segons l'Església font de malalties i comportament inmoral. Així que l'Església promovia les "Mystery Plays", que eren representacions d'escenes bíbliques enfocades a aquells que no podien llegir. Per escampar la paraula de Déu a la població, aquestes obres van abandonar les esglésies i van començar a viatjar pel territori en "Pageant Wagons" (carros de festivals). Grups de teatre voltaven pel camp, aturant-se en pubs, hostages i places públiques. A les Morality Plays, en canvi, els personatges eren al·legòrics i les trames senzilles enfocades a ensenyar al públic una lliçó moral. Trobem personatges com el Coneixement, la Força, les Bones Accions contraposats al Dimoni, la Mort i el Vici. Sovint, aquests dos grups es barallaven per l'ànima de l'home. No eren personatges sinó representacions físiques de pecats i virtuts.
     Shakespeare havia crescut veient Morality Plays i van influir en la seva obra. Sent Ricard III una obra primerenca, trobem en el personatge el gèrmen de gran malvats com Titus Andrònic, Iago, Claudi de Hamlet, i el matrimoni dels Macbeth. Són aquells personatges a que tot actor aspira, malvats, però fascinants.


Iago, malvat entre malvats.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Dom Oct 19, 2014 6:55 pm

Així doncs, ens trobem a Ricard III una obra primerenca del bard anglès, representada cap al 1591. Segons la cronologia era la quarta obra que escribia i com les tres anteriors, era una "obra crònica" (tal com es deia en l'època i que ara anomenem obra històrica). Era un gènere molt popular en aquella època.
     La font d'inspiració i informació de Shakespeare fou Les cròniques d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda de Holinshed. I aquest va fer servir com a font d'informació a Polydore Vergil, a qui Enric VIII, fill d'Enric VII (el Richmond de Ricard III) va demanar que escribís la història de la monarquia anglesa al 1485. Aquesta Anglica Historia reafirmava el dret al tron d'Enric VII. Aquí ja hi havia rumors de la deformitat física de Ricard III, a qui Enric VII va prendre el tron.
    Shakespeare també trobà una font d'inspiració en Thomas More, qui al 1543 va publicar La història del rei Ricard III. Thomas More va ser educat a casa del Bisbe d'Ely (personatge que apareix a l'obra) i que va ser empresonat per Ricard III. Ja us podeu imaginar que malgrat que la intenció devia ser basar-se en fets, Thomas More va exagerar detalls sobre la deformitat de Ricard i va dibuixar-lo com a un monstruós assassí. Aquí trobem la font de la demonització de Ricard III.
   Shakespeare s'ho va fer venir bé. La Reina Isabel I tenia més de seixanta anys i no tenia descendència, i cap hereu al tron. Ricard III recordava als anglesos, bé, més aviat als lords anglesos rivals i els seus interessos personals, la terrible amenaça que representava una guerra civil. Ricard III advocava per mantenir el suport de l'opinió pública a favor de la dinastía Tudor que havia dut la pau, al final de la Guerra de les Dues Roses. A més, també era un avís contra qualsevol que es vulgués apoderar del tron que l'usurpació portava la mort segura.

   Fou tan gran l'èxit de Shakespeare que perdura la creença que Ricard III fou un rei malvat, criminal i deformat. En realitat, no tenia una gepa ni el braç escurçat, etc, etc... Fa un parell d'anys van descobrir les seves despulles a Leicester. Enric VII, el nostre Richmond, el va enterrar sense cerimònies al monestir de Leicester i el progrés hi va construir damunt un pàrking. (Això em recorda una cançó de la Joni Mitchell, Big Yellow Taxi, "Van pavimentar el Paradís i en van fer una aparcament"). Us passo un enllaç que amablement va posar al seu mur de Facebook la Gio Conda. Veureu com no era un covard, car va ser el darrer monarca anglès en morir al camp de batalla (res d'intentar fugir com un covard) i que no tenia gepa, però sí patia escoliosi:

El rey que se perdió en un parqueadero


Però, ai las, la deformitat que li va conferir Shakespeare va fer fortuna. Al llarg de l'obra se l'associa i compara amb les bèsties més baixes i roïnes. Ell mateix diu que els gossos borden quan veuen el seu cos deformat. Lady Anne l'insulta i li diu porc espí, gripau, porc. Molts personatges es refereixen a ell com a porc senglar. I, és que, de fet, el símbol que Ricard porta a l'escut d'armes, un porc senglar blanc. A l'Edat Mitjana i al Renaixement era un animal que la gent caçava i que l'audiència teatral associava amb una violència incontrolable.



(L'equivalent a les xapes de la nostra època, que duien els seguidors de Ricard III durant la Guerra de les Dues Roses)

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Aracel-li el Dom Oct 19, 2014 8:20 am

Crazy Janey escribió:
Aracel-li escribió:He fet tard a l'hora d'aconseguir el llibre. Ja l'hi tenia localitzat a Vilassar, però una molt bona amiga m'ha pres la davantera.

I pel que veig, a les rodalies de Premià no hi cap exemplar més. Sad
Aracel·li!!!! A Alella hi és. Vaig a buscar-lo i te'l porto...


    No cal, gràcies. Plaerdemavida m'ha solucionat el tema. Dilluns vaig a recollir-lo. study
avatar
Aracel-li
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 144
Fecha de inscripción : 01/06/2014
Edad : 66
Localización : Premià de Mar

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Aracel-li el Dom Oct 19, 2014 8:17 am

Plaerdemavida escribió:Em sap greu, Aracel·li... De tota manera, hi havia les dues versions (Sagarra i Oliva) i jo només en vaig agafar una. L'altra hi ha de ser.


 Gràcies!!!!! ara m'he adonat que sí. El que passa és que com posa edicions TV3 pensava que era un dvd .
Dilluns vaig a buscar-lo.
avatar
Aracel-li
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 144
Fecha de inscripción : 01/06/2014
Edad : 66
Localización : Premià de Mar

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Plaerdemavida el Sáb Oct 18, 2014 7:06 pm

Em sap greu, Aracel·li... De tota manera, hi havia les dues versions (Sagarra i Oliva) i jo només en vaig agafar una. L'altra hi ha de ser.
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Sáb Oct 18, 2014 11:21 am

Aracel-li escribió:He fet tard a l'hora d'aconseguir el llibre. Ja l'hi tenia localitzat a Vilassar, però una molt bona amiga m'ha pres la davantera.

I pel que veig, a les rodalies de Premià no hi cap exemplar més. Sad
Aracel·li!!!! A Alella hi és. Vaig a buscar-lo i te'l porto...

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Aracel-li el Sáb Oct 18, 2014 8:09 am

He fet tard a l'hora d'aconseguir el llibre. Ja l'hi tenia localitzat a Vilassar, però una molt bona amiga m'ha pres la davantera.

I pel que veig, a les rodalies de Premià no hi cap exemplar més. Sad
avatar
Aracel-li
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 144
Fecha de inscripción : 01/06/2014
Edad : 66
Localización : Premià de Mar

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Carmina el Vie Oct 17, 2014 11:06 pm

Crazy Janey escribió:Isabel I era filla d'Enric VIII i Anna Bolena i va heretar el tron de la seva mig-germana Maria I (filla de Caterina d'Aragó i catòlica). Al 1558, quan va esdevenir reina, Anglaterra havia tornat a ser catòlica i Isabel va haver de tornar a restaurar el Protestantisme a tot el país. Els catòlics anglesos i els països europeus catòlics consideraven que era filla il·legítima d'Enric VIII i, per tant no podia ser Reina d'Anglaterra. Isabel vivia sota l'amenaça constant  de complots per enderrocar-la. No ens ha d'estranyar que William Shakespeare, per plaure la seva patrona, dibuixés Ricard III d'Anglaterra com a un malvat monstruós, en contraposició a Enric VII (Richmond a Ricard III), avi d'Isabel I i membre de la casa Tudor, que va succeïr Ricard. Així, Shakespeare reforçava la imatge d'Isabel com a reina legítima al tron d'Anglaterra, i així va néixer el "Mite Tudor", que exagerava la maldat de Ricard III i legitimava la línea succesòria dels Tudor. El mite va deixar petja fins a tal punt que avui dia, als Estats Units, hi ha una associació, fundada el 1924, que vol restaurar el bon nom de Ricard III: The Richard III Society.
Com deien a El hombre que mató al Liberty Valance: "no dejes que la verdad te estropee una buena historia". I com s'ho han passat de bé els actors durant 300 anys posant-se el gep i saltironant fent el coix! I sobreactuant!
Ja en parlarem, ja en parlarem, de sir Ian McKellen...

_________________
Carmina morte carent (Ovidi)
avatar
Carmina
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 145
Fecha de inscripción : 03/06/2014

http://lamanoblancadelaluna.blogspot.com.es/

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Vie Oct 17, 2014 8:02 pm

William Shakespeare va escriure 38 obres de teatre, 154 sonets i dos poemes narratius èpics. Mentre el bard anglès (no es pot dir molt sovint, això, en una conversa: el bard anglès... geek ) vivia es van publicar bastantes de les seves obres, però molt sovint sense rebre el permís de l'autor. Eren versions amb errors, amb material afegit o amb passatges sencers eliminats. S'anomenen les edicions Quarto. La primera edició de les obres de Shakespeare se l'anomena First Folio i va ser publicada després de la mort del bard anglès, al 1623, per dos components de la seva companyia de teatre, John Heminges i Henry Condell.

No és feina fàcil establir una cronologia de les obres de Shakespeare. No hi ha informació sobre les dates de les primeres produccions teatrals de cap de les seves obres. Tanmateix, els estudiosos han aconseguit una cronologia basant-se en fets històrics i al·lusions històriques a les obres teatrals i les dates de representacions de les obres extretes de diaris de contemporanis de Shakespeare, de les dates de publicació de les fonts i les dates de publicació de les pròpies obres. En tot cas, les dates són conjectures i hi ha diverses opinions. Us faig un resumet:

Primera   

representació    Títol

1590-91               Enric VI Part 2
1590-91               Enric VI Part 3
1591-92               Enric VI Part 1
1592-93               Ricard III

1595-96               Romeu i Julieta
                          El somni d'una nit d'estiu

1596-97             El mercader de Venècia

1598-99             Enric V

1600-01             Hamlet

1604-05             Otel·lo
1605-06             El rei Lear
                        Macbeth



Al l'edició First Folio, algunes obres de Shakespeare són dividides en comèdies i tragèdies, malgrat que alguns herois no encaixin del tot en la definició d'Aristòtil. També es distingeixen a l'edició First Folio les cròniques dels reis anglesos i aquestes són anomenades històries (Els Ricards, i Enrics i en Joan...). Curiosament, a l'edició Quarto tant Ricard II com Ricard III són anomenades tragèdies, però ben poc d'heroi tràgic aristotèlic té Ricard III... king ). Amb el temps s'han anat distingint diferents gèneres. També hi ha les històries de Roma (Juli Cèsar)... I hi ha les obres-problema (El mercader de Venècia), les tragicomèdies (Cimbelí, El mercader de Venècia), romanç (Cimbelí)... Com veieu, els gèneres es sol·lapen en una mateixa obra. I és aquesta facilitat amb que Shakespeare entrecreua gèneres una de les seves característiques més destacades. He dit que també hi ha experts que classifiquen les obres agrupant-les cronològicament? Doncs, sí. Dóna feina a molta gent, el bard anglès... 


Font: http://www.shakespearetheatre.org



I ja que llegirem una de les històries, us enllaço el discurs d'Enric V quan s'adreça als soldats el dia de Sant Crispí. Molt emocionant. A veure si veieu un molt jovenet Christian Bale entre els soldats... És el famós discurs del "band of brothers".


_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Plaerdemavida el Vie Oct 17, 2014 7:57 pm

Ostres! No m'arribaven notificacions d'aquest fil, i és que resulta que no hi havia ficat cullerada, encara...

Tinc el llibre a punt, m'he baixat l'arbre genealògic i m'he llegit tots els posts. Llesta per a la travessia!!!
avatar
Plaerdemavida
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 223
Fecha de inscripción : 02/06/2014

Volver arriba Ir abajo

L'Anglaterra del regnat d'Isabel I

Mensaje por Crazy Janey el Jue Oct 16, 2014 7:12 pm

Hem de situar l'època de la representació de Ricard III (als volts de 1591) durant el llarg regnat d'Isabel I d'Anglaterra, que va ser des del 1558 fins al 1603. En aquella època, Anglaterra era una gran superpotència naval i comercial. Penseu que fou al 1588 quan es va imposar a Espanya amb la destrossa de la famosa Armada, fet que va evitar una llarga guerra entre les dues potències de l'època. Aquella època fou també de ressorgiment cultural, que va trobar expressió en l'arquitectura, la música, la literatura i el teatre (coetani de Shakespeare fou el malaurat Christopher Marlowe). 




Isabel I era filla d'Enric VIII i Anna Bolena i va heretar el tron de la seva mig-germana Maria I (filla de Caterina d'Aragó i catòlica). Al 1558, quan va esdevenir reina, Anglaterra havia tornat a ser catòlica i Isabel va haver de tornar a restaurar el Protestantisme a tot el país. Els catòlics anglesos i els països europeus catòlics consideraven que era filla il·legítima d'Enric VIII i, per tant no podia ser Reina d'Anglaterra. Isabel vivia sota l'amenaça constant  de complots per enderrocar-la. No ens ha d'estranyar que William Shakespeare, per plaure la seva patrona, dibuixés Ricard III d'Anglaterra com a un malvat monstruós, en contraposició a Enric VII (Richmond a Ricard III), avi d'Isabel I i membre de la casa Tudor, que va succeïr Ricard. Així, Shakespeare reforçava la imatge d'Isabel com a reina legítima al tron d'Anglaterra, i així va néixer el "Mite Tudor", que exagerava la maldat de Ricard III i legitimava la línea succesòria dels Tudor. El mite va deixar petja fins a tal punt que avui dia, als Estats Units, hi ha una associació, fundada el 1924, que vol restaurar el bon nom de Ricard III: The Richard III Society.


Retrat d'Isabel I, el retrat Ditchley. Mireu que està damunt del globus terraqui.

I ara, una mica de poesia, a mans de Christopher Marlowe, recitada per Julian Glover:




Ja sé que no és Shakespeare, però és molt maca. (Edito: i ja sé per què em ballava pel cap... A la versió de Ricard III de l'Ian McKellen/Richard Loncraine, ambientada als anys trenta, una cantant entona el poema com si fos un standard americà de l'època). Ja en parlarem del Ricard de l'Ian McKellen. Sir Ian McKellen.


Del pastor apassionat al seu amor per Christopher Marlowe (1599)


Vine a viure amb mi, i sigues la meva estimada,
i probarem tots els plaers
que les valls, arbredes, pujols i camps,
boscos i les muntanyes pronunciades ofereixen.



I seurem sobre les roques
i veurem els pastors alimentar els ramats
per rius poc profunds, per les cascades dels quals
aus melodioses canten madrigals.


I et faré un jaç de roses,
i mil poms fragants
un capell de flors i una túnica
brodada amb fulles de murta.

Un vestit fet de la llana més fina
que treurem dels nostres xais;
i unes sabatilles boniques pel fred,
amb sivelles de l'or més pur.

Un cinturó de palla i brots d'heura
amb fermalls de corall i botons de corall
I si aquests plaers et conmouen
vine a viure amb mi, i sigues la meva estimada.

Els sagals dels pastors ballaran i cantaran
pel teu delit cada matí de maig.
Si aquestes delícies conmouen la teva ment,
vine a viure amb mi, i sigues la meva estimada.

(traducció meva, d'estar per casa).




Última edición por Crazy Janey el Vie Oct 17, 2014 8:07 pm, editado 1 vez

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Jue Oct 16, 2014 3:09 pm

gioconda escribió:Has dit que ens passaràs l'arbre genealògic, oi? Marededéu si que aprendrem coses

Està penjat 6 missatges més avall, però us el torno a posar:

http://www.raucousroyals.com/lookandlearn/familytrees/lancasterandyork.pdf

Els personatges amb imatge surten a Ricard III.

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por gioconda el Miér Oct 15, 2014 6:57 pm

Has dit que ens passaràs l'arbre genealògic, oi? Marededéu si que aprendrem coses

_________________
És quan dormo que hi veig clar (J.V. Foix)
avatar
gioconda
Avesat
Avesat

Mensajes : 329
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Els casals de York i Lancàster

Mensaje por Crazy Janey el Lun Oct 13, 2014 5:34 pm

A Ricard III ens trobem a les acaballes de la Guerra de les dues Roses, amb dues cases reals enfrontades: els York i els Lancàster, que provenien d'una casa primerenca: els Plantagenet. La Guerra fou més d'una i van començar al 1455 fins al 1487, aproximadament. S'anomenen així, de les dues Roses, per què els emblemes de les dues famílies eren una rosa blanca (York) i una rosa vermella (els Lancàster).



La victòria d'Enric VII Tudor, una sub-branca dels Lancàster, provinent del segon matrimoni de Caterina de Valois (dona d'Enric V), va posar fi a les guerres i va fundar la dinastia Tudor, amb noms tan il·lustres com Enric VIII, Maria I -altrament coneguda per Bloody Mary- i Elisabet I d'Anglaterra). La rosa dels Tudor combina les dues roses per fer aquesta i segellar la pau:



A Ricard III, la casa més delmada és la dels Lancàster, que han sofert moltes pèrdues i els supervivents viuen exiliats a França, esperant venjança. Tot i això, Shakespeare es pren algunes llicències literàries per fer-s'ho venir bé. Aquí teniu, per cases, els personatges nobles de l'obra:

YORK                                                                                                   LANCÀSTER

El rei Eduard IV                                                                                      El rei Enric VI (mort)
Isabel (muller d'Eduard IV), que té:                                                            Eduard, príncep de Gal·les (mort)
   -germà: Comte Rivers                                                                           Margarida, vídua d'Enric VI
   -fills: Marquès de Dorset i Lord Grey (d'un matrimoni anterior)                      Lady Anna, vídua d'Eduard
Jordi duc de Clàrence
   -2 fills: Margarida Plantagenet i Eduard
Ricard duc de Gloucester (pronunciat /glòsta/, més o menys)
Duquessa de York (mare d'Eduard, Jordi i Ricard)

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Crazy Janey el Vie Oct 10, 2014 7:28 pm

Raviel escribió:He trobat una web molt curiosa, que no coneixia, que es diu "Genius" i es dedica a posar comentaris i notes explicatives a tota mena de textos: literaris, periodistics, lletres de cançons, etc. Els comentaris els posen els mateixos usuaris: és doncs una típica 2.0, i és en anglés.

Ho menciono aquí perqué hi ha tot el Ricard III anotat:

http://lit.genius.com/William-shakespeare-richard-iii-act-1-scene-1-annotated

Bé, no tot, comença fort i després decreix...

Merci, Raviel! Faré una ullada.

Turmix: és ben bé per marejar-se amb aquests noms que es van repetint, i Shakespeare ho aprofitarà. Margarides, també n'hi ha un parell... Wink

_________________
"The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid." Jane Austen.
avatar
Crazy Janey
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 210
Fecha de inscripción : 31/05/2014
Localización : Camelot

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Raviel el Jue Oct 09, 2014 4:54 pm

He trobat una web molt curiosa, que no coneixia, que es diu "Genius" i es dedica a posar comentaris i notes explicatives a tota mena de textos: literaris, periodistics, lletres de cançons, etc. Els comentaris els posen els mateixos usuaris: és doncs una típica 2.0, i és en anglés.

Ho menciono aquí perqué hi ha tot el Ricard III anotat:

http://lit.genius.com/William-shakespeare-richard-iii-act-1-scene-1-annotated

Bé, no tot, comença fort i després decreix...
avatar
Raviel
Aprenent
Aprenent

Mensajes : 199
Fecha de inscripción : 01/06/2014

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por turmix el Mar Oct 07, 2014 1:42 pm

Buuufaaa!!!! M´acabo de marejar!!!! Tant Ricard, Eduard i Elisabet m´han fulminat!
Si acabo a temps el totxo (per tamany) en què estic immergida, buscaré Ricard III.
Has fet una feinada que seria ben totxa de no aprofitar en tot el seu esplendor!

I no et disculpis per posar-te en mode profe...jo personalment t´ho agraeixo molt si és que vull entendre quelcom!
Alehooop! Se´ns gira feina!!!!!

turmix
Novell
Novell

Mensajes : 96
Fecha de inscripción : 05/06/2014
Edad : 44

Volver arriba Ir abajo

Re: Ricard III, de William Shakespeare. Octubre del 2014

Mensaje por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Volver arriba Ir abajo

Página 3 de 4. Precedente  1, 2, 3, 4  Siguiente

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba

- Temas similares

 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.